Tänak, quan les segones oportunitats sí que són bones

BarcelonaAls 32 anys, l’estonià Ott Tänak va celebrar diumenge el seu primer títol de campió del món de ral·lis. Nascut a Kärla, una petita localitat de poc més de 1.600 habitants al sud de l’illa de Saaremaa, Tänak és el pilot que ha aconseguit acabar amb la tirania francesa dels Sébastiens (des del 2004, primer Loeb i després Ogier s’havien repartit tots els títols). “La meva mare em va dir dissabte a la nit que, si volia aconseguir un somni, l’havia de fer realitat. I aquest era l’objectiu”, assegurava. Ell, reservat, compleix un dels tòpics que diu que els escandinaus són freds. Així, quan va acabar l’últim tram del RallyRACC, va celebrar-ho amb una encaixada de mans amb el seu copilot, Martin Järveoja, tot i que després se li va veure un somriure a la cara quan es va adonar de la quantitat d’estonians que havien vingut fins a la Costa Daurada per fer-li costat.

Ser campió era el seu somni i ha hagut de lluitar per assolir-lo. Els seus inicis no van ser fàcils, ja que quan va aterrar al Mundial de ral·lis per primer cop -acompanyat del seu pare, Ivar, i Markko Martin, el primer gran referent d’Estònia dels ral·lis- les presses per voler fer-ho bé li van jugar una mala passada. La precipitació el va portar a cometre moltes errades durant el Mundial del 2012 i allò va fer que es quedés sense contracte per a l’any següent. El 2013, doncs, va prendre distància i va decidir crear el seu propi equip, OT Racing, per competir en el campionat de seu país. I allò va fer que es reinventés.

Un any més tard li va arribar la segona oportunitat: l’equip M-Sport, amb el qual havia debutat, va tornar a fer-li confiança. Llavors ja va començar a demostrar el campió que tenia dins, tot i que fins al 2017 l’equip no el va fer pilot oficial, amb Ogier de company. Va aprendre al costat del francès fins que el 2018 va decidir fer un pas endavant i lluitar amb Ogier de tu a tu, fitxant per l’equip Toyota que lidera Tommi Mäkkinen. I amb ells ha fet realitat el seu somni. Tänak compleix el tòpic de ser fred, però desmenteix l’altre que diu que els pilots escandinaus no saben guanyar en asfalt. Aquest any ho ha demostrat.