La tecnologia al servei de l’arbitratge
El futbol és un dels esports més reticents als últims sistemes d’ajuda arbitral
BarcelonaL’error arbitral és i ha sigut durant molts anys part inherent del futbol, un esport en què el 1986 Maradona va poder marcar un gol amb la mà en un Mundial, i en què el 2015 segueix havent-hi polèmiques cada setmana. El cert és que els àrbitres d’aquest esport disposen d’escassos recursos a l’hora de jutjar les accions, i ho han de fiar tot a la seva vista. El futbol és un dels esports més reticents a l’hora d’incorporar noves tecnologies que puguin ajudar els àrbitres.
“Jugadors, entrenadors i àrbitres cometen errors, és part del joc. El que es veu a través del vídeo és com un segon partit, per tant, només s’utilitzarà per aplicar sancions disciplinàries”, va explicar el 2005 el llavors secretari general de la FIFA, Urs Linsi, contrari a les tecnologies arbitrals. Anys més tard, però, la mateixa FIFA va rectificar lleugerament la seva postura. “La tecnologia a la línia de gol ja no és una alternativa, sinó una necessitat”, va acceptar el 2012 el seu president, Joseph Blatter, després que un gol mal anul·lat a Ucraïna contra Anglaterra eliminés els ucraïnesos de la seva Eurocopa. Des d’aleshores, la FIFA només ha acceptat l’ús d’esprais per marcar les distàncies en les faltes, a més del Hawk-Eye i el GoalRef, dos sistemes que envien un avís al rellotge de l’àrbitre quan la pilota creua del tot la línia de gol. Una tecnologia que, de totes maneres, només s’ha aplicat al Mundial del 2014 i a dues lligues europees, la Premier League i la Bundesliga. La resta de lligues encara hauran d’esperar, mentre veuen amb certa enveja com esports més minoritaris disposen, des de fa uns quants anys, de diverses tecnologies que han servit per modernitzar els partits. El mencionat Hawk-Eye també s’utilitza en el tenis, des del 2006, o en el bàdminton, des del 2014, per determinar si la pilota ha entrat dins o no.
Sistemes decisius en grans cites
El vídeo també es pot utilitzar per revisar jugades més subjectives com les que es veuen a l’hoquei herba, un esport que ja fa anys que fa servir una tecnologia que, per exemple, va determinar la sort en la final de l’última Copa d’Europa, que es va endur l’Oranje Zwart holandès gràcies a l’ús de les repeticions en la ronda de penals shootout contra l’Hamburg alemany. “Crec que el video umpire és una solució molt bona, pot eliminar l’error en el 99% dels casos, encara que continua havent-hi controvèrsia”, explica a l’ARA el jugador Santi Freixa, que reconeix que la seva aplicació va ser una gran ajuda per a l’hoquei: “Ens va donar tranquil·litat als jugadors, perquè quan veies una situació clara que l’àrbitre havia assenyalat malament et generava una sensació d’impotència brutal”. L’ús d’aquest sistema, però, és restringit. “Només tens dret a una petició per partit, si l’encertes pots repetir, però si falles perds aquest dret. L’àrbitre, però, també pot demanar ell mateix l’ús del vídeo”, matisa.
El rugbi és un altre gran exemple d’exhibició de tecnologia al servei de la competició. El 1996 va introduir el vídeo arbitral per a algunes accions concretes, i en el Mundial que s’està disputant aquest mes a Anglaterra ha introduït novetats com una càmera al pit de l’àrbitre, la possibilitat d’escoltar les seves converses o l’opció dels jugadors de demanar el Hawk-Eye. “Ajudarà els àrbitres a prendre decisions més ràpidament, i el personal mèdic a detectar lesions als jugadors”, va afirmar Brett Gosper, president de World Rugby, dies abans de la gran cita. “Normalment el demanen en les accions d’assaigs, però també resolen dubtes en faltes”, afegeix a aquest diari Marc Sentís, responsable de competició de la Federació Catalana de Rugbi, que també considera un encert l’ús de la tecnologia: “Són canvis que augmenten la comprensió del joc i acosten l’esport a la gent no experta”. I sense perdre una gota de passió.
Minimitzar el factor humà
Com en el bàsquet, en què s’utilitza des de fa temps l’ instant replay, un sistema similar per revisar jugades dubtoses. A Espanya, fins a la temporada 2014-15, només es podia fer servir en els últims dos minuts. Des de llavors els àrbitres poden consultar la repetició en qualsevol moment del partit, i el seu ús és molt extens: determinar si un tir ha entrat dins o fora de temps, resoldre si la pilota ha sortit de banda, dir si un tir ha sigut de dos o tres punts o bé analitzar jugades dures.
“La tecnologia arbitral minimitza l’aspecte més humà de l’arbitratge, és pel bé de l’esport”, reprèn Freixa, sorprès per la reticència que posa el futbol a l’hora d’acceptar aquests sistemes, i que cita un exemple que el va sorprendre: “Quan el video umpire va començar a aplicar-se a l’hoquei, la selecció de futbol de França va classificar-se per al Mundial del 2010 per una mà d’Henry. Que això pugui passar en el futbol ho trobo inexplicable”. Un lament que el futbol repeteix cada setmana.
