La tebiesa es paga cara en una Lliga tan igualada: els apunts en calent del Barça-Granada

BarcelonaVeure-les passar. Del domini de la primera part contra un Granada treballat amb precisió quirúrgica s'ha passat a les faltes de concentració a partir de la represa. Aquesta va ser una de les principals lloses del Barça al primer tram de la temporada i semblava que aquesta segona volta s'havia corregit. Però no. Quan els blaugranes tenien a tocar el lideratge per primer cop aquesta temporada, en dues accions de tebiesa defensiva han rebut dues bufetades del Granada. En la primera, erràtica anticipació d'Umtiti i erràtica lectura de Mingueza, que no rebutja bé la pilota i dona vida a un explosiu Machís. En el segon gol visitant, de nou, tebiesa defensiva: Molina remata tot sol al cor de l'àrea davant de Piqué i Umtiti. El Barça ja no depèn d'ell mateix per ser líder.

El marcador aigualeix el recital de Busquets. Molts l'han volgut retirar abans d'hora, però Busquets segueix exhibint el seu talent. La primera meitat del migcampista de Badia del Vallès ha sigut un recital: ha completat 62 passades encertades, només una menys que les 63 de tot el Granada fins al descans. Busquets també ha filtrat una passada marca de la casa a Messi que hauria pogut acabar amb un doblet de l'argentí, però el porter del Granada ho ha evitat. La incomprensible tendència a la baixa de tot l'equip a la segona part aigualeix el seu recital dels primers 45 minuts.

Ilaix per davant de Riqui. Poc amant de les rotacions, Koeman ha donat entrada avui a Umtiti i Ilaix a l'onze inicial per donar descans a Lenglet (acumulava onze titularitats seguides) i Pedri (catorze). El canari, a qui ja es va veure visiblement cansat contra el Vila-real –no s'ha d'oblidar que té 18 anys i és el seu primer curs a Primera–, ha acabat entrant al segon temps quan el Barça buscava la remuntada sense encert. Tot i que Ilaix s'ha mogut amb desimboltura al primer temps davant l'entramat ultradefensiu del Granada, s'ha acabat trobant a faltar la intel·ligència del joc entre línies de Pedri en espais reduïts. El que ha quedat clar, si és que algú en tenia cap dubte, és que Ilaix ha avançat per la dreta Riqui Puig, teòric relleu natural del canari.

Sense extrems. De la mateixa manera –i com ja ha passat en altres ocasions aquest curs–, el Barça ha trobat a faltar desequilibri a les bandes. L'esquema de tres centrals ha reforçat alguns aspectes del joc que ajuden a entendre la bona segona volta del Barça, però en rivals que opten per replegar-se sense miraments tal com ha fet el Granada s'ha trobat a faltar almenys un futbolista a la banda –Dembélé– amb la capacitat de desequilibri que no tenen ni Jordi Alba ni Sergi Roberto. Koeman ha tardat a moure les peces.