Tarragona 2018: crònica d’un desgavell anunciat

TarragonaHavia de ser una operació que tingués un retorn en forma d’imatge i promoció per a la ciutat i, de moment, està sent justament el contrari. De fet, l’inici dels Jocs Mediterranis va ser el pitjor, ja que es van haver d’ajornar un any, un fet inèdit en la història d’aquesta competició. Però el repte de recuperar la credibilitat perduda es va estroncar des del primer dia, amb una cerimònia d’inauguració d’estètica molt qüestionada, amb un regust ranci a mida del desembarcament monàrquic. Després va venir la polèmica pel presumpte repartiment selectiu de les entrades entre col·lectius unionistes i ultradretans per assegurar un Nou Estadi amb hegemonia de banderes rojigualdas, una (suposada) conspiració denunciada pel govern de la Generalitat i desmentida per l’alcalde de Tarragona i cap visible de l’organització, el socialista Josep Fèlix Ballesteros.

L’arrencada de les competicions el cap de setmana passat semblava obrir una treva i feia bo un argument que Ballesteros ha estat repetint els últims anys: quan arrenquessin els Jocs s’acabarien els dubtes. Però la realitat ha tret la raó al principal impulsor del projecte i, com diu un membre de l’organització, “sembla que Murphy també hagi vingut a competir a Tarragona”. L’últim clau de la crucifixió davant l’opinió pública han sigut diverses incidències sense precedents que han disparat la vergonya aliena a la ciutat. Com les medalles que la nedadora Mireia Belmonte va haver de penjar al pòdium dels 200 papallona a altres nedadores, per iniciativa pròpia, davant l’absència d’autoritats. O la parella francesa que es va emportar l’or al bàdminton i que va cantar a cappella La marsellesa perquè no es disposava de la gravació a l’escenari de la competició, amb una piulada a les xarxes del Comitè Olímpic francès fent escarni de la qüestió. O la vaga d’àrbitres, perquè no cobraven les dietes, a la competició de lluita que ahir va obligar a aturar momentàniament els combats.

Les doloroses grades buides

A banda d’aquesta successió d’incidències, els Jocs afronten un problema de fons que també es veia venir: grades buides o pràcticament buides a tots els escenaris. Les imatges difoses pels mitjans de comunicació són sagnants i fan més fonda la ferida. A banda de l’escassa afluència de públic de fora de la ciutat, des de les entitats esportives expliquen amb la boca petita que la indiferència es deu en molt bona mesura a la poca capacitat de l’organització d’implicar el teixit esportiu local. Iñaki Liarte, vicepresident del TGN Bàsquet, l’entitat de bàsquet de base de moda a la ciutat, ho té clar: “Ens vam reunir fa uns sis anys però des de llavors res de res, i així no pots aconseguir caliu”. Aquest mateix dimarts, davant l’alarmant estampa dels equipaments, l’organització oferia “per e-mail” entrades a diverses entitats esportives de la ciutat, un oferiment que, en opinió de Liarte, arriba “tard i malament”.

Des de l’àmbit veïnal, la presidenta de la Federació d’Associació de Veïns de Tarragona, Cristina Berrio, reconeix que “hi ha mancances i això s’està notant en el transcurs dels Jocs”. Berrio afegeix que “l’Ajuntament no ha cuidat gaire els esports minoritaris, i això s’ha notat a l’hora que la ciutat se sentís aquests Jocs com a propis”, tot i que reconeix una part de culpa: “Els tarragonins no som gaire d’omplir recintes per a espectacles esportius”.

L’altre element que erosiona la imatge dels Jocs, sobretot a escala local, és que no es percep cap impacte econòmic. Ho confirma el president de Via T, Salvador Minguella, que reconeix que no s’està fent “cap mena de caixa addicional, però no sorprèn, perquè els atletes confinats a la Vila Olímpica de Port Aventura no tenen cap necessitat de passejar-se per la ciutat, i tampoc arrosseguen gaires acompanyants ni cap públic”. El president dels comerciants, no obstant, demana que l’organització “s’esforci a acabar els Jocs el màxim de bé que es pugui per no continuar erosionant la imatge de la ciutat” i atribueix els incidents al fet que “quan es fan les coses amb pocs recursos aquestes coses acostumen a passar”. Al davant de la Tarraco Arena Plaça, un dels equipaments estrella dels Jocs i el més cèntric, el José Luis, que regenta un establiment de restauració, es lamenta: “No he venut ni un cafè més del que és habitual”. La reconvertida plaça de toros, on cada dos anys se celebra el Concurs de Castells -enguany toca- s’hi disputa la competició de voleibol. Les comparacions són sagnants: “Durant el Concurs de Castells fem l’agost -diu el José Luis-, ara això està buit: els porten al matí, juguen els seus partits i marxen, ni es nota que són aquí”.

Un nen, atropellat per un cotxe dels Jocs

Un nen de cinc anys va ser atropellat per un cotxe oficial dels Jocs Mediterranis dimarts a la nit quan travessava el passeig Miramar de Salou per un pas de vianants. El nen, de nacionalitat irlandesa, està ingressat a l’UCI de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona en estat greu, però fora de perill. El conductor, que inicialment es va donar a la fuga, va donar positiu al control d’alcoholèmia quan, poc després, es va presentar voluntàriament a la comissaria.