La Supercopa de la discòrdia, per a l’Espanyol

TarragonaL’Espanyol es va adjudicar la segona edició de la Supercopa de Catalunya després de derrotar el Barça (0-1) en una final amb poc futbol i jugada a mig gas. Als blanc-i-blaus els va servir una acció aïllada de Caicedo als deu minuts de la primera part per aixecar un trofeu que, si ha de passar a la història, serà per l’enrenou previ amb les convocatòries i no pas per l’espectacle futbolístic que es va veure a Tarragona.

I això que la graderia presentava un bon aspecte malgrat la polèmica que havia envoltat la Supercopa, especialment després que Luis Enrique fes pública la llista de futbolistes i només n’inclogués sis del primer equip -Masip, Denis, Arda, Alcácer, André Gomes i Mathieu, que acabarien sent titulars-. Fins a 12.810 aficionats van donar color a un partit descafeïnat, disputat a mig gas i que només es va animar en moments molt puntuals. La intensitat d’un derbi que tant anhelava la Federació Catalana no va existir pràcticament mai, principalment perquè els equips que van saltar a la gespa no tenien gaire a veure amb els que juguen regularment a la Lliga o, en el cas blaugrana, a Europa.

Si per al cos tècnic del Barça el partit es veia com una pedra a la sabata, un destorb en un calendari atapeït, per a l’Espanyol es va presentar una bona oportunitat de fer un test de cert nivell contra un rival que, malgrat que no tenia les principals estrelles al terreny de joc, estava decidit a plantar cara. Malgrat això, Quique Sánchez Flores va deixar els titulars habituals a la banqueta per donar minuts als menys habituals.

L’Espanyol va jugar a la defensiva però va saber aprofitar l’única ocasió per foradar la porteria de Masip. Una pilota llarga de José Antonio Reyes per a un Caicedo que es va reconciliar amb el gol. Una acció ràpida de contraatac que no va poder aturar Mathieu, impotent davant el canvi de ritme del davanter equatorià.

Excepte aquesta arribada, el primer temps va ser un monòleg del Barça, que va jugar amb més coratge que encert. A l’equip de Luis Enrique se li va notar que cinc dels onze titulars eren del planter, i que els del primer equip no gaudien de gaires minuts durant la temporada. L’Espanyol va decidir fer un pas enrere i cedir terreny i la pilota al rival, optant per acular-se bé en defensa i construir un mur gairebé impenetrable que només va ser capaç de superar Denis en una acció ràpida que va originar Àlex Carbonell, però que el porter Roberto va saber refusar amb el braç.

Les dues línies defensives dels blanc-i-blaus, molt juntes, de quatre i cinc homes, sabien com frenar els atacs del Barça, que habitualment acabaven amb una passada a la banda esquerra i una centrada per a l’home en punta que defensaven bé Duarte i Demichelis.

Sense els titulars, sense les individualitats d’homes com Messi, Neymar i Suárez o la construcció i la vocació ofensiva de jugadors com Sergi Roberto i Rakitic, el Barça es va alentir i l’Espanyol no va passar gaires maldecaps per contenir les envestides, cada vegada més lentes i espaiades en el temps.

A la represa no va canviar el guió. Els blanc-i-blaus esperaven i el Barça ho intentava sense èxit. Només van arribar un parell de rematades llunyanes de Denis Suárez, ben aturades pel porter Roberto, i una centrada que Alcácer no va rematar per poc, mentre que per al bàndol blanc-i-blau va arribar una nova bona ocasió, també al contraatac, que Salva Sevilla va xutar per sobre de la porteria.

A la Supercopa li va faltar passió a la gespa. La Federació vol i dol amb una competició que es va dissenyar el 2012, que es va haver d’ajornar fins al 2014 i que no es va poder disputar la temporada passada perquè els equips no van trobar cap data disponible. I hauria passat sense pena ni glòria si no fos per la insistència dels aficionats tarragonins, que es resignaven a veure un combat nul i no feien més que exigir als futbolistes més i més intensitat.

La polèmica convocatòria

El derbi no va acabar de ser de debò. Res a veure amb el que es viurà a mitjans de desembre al Camp Nou. La Federació va reconèixer que ja s’ensumava que el Barça no aniria a Tarragona amb els principals titulars però no s’imaginava que la presència de futbolistes del primer equip blaugranes fos tan reduïda, en comparació amb l’Espanyol, que va fer viatjar gairebé tots els futbolistes de la primera plantilla.

Els blanc-i-blaus van criticar amb duresa la decisió blaugrana: “Nosaltres hem respectat els compromisos”, destacava Ramon Robert, CEO dels blanc-i-blaus. Des dels despatxos nobles del Barça es va justificar la convocatòria de Luis Enrique per les “lesions” i el “calendari de partits”, mentre que la Federació, de la mà del president Andreu Subies, insistia a defensar la Supercopa i es comprometia a “seguir treballant” perquè el torneig acabi quallant.

La RFEF rep una sanció de la FIFA

La comissió disciplinària de la FIFA va anunciar ahir una sanció a la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) per “haver infringit la normativa vigent sobre traspassos i inscripcions internacionals de futbolistes menors de 18 anys”. La investigació s’ha centrat en futbolistes menors que van participar en competicions amb l’Atlètic de Madrid i el Reial Madrid durant “diversos períodes compresos entre el 2007 i el 2014, en el cas de l’Atlètic de Madrid, i entre el 2005 i el 2014, en el cas del Reial Madrid”, com indica el comunicat de la FIFA. Aquest cas ja va costar una sanció al Barça, en primera instància, i al Reial Madrid i l’Atlètic de Madrid, posteriorment, que va deixar el club blaugrana sense poder inscriure jugadors durant tot una temporada. Els dos equips madrilenys podrien rebre la mateixa sanció, però estan pendents de la decisió del Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS) al recurs que van presentar en el seu moment. De moment, la RFEF haurà de pagar una multa de 220.000 francs suïssos (uns 200.000 euros) i té sis mesos per modificar el seu sistema de transferència de jugadors menors d’edat.