Tarragona clausura els Jocs Mediterranis picant l’ullet (ara sí) a la cultura catalana
L’organització considera que l’esdeveniment ha sigut “un èxit” i s’obre el debat a replantejar el model
TarragonaDues actuacions musicals inequívocament catalanes van obrir la cerimònia de clausura dels Jocs Mediterranis de Tarragona al Nou Estadi. Planificada o no, la tímida catalanització de l’arrencada de l’acte s’interpreta com la resposta a les crítiques rebudes a la cerimònia inaugural, en què els elements culturals i identitaris del país no van fer acte de presència en una cerimònia que va semblar feta a mida de Felip VI. Ahir, en la cerimònia de clausura, també hi va haver més assistència de públic que en la inauguració: s’estima en gairebé tres quartes parts de l’estadi.
Ahir, però, no hi havia autoritats de rang estatal, un escenari en què mostrar la catalanitat de Tarragona resultava més còmode. El grup de grallers So Nat - Grallers de Tarragona va donar la benvinguda a la bandera de la ciutat. Acte seguit, una coreografia contemporània inspirada en la sardana creada pel reconegut músic català Santi Arisa va servir per acompanyar l’arribada dels esportistes, amb els ballarins Marina Rodríguez i Lautaro Reyes com a intèrprets d’una interessant reinvenció de la dansa tradicional catalana. Fins aquí.
Durant la part institucional, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va insistir que “ha valgut la pena” superar les dificultats que han tingut i, quan va traspassar el relleu a l’alcalde de la ciutat algeriana d’Orà -que organitzarà els Jocs Mediterranis el 2021-, va advertir que tindran “molta feina”. Per la seva part, el president del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis, Amar Addadi, va reivindicar el rol d’aquest esdeveniment nascut el 1951 com “una flama que ha d’ajudar a cohesionar el diàleg entre les cultures que hi concorren”.
Dos DJ (amb decibels al límit) i l’actuació musical estrella, la del santcugatenc Álvaro Soler, número 1 dels 40 Principals, van fer ballar el Nou Estadi. La cerimònia es va rematar amb un espectacle de focs artificials, una de les senyes de Tarragona, que cada mes de juliol celebra un concurs internacional d’aquesta disciplina.
Un èxit (amb complicacions)
El balanç dels Jocs ja s’havia fet hores abans de la cerimònia de clausura per dues veus cantats: el president del Comitè Organitzador, Josep Fèlix Ballesteros, i el del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis, l’egipci Amar Addadi. Tots dos van coincidir a valorar els Jocs Mediterranis com “un èxit”. Ballesteros va afirmar: “Hem estat a l’alçada en uns Jocs complexos, ens ho diuen els atletes i les delegacions de tots els països”. I també va admetre “complicacions derivades d’haver tingut 600 esportistes més dels esperats”, però que es van anar “resolent”. Per la seva part, Addadi, amb referència als rigors pressupostaris de l’esdeveniment, va argumentar: “L’organització ha fet el que ha pogut amb els mitjans que tenien”. L’egipci va posar en valor el nivell esportiu de les competicions “amb diversos medallistes olímpics i campions mundials”. “La participació ha tingut molt de nivell”, va concloure Addadi.
Sobre la baixa assistència de públic a les competicions, els organitzadors, que ahir van dir que encara no tenien les xifres definitives, van defensar que havien estat al nivell d’altres edicions. Segons Ballesteros, es va anar “de menys a més” a mesura que s’acostava “la lluita per les medalles” i va emfatitzar que havia vist “una piscina i un estadi d’atletisme plens”, tot i que també va reconèixer que “hi han hagut altres competicions que no han despertat tant d’interès”. Addadi va destacar que “Tarragona és la ciutat més petita que ha organitzat els Jocs i això ha posat límit a l’assistència de públic en algunes competicions”. Ara aquesta competició entrarà en un procés de reflexió. A Tarragona s’ha decidit que el 2019 se celebrarà un congrés per “racionalitzar” el model i replantejar a la baixa el nombre d’esportistes i competicions. A Tarragona s’ha batut el rècord, però la mateixa organització reconeix que s’han vist “desbordats”, un desequilibri al qual s’atribueixen bona part de les incidències d’aquests Jocs Mediterranis.
