Un tàndem que mai ha deixat de fer passos endavant

BarcelonaEl Sevilla està en bones mans: Pablo Machín i Jordi Guerrero, primer i segon entrenador del conjunt andalús, fa gairebé cinc anys que treballen junts des que van coincidir en un Girona al caire de l’abisme i el van fer renéixer fins dur-lo a Primera per primer cop en la seva història. Ara porten el comandament d’un vaixell tan poderós i passional com el Sevilla, rival del Barça aquesta tarda. Ens remuntem a l’inici d’aquest tàndem de tècnics i el seu viatge de Girona a Sevilla. Dos entrenadors que, plegats, sempre han fet passos endavant.

Els inicis a Girona

El primer a arribar al Girona va ser Guerrero. El desembre del 2013 estava entrenant el Palamós a Tercera i va rebre una trucada inesperada: el llavors director tècnic del Girona, Oriol Alsina, li va oferir fitxar com a segon entrenador del conjunt gironí, que llavors jugava a Segona. “Canviem d’entrenador: hem fitxat Javi López, i ens falta un segon. M’has de donar una resposta ja”, li va dir Alsina, i va penjar. “Estava conduint i l’Oriol, amb qui ja havia treballat en altres clubs i que el conec d’haver jugat junts, em va dir que parés el cotxe i em va fer la proposta”, recorda Guerrero a l’ARA. “Sabia que la situació a Girona era complicada, tant econòmicament com futbolísticament, perquè lluitava per sortir del descens, però no podia rebutjar l’oferta. Vaig parlar amb la meva dona, la Judit, que és molt futbolera, i em va dir que endavant, tot i que sabia que anava al Girona a cobrar molt poc”.

Dit i fet, Guerrero va buscar la manera d’acomiadar-se del Palamós i va demanar una excedència al Col·legi Vedruna d’Arbúcies, on feia de professor d’educació física. “Vaig temptejar amics i coneguts perquè m’ajudessin a acomiadar-me i a incorporar-me immediatament al Girona”, recorda Guerrero, que va parlar amb el fill del director del col·legi perquè l’ajudés a dir-li al seu pare que deixava l’escola. Guerrero va viure amb tanta celeritat com emoció el fitxatge pel Girona, un club en el qual ja hi havia treballat anys enrere, quan va dirigir el juvenil B durant tres temporades.

L’etapa al costat del tècnic Javi López va ser efímera. A principis de març, després d’11 partits i només una victòria, un fatídic 4-0 a Sabadell va sentenciar López definitivament. “El Javi em va ajudar molt, però els resultats no van acompanyar. Pensava que jo també hauria de fer les maletes i marxar, però, de matinada, em va trucar l’Oriol i em va dir que jo seguia”, explica Guerrero, que va poder respirar amb calma i recuperar la tranquil·litat. “Saber que seguia va reforçar la meva confiança”, assegura ara tot recordant una trucada que va arribar a les dues de la matinada, però que el va agafar ben despert: “Quan estàs en situacions així, no pots dormir”.

L’arribada de Machín

Alsina li va dir que fitxava com a primer entrenador un tal Pablo Machín. “El primer que vaig fer va ser buscar-lo a Google i veure què havia fet”, recorda bromejant Guerrero. Machín feia uns mesos que havia deixat el Numància, casa seva. Després de tretze temporades, les dues últimes com a entrenador del primer equip, el tècnic sorià va dir adéu entre llàgrimes en una emotiva roda de premsa. “Després d’uns últims anys molt intensos, acabo la meva relació contractual amb el Numància, però no la relació sentimental”, va dir Machín amb la veu trencada després d’un temps amb l’ambient massa carregat al club sorià. Va estar-se del juliol fins al març sense equip. “Vaig fer de pare, feia feines domèstiques... També ho vaig aprofitar per veure futbol, anava a Madrid a veure partits de Segona, de filials. Alguns cops veia tres partits en un dia”, va explicar en una entrevista a El Periódico, on també revela com va rebre la trucada d’un Girona amb urgències: “Vaig pensar que era un oportunitat enverinada, però també volia veure si era capaç de fer en un altre lloc el que havia fet a Sòria”.

“El primer que va fer el Pablo quan va arribar va ser començar a canviar coses: si començàvem a entrenar a tal hora, ara ho faríem mitja hora abans, també acabaríem a hores diferents… Canviar les dinàmiques que fins llavors no havien donat els resultats desitjats i que tenien l’equip en un estat de confiança molt baix”, recorda Guerrero. També va arribar el canvi de sistema: van passar a jugar amb tres centrals, un esquema que llavors era poc comú al futbol espanyol i que Machín coneixia de la seva etapa com a jugador del Numància. L’arribada del tècnic sorià va sacsejar un Girona que era a vuit punts de la salvació a falta de 12 jornades i que va aconseguir mantenir la categoria. “No saps la por que tenia de quedar com un dels entrenadors que havia fet que el Girona baixés”, explica Guerrero.

El viatge de Girona a Sevilla

Al Girona es va començar a forjar la relació entre Machín i Guerrero, tant professional com d’amistat, també amb Jordi Balsells, el preparador físic, que ja portava força anys al club. A aquella salvació que semblava impossible s’hi van sumar anys d’il·lusions i decepcions a Girona, però les coses, en general, funcionaven. Tant, que va arribar el somiat ascens a Primera. “Per a molts, era el primer cop que trepitjàvem aquesta categoria [Machín ja hi havia estat com a segon entrenador], i vaig viure tot aquell any pessigant-me, per creure’m que allò era veritat”, recorda Guerrero. L’equip va competir a un alt nivell en la seva estrena a Primera. “Al final, n’hi ha que ens van retreure que no haguéssim lluitat per entrar a Europa en les últimes jornades, quan ja teníem la salvació assegurada, però és que arriba un punt que ja no pots esprémer més la plantilla”, afirma, i ho aprofita per desitjar que el Girona també se salvi aquesta temporada.

La bona feina els va obrir les portes de Sevilla, un club i una ciutat molt diferents de Girona. “No tenen res a veure. Aquí hi ha dos equips superpotents, la rivalitat entre el Sevilla i el Betis és màxima. També la dimensió del club: al Sevilla hi treballen unes 400 persones”, assegura Guerrero, que s’esplaia explicant com viu aquesta rivalitat tan passional: “Ja no tinc res de color verd! Treballant al Sevilla més val que no tinguis un bolígraf de color verd. La passió és màxima i això també suposa més pressió: els entrenadors ja ens posem pressió, però l’entorn també influeix”.

A més pressió, més exigència. “L’exigència amb el Pablo sempre ha sigut màxima des del principi. Ara és igual d’exigent o més. Ja fa anys que treballem plegats i la relació també és d’amistat, no només professional, però això no fa que ens puguem relaxar: si alguna cosa no funciona, m’ho diu”, valora Guerrero, que en un parell de setmanes complirà cinc anys fent de segon de Machín. “Crec que a tots els que fem de segons entrenadors ens pica el cuquet de ser primers, però ara mateix estic molt a gust. Molts segons entrenadors s’encarreguen de conduir els entrenaments, nosaltres funcionem diferent: els entrenaments són cosa del Jordi Balsells [el preparador físic]. Jo dono la meva opinió, porto sobretot la part tàctica, coordino i ajudo en diversos aspectes i parlem molt amb el Pablo. A vegades, en un partit, debatem sobre un canvi i em diu: «No Jordi, això no ho podem fer, és una bogeria». És part de la meva feina generar debats”.

Guerrero resumeix el seu paper al costat de Machín amb una sentència curta però crucial: “Has de saber què vol abans que t’ho demani”. I també destaca les virtuts de ser segon entrenador: “Puc sortir tranquil a passejar o a dinar per Sevilla, perquè a mi poca gent em coneix, a diferència del Pablo, i també m’estalvio les rodes de premsa, que se les queda totes ell. Ah, i també hi ha una altra cosa que se la queda tota el Pablo: el sou”, diu bromejant Guerrero.

Avui, Guerrero i Machín tindran el repte de superar el Barça, amb qui es veuran les cares per cinquè cop aquest curs. L’últim precedent és dolorós per al Sevilla: un 6-1 en duel de Copa al Camp Nou. “El primer cop que vaig anar al Camp Nou, amb el Girona, va ser una experiència única, malgrat que ens van golejar. Ara ja no em fa cap gràcia perdre-hi, però si hi perdo durant 10 anys seguits voldrà dir que fa 10 anys que soc a Primera”, conclou un Guerrero, que junt amb Machín i tot l’staff tècnic del Sevilla lluitaran per plantar cara al Barça al Sánchez Pizjuán, on més forts es fan.