Suárez: així mata el ‘killer’
PeriodistaDadá Maravilha, campió del món amb el Brasil a Mèxic 70, ho tenia clar: “No hi ha cap gol lleig; el que és lleig és no marcar-lo”. Luis Suárez li ha fet cas. Fa tot just un any, una persona del vestidor del Camp Nou em va dir que si Luis Suárez, al final de la temporada, havia marcat 25 gols, el Barça ho podia guanyar tot. Era un baròmetre curiós i agosarat, atès que, en aquell moment, l’uruguaià només portava vuit gols, en una etapa en què li costava integrar-se a un equip que ja venia rodat.
De fet, un cop ha complert la sanció per la mossegada del Mundial, Suárez debuta a l’equip amb dues derrotes consecutives, al Bernabéu i a casa contra el Celta. Luis Enrique, per no treure-li galons a Messi, situa Suárez a la banda dreta, lluny de l’àrea i massa distant de porteria. Aquell error, per generositat i intel·ligència futbolística de Messi, es va corregir de seguida i Suárez, ja de davanter centre, es va destapar. Ningú no va dubtar de la integració, el Barça va guanyar la Lliga, la Copa i arribava a Berlín amb 24 gols de Suárez al sarró. Amb empat a un, i en la seva primera temporada, l’uruguaià, oportunista, aprofitava un refús de Buffon per marcar 25 gols i per guanyar la cinquena Champions per al club i la seva primera somiada.
A l’inici d’aquesta temporada, li vaig preguntar a la mateixa font del vestidor quants gols hi havia d’haver perquè el Barça pogués repetir Lliga i Champions. No va trigar a donar-me la resposta i em va posar una xifra: 35. Doncs bé, ho tenim ben encarat: a mitja temporada, Suárez ja porta 29 gols en 29 partits jugats. A la Lliga, amb 18, se situa Pitxitxi, per davant de bèsties insaciables com Messi, Neymar, Cristiano o Benzema. Si els pronòstics de la font no s’equivoquen i Suárez ho continua jugant tot amb la mateixa mitjana d’eficàcia, la temporada pinta bé. Arribats fins aquí, és el moment d’analitzar com marca gols el davanter centre del Barça. I l’anàlisi a la menuda d’aquests primers 29 gols de la temporada 15-16 dóna algunes dades molt significatives.
Luis Suárez, a grans trets, marca els gols amb la dreta, al primer toc, al pal curt del porter, i és molt més efectiu a les segones parts que no a la primera. Aquesta dada indica que el jugador es va escalfant durant el partit però, també, que el Barça madura els partits i esgota els equips rivals, que, a mesura que passen els minuts, ja no poden defensar amb la mateixa intensitat i convicció que a l’inici. Ho demostra no tan sols que Suárez marqui dos terços dels seus gols a la segona part, sinó que en el primer quart d’hora de la represa hagi marcat ja tants gols (9) com en totes les primeres parts juntes (9).
El seu instint assassí s’evidencia amb dues dades complementàries. D’una banda, que Suárez encara no ha marcat ni un sol gol de xut de fora de l’àrea de setze metres, per 20 de l’àrea gran i 9 de l’àrea petita. Per reblar fins a quin punt som davant d’un killer, que 20 dels 29 gols siguin amb remats al primer toc subratlla que és un ariet que, com menys pensa, millor. Marqui o no, és més perillós si les engalta tal com li arriben. És allò que a Suárez li explicaven a Anfield que deia Bill Shankly, l’ànima del Liverpool: “Si ets dins de l’àrea i no saps què fer amb la pilota, envia-la al fons de les xarxes i ja discutirem les alternatives més endavant”.
Suárez ha marcat els 29 gols en 29 partits. En tres ocasions ha marcat un hat trick, en cinc partits més ha marcat dos gols i en una desena de partits ha marcat una vegada. Cap de les gràfiques d’aquesta pàgina, però, no pot quantificar els seus intangibles. La pressió constant, el segon esforç i la generositat no només incomoden el rival, permeten robar pilotes i dosificar Messi, sinó que encomanen l’esperit a tot l’equip.
Contra l’Ahtletic va marcar tres gols, però el més important va ser la fe amb la qual va perseguir una pilota que va acabar amb penal i expulsió del porter. Avui, a San Mamés, Suárez no jugarà per una sanció injusta, basada en una acta errònia per culpa d’un àrbitre que va sentir campanes en un túnel de vestidors, en una nit que val més la pena oblidar.