Com serà la nova Superlliga presidida per Florentino: vint equips, jornades entre setmana, un 'play-off' final...

Dotze dels clubs de futbol més importants d'Europa, entre ells Barça, Reial Madrid i Atlètic de Madrid, han fet oficial un acord històric per formar una nova competició, la Superlliga europea, autogestionada pels de moment dotze (n'acabaran sent quinze) clubs fundadors: els tres equips esmentats de la Lliga, sis equips més de la Premier League –el Manchester United, el Liverpool, el Manchester City, l’Arsenal, el Chelsea i el Tottenham– i tres de la Serie A –l’Inter de Milà, el Milan i el Juventus–. Mitjançant un comunicat emès a partir de la mitjanit han oficialitzat l'acord d'una competició que suposa un guerra oberta amb la UEFA i les lligues i federacions estatals.

Els clubs fundadors, amb un rol capdavanter del Reial Madrid -Florentino Pérez és el president de la Superlliga-, el Manchester United i el Juventus, no han anunciat la data de la temporada inaugural (apunta al 2022) d'aquesta competició que suposarà un abans i un després en el futbol continental i s'han limitat a dir que el tret de sortida serà "al més aviat possible". De moment, la iniciativa la formen només entitats esportives angleses, italianes i espanyoles. El PSG, el Porto, el Bayern Munic o el Borussia Dortmund, quatre grans exponents del futbol europeu, encara no la integren oficialment.

Format de la competició

Hi participaran vint clubs, els quinze fundadors i uns altres cinc equips addicionals que es classificaran anualment sobre la base del rendiment de la temporada anterior.

Tots els partits es jugaran entre setmana i tots els clubs continuaran competint en les seves respectives lligues nacionals, i d'aquesta manera es preservarà el calendari tradicional que està en el centre de la vida dels clubs. La Superlliga, per tant, compromet el format actual de la Champions League de la UEFA.

La temporada començarà a l'agost amb la participació dels clubs en dos grups de deu, que jugaran partits d'anada i tornada en dues voltes. Els tres primers de cada grup es classificaran automàticament per als quarts de final. Els equips que acabin en quarta i cinquena posició disputaran un play-off addicional a doble partit. Posteriorment es jugaran play-offs de doble partit a partir dels quarts de final per arribar a la final, que es disputarà a partit únic, a finals de maig, en una seu neutral.

La veu dels fundadors

El president del Reial Madrid i de la Superlliga, Florentino Pérez, s'ha mostrat determinat: "El futbol és l'únic esport global en el món amb més de 4.000 milions de seguidors, i la nostra responsabilitat com a grans clubs és respondre als desitjos dels aficionats". El seu homòleg al Manchester United i vicepresident d'aquesta competició de nova creació, Joel Glazer, defensa que el projecte suposa "reunir els millors clubs i jugadors del món perquè juguin entre ells durant tota la temporada: la Superlliga obrirà un nou capítol per al futbol europeu i assegurarà una competició i unes instal·lacions de primer nivell, i un suport financer més gran per a la piràmide del futbol en general".

La UEFA, les lligues i les federacions estatals estan radicalment oposades a la Superlliga. I personalitats com el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, o el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, també han manifestat el seu rebuig públic al projecte.

La posició de la Lliga

En un comunicat emès dilluns al matí, la Lliga espanyola ha condemnat "enèrgicament" la Superlliga, un projecte que considera "secessionista i elitista" i que va "en contra del mèrit esportiu". "La nova proposta de competició europea no és més que un plantejament egoista dissenyat per enriquir encara més els més rics. Enterrarà l'atractiu de tot el joc i tindrà un impacte profundament perjudicial per al futur immediat de la Lliga, dels clubs que la componen i tot l'ecosistema futbolístic", ha afegit l'ens que presideix Javier Tebas, que avança que "utilitzarà totes les eines i treballarà amb totes les parts implicades per defensar la integritat i el futur del futbol espanyol".

La postura del Barça

Nou hores després de l'anunci oficial de la Superlliga, el Barça ha emès un comunicat per explicar que dona suport a la iniciativa: "El FC Barcelona, fidel a la seva història i al seu lideratge en el marc del futbol europeu, es posiciona una vegada més com a club capdavanter a l’hora de liderar els grans canvis que requereix el món del futbol i sempre pensant en el màxim benefici per al club des del punt de vista esportiu, institucional i econòmic".

En campanya, l'actual president blaugrana, Joan Laporta, no va rebutjar el projecte de ple, però en declaracions a la Cope va dir que podia "carregar-se el negoci del futbol" per ser una qüestió "només de diners". Abans de dimitir a finals d'octubre, l'exmandatari Bartomeu va aprovar els requeriments per formar part de la nova competició. "La decisió de jugar-la haurà de ser ratificada a la propera assemblea", va afegir. L'última sessió ordinària amb els compromissaris data d'abans de la pandèmia. De fet, Superlliga a banda, els socis encara no han aprovat el tancament de comptes 2019/2020. Laporta també necessitarà el suport de l'assemblea per ratificar els directius que inicialment no formaven part de la seva candidatura.