BarcelonaXavi Hernández no vol Neymar. La seva prioritat és Cancelo per al lateral dret, sospira per Bernardo Silva i després de compartir vestuari amb el brasiler en la seva etapa com a jugador durant dos anys no és partidari de la tornada ni de la del seu entorn just ara que comença una etapa amb futbolistes joves que necessiten un ambient saludable per créixer. Joan Laporta, en canvi, no només no descarta el fitxatge sinó que flirteja amb l'intermediari i amic Pini Zahavi, que porta els assumptes de Neymar. Perquè l'operació sigui possible, Ansu Fati és al disparador i Xavi no l'està protegint. “No puc confirmar que Ansu es quedarà”, va dir aquest dissabte alhora que rondinava perquè el periodista li va comentar que no estava sent contundent en les respostes sobre el futur del davanter. I encara que el molesti, la realitat és la que és, igual que la tebior.
Que sapiguem, Ansu Fati ha deixat clar que ell vol seguir, així que els dubtes –quan no les ganes– del club de fer caixa són els que el podrien fer canviar d'opinió. Al capdavall, si t'obren la porta, si no pares de sentir i llegir comentaris i ningú de l'entitat, ni tan sols l'entrenador, es planta i afirma que no escoltaran ofertes perquè amb 20 anys ets una aposta ferma de present i futur, un jugador de la casa en què es confia plenament, si fins al dia abans que comenci la temporada fins el capità Sergi Roberto apareix a les portades amb un missatge de benvinguda a Neymar i el tècnic és incapaç d'assegurar la teva continuïtat davant dels periodistes… doncs potser és per pensar-s'ho, sí, és clar.
Que Ansu Fati ha perdut estrella, brillantor, que no és el mateix futbolista enlluernador del seu debut és una evidència. Igual que ho és el seu infortuni amb les lesions. A Dembélé també li va passar –va tenir la desgràcia d'encadenar lesions importants– i Xavi es va entossudir a dir que podia ser el millor del món al seu lloc, va donar la cara per ell quan el club el va apartar per no voler renovar-los i marejar-los i el va transformar en una aposta personal. Ara afirma estar molt decebut i torça el gest si li assenyalen la seva falta de contundència amb Ansu quan seria tan fàcil com dir: “Si fos per mi, seguiria”. Igual que ho va fer amb Dembélé, vaja.
