Medvédev deixa Alcaraz sense l'opció de revalidar l'Open dels Estats Units

BarcelonaAquest any les entrades de la final de l’Open dels Estats Units ja estaven més cares que fa un any. "Tothom vol veure una final entre Alcaraz i Djokovic", deia a la televisió ESPN l’excampió John McEnroe. Als grans tornejos del tenis, compres entrades per a les finals sense saber qui la jugarà. Tothom té les seves preferències, però aquest any la final somiada era entre el número 1 i el número 2 mundials. Entre Carlos Alcaraz i Novak Djokovic. Entre el veterà campió serbi, l’home amb més títols del Grand Slam de la història, i el jove murcià, que puja fort. Però no podrà ser. Alcaraz ha perdut aquesta matinada per 6-7, 1-6, 6-3 i 3-6 davant del rus Dannil Medvédev, que serà qui es veurà les cares amb Djokovic en la final d'aquest diumenge.

El tenista rus, número tres del món, ha sabut aguantar la bona arrencada del partit gràcies a unes grans condicions físiques. Com havia pronosticat el jove murcià abans de les semifinals, el partit ha estat una "gran batalla". Tot i que Alcaraz ha aconseguit emportar-se el tercer set i ha estat a punt de forçar-ne un cinquè, Medvédev s'ha acabat emportant el partit en el quart set, després que el murcià aguantés tres boles de partit.

El tenis necessita grans rivalitats per fer créixer el negoci. Quan Nadal i Federer es veien les cares, es movia més volum de negoci, per exemple. Després va passar amb Djokovic i Nadal. Ara, el serbi es juga la glòria amb Alcaraz. Ara, aquestes rivalitats a vegades deixen amb un pam de nas els aficionats, com saben prou bé a Nova York. Ha passat amb aquesta final somiada entre el serbi i l'espanyol i tampoc mai es va donar la final somiada entre Nadal i Federer a la pista central Arthur Ashe. Gairebé dues dècades veient-se les cares i només es van veure les cares un sol cop al torneig nord-americà. I no va ser a la final, esclar. Ara tothom es frega les mans imaginant la final somiada, ja que tots els duels entre Alcaraz i Djokovic han valgut la pena. De fet, les entrades més barates per a la final es van vendre per 700 euros. Les més cares s'enfilen per sobre dels 30.000 euros.

Va ser precisament fa un any a Nova York quan Alcaraz va guanyar el seu primer títol del Grand Slam, amb 19 anys. De fet, tots els quatre Grand Slams tenen actualment com a vigents campions aquests dos jugadors. Djokovic a Austràlia i Roland Garros, on va derrotar Alcaraz, i el murcià als Estats Units i Wimbledon, on va sorprendre el serbi. En el darrer duel, a la final de l'Open de Cincinnati es va imposar el jugador de Belgrad. Djokovic, que aquest any ha tornat al torneig del barri de Queen's després de dos anys sense poder ser-hi per no estar vacunat contra el covid-19, vol recuperar aquesta corona i, de pas, deixar-li clar a Alcaraz que encara mana ell. Tot i la derrota a Wimbledon, ha estat un bon any per al balcànic, ja que ha superat Rafa Nadal com a jugador amb més títols del Grand Slam de tots els temps. Però per sobre de tot, ha estat la temporada de la consolidació de la seva rivalitat amb Alcaraz. "És increïble el que estem veient, i sens dubte Djokovic i Alcaraz són els dos jugadors amb més opcions de guanyar", deia John McEnroe, que admet que "serà una rivalitat preciosa, tot i que el dubte és saber fins quan durarà". Sempre malcarat, McEnroe diu una veritat. Alcaraz té 20 anys i Djokovic, 36. El temps juga a favor de l’espanyol, que tenia tot just tres anys quan el serbi va guanyar el seu primer Grand Slam.

I després del serbi, qui plantarà cara?

Un cop Djokovic es vagi fent gran, diferents jugadors volen fer el pas endavant. El rus Daniïl Medvédev, campió el 2021 a Nova York, té 26 anys i molt talent, però també és un pèl inconstant. Altres jugadors més joves es van consolidant, però sense estar al nivell d’Alcaraz. Homes com el noruec Casper Ruud, finalista fa un any contra Alcaraz, o l’italià Jannik Sinner, que ha caigut als quarts de final enguany.

La somiada final entre el serbi i el murcià hauria estat el cinquè duel entre els dos tenistes. Els anteriors quatre, amb l’excepció de la semifinal de l'Open de França d'enguany, quan Alcaraz es va lesionar, han estat igualats i ben entretinguts. El seu enfrontament a la final de Wimbledon d'enguany, l’únic cop fins ara que s’han vist a la final d’un torneig gran amb triomf del murcià, va ser excels. La seva rivalitat és magnífica, però tothom sap que té data de caducitat.