Un talent introvertit amb fusta de líder

Barcelona“Mai m’havia passat que m’ovacionessin en un camp rival”, va explicar Marco Asensio minuts després de la sonada victòria blanc-i-blava al Benito Villamarín dissabte passat. Acabava de jugar el seu cinquè partit a Primera, davant d’un dels 27 equips que a l’estiu van demanar la seva cessió, i que van haver de resignar-se a veure com finalment aterrava a l’Espanyol. En 409 minuts com a periquito ja ha justificat amb números i sensacions per què el Madrid ha pagat gairebé 4 milions d’euros per ell.

Una irrupció en l’elit del futbol que ha despertat tot tipus d’elogis, però que no sorprèn els que el coneixen del seu pas pel Mallorca, on va arribar en edat d’aleví després d’una prova frustrada a l’Espanyol amb 9 anys. “És talent pur. Darrere d’aquest talent, però, hi ha intel·ligència, esforç i unes ganes terribles de fer-se un nom en el futbol, sense que això signifiqui voler fama o prestigi”, explica a l’ARA el tècnic Lluís Carreras, que el va tenir a les seves ordres al club balear. “Em va sorprendre la personalitat que tenia, té les idees molt clares, i sempre anava un segon per davant dels altres”, afegeix Carreras, que més enllà del talent en destaca el caràcter: “És introvertit i respectuós amb les jerarquies, que es trenquen amb la pilota. De la pilota se n’apodera i en gaudeix. Al camp no li pesa agafar la responsabilitat”.

En el seu últim curs a l’Iberostar Estadi Asensio va firmar 6 gols i 8 assistències en 36 partits. Acabava de complir la majoria d’edat, però ja mostrava una maduresa difícil de trobar en una jove promesa. “No és normal veure un talent tan precoç i alhora tan centrat. Per norma general molts que no són ningú es pensen que són molt importants. Però ell no, és conscient del que és i s’aïlla per seguir creixent”, assegura Carreras. “És un escollit, ara està content i gaudint de la bonica situació que viu”, apunta el seu representant, Horacio Gaggioli, el mateix que va portar Messi a Barcelona. “No entraré en comparacions, però té coses de Messi, i més en tindrà a mesura que passin els mesos. S’ha de fer a la categoria, encara no hem vist el millor Marco”, anticipa Gaggioli.

El seu camí a l’elit, però, no ha sigut ni de bon tros fàcil, i és que el 2011, abans d’haver de posar-se els galons de manera prematura en un Mallorca en declivi, i quan encara era un adolescent, va patir la pèrdua de la seva mare, Maria Gertruida Margaretha Willemsen, una holandesa que va trobar en un compatriota seu, l’exdavanter Marco van Basten, la inspiració per decidir el nom del seu fill. “Allò el va fer créixer, és responsable, humil i bona persona”, afirma José Luis Oltra, actual entrenador del Còrdova i l’encarregat de fer-lo debutar amb el primer equip mallorquinista a finals del 2013. “No sóc cap descobridor, només vaig tenir la sort de ser allà quan el Marco va aparèixer”, comenta Oltra, que desvela que els tècnics de les categories inferiors del club ja l’havien advertit que “era una joia”. “Feia temps que apostaven per ell. Quan va pujar, els mateixos companys es van sorprendre perquè veien que tenia alguna cosa especial”.

Va ser Valeri Karpin qui va treure’l de la banda dreta per donar-li una posició més centrada i, de passada un nou rol, el de 10, des d’on disposa de tot el camp per fer jugar el seu equip. “És anàrquic, perquè no es fixa en cap posició. Li has de donar llibertat ofensiva, perquè és llest i se sap moure fora de l’abast de la defensa”, afegeix Carreras. Vicente del Bosque també té apuntat el seu nom. Segurament només li durarà un any, però l’Espanyol ja ha trobat un nou far per il·luminar el seu joc.