El primer golejador d'un Madrid-Barça surt de l’oblit

Mittweida (Alemanya)Dissabte es juga el 231è partit oficial entre el Barça i el Reial Madrid. I d’històries se n’han explicat moltes sobre el que s’ha convertit en el clàssic per antonomàsia del futbol mundial. Cent tretze anys de rivalitat donen per a moltes llegendes i per a moltes mostres de memòria selectiva de partits, resultats, episodis, herois i antiherois. Però pocs jugadors transcendents han caigut tant en l’oblit com el primer golejador d’un partit entre blaugranes i blancs.

Fins ara.

Udo Steinberg, autor dels dos primers gols al Madrid (3-1) en un partit inicial en què també van marcar Joan Gamper i, per als madrilenys, Thomson, el 13 de maig de 1902, en el trofeu de futbol disputat a l’Hipòdrom de la capital espanyola amb motiu de les festes de coronació del rei Alfons XIII, és, per a la immensa majoria d’aficionats, un autèntic desconegut.

Fins i tot per als més experts historiadors la figura d’aquest alemany que va triomfar al Barcelona entre 1901 i 1910 és encara insondable. "Steinberg és la típica figura històrica injustament oblidada a causa del pas del temps i per la omnipresència de Gamper, que minimitzava la resta", sintetitza el responsable tècnic del Centre de Documentació i Estudis del Barça, Manel Tomás. La historiografia barcelonista s’ha centrat en el fundador suís del club per explicar els primers anys d’història de l’entitat quan "era imprescindible també referir-se a les persones que l’envoltaven", coincideix l’historiador Ángel Iturriaga, autor, entre altres, del 'Diccionari de jugadors del FC Barcelona'. "Dels iniciadors, tret de Gamper, no en sabem res. Ens hem oblidat de tots i mai no hi ha hagut cap voluntat de donar a conèixer la història des d’on cal, que és des del mateix club", rebla Josep Bobé, soci culer que s’ha documentat molt sobre els orígens del Foot-Ball Club Barcelona.

Dades poc fiables i la inventiva copsada a diversos articles i llibres referents a aquella època han dificultat molt la recerca d’informació sobre pioners, les referències dels quals van desaparèixer dels diaris així que van deixar de practicar esport per atendre els seus negocis particulars, admet Bobé. "La dificultat més gran quant a documentar-se sobre Udo Steinberg és la falta de fonts fiables i, tot i que soni curiós, l’escriptura del seu cognom. La premsa de l’època reflecteix el seu cognom com a "Steimberg", "Stemberg", "Stienberg" i coses per l’estil, fet que fa difícil buscar a través d’hemeroteques digitals", afegeix Iturriaga.

La confusió ha arribat fins i tot al marc de parla germànica. A Viena es va fundar la penya barcelonista Udo Steinberg perquè les persones impulsores de l’agrupació asseguren que hi va haver un malentès amb el club i van creure que el primer jugador austríac de la història del Barça era precisament el primer golejador d’un Madrid-Barça. Esclar que, després, més assabentats de la trajectòria de Steinberg, els penyistes vienesos van estar igualment d’orgullosos de mantenir el nom de l’agrupació.

Prou que ho saben, però, a la mateixa Alemanya de l’extrema dificultat de trobar informacions fidedignes de Steinberg. Un grup d’investigadores de l’arxiu de la Universitat de Ciències Aplicades de Mittweida, a Saxònia, a l’est del país, estan rescatant de l’oblit un personatge que va ser "un fenomen mundial". "Steinberg va ser un futbolista talentós i, alhora, un superatleta competidor en molts esports. Va fundar diverses associacions i clubs, el primer dels quals amb només 15 anys. Sense ell la Federació Alemanya de Futbol s’hauria creat més tard. Va ser alhora el primer entrenador del Barcelona, un dels primers periodistes esportius i un destacat enginyer que es va dedicar a la construcció de tramvies. Amb al temps, a algú que destaqui molt en diverses coses li diran ‘tu ets un Steinberg’", resumeix entusiasmat el rector de la també anomenada Hochschule Mittweida, Ludwig Hilmer. Aquest centre universitari està fent de Steinberg la seva icona, ara que entre el 2015 i el 2017 celebren els 150 anys de la seva fundació.

No per casualitat aquest dilluns i dimarts passats va tenir lloc a Mittweida la segona edició del Simposi Udo Steinberg, un fòrum de debat sobre diferents aspectes del futbol i de l’esport que procura recollir l’esperit polifacètic i instructiu de l’exfutbolista del Barça.

Steinberg ho impregna tot actualment a la Universitat de Ciències Aplicades de Mittweida, població saxona de gairebé 15.000 habitants on es pot anar arreu a peu. Des de l’octubre, al vestíbul del principal edifici universitari, una placa commemorativa sobre el pioner blaugrana acompanya les d’altres nou il·lustres estudiants del centre.

Al despatx del rectorat, Hilmer ensenya orgullós una fotografia enorme de finals del segle XIX que penja de la paret en què Steinberg està retratat amb els seus companys d’equip a Mittweida. Sí, Steinberg va portar el futbol a aquesta localitat, on va estudiar enginyeria mecànica i elèctrica. Embogit per qualsevol pràctica esportiva, faltava sovint a classe, però va tenir qualificacions notables, com consta a l’arxiu de la Universitat de Mittweida.

És en aquest arxiu, situat a la planta baixa del mateix antic edifici en què es troba el rectorat, on s’està completant una magnífica documentació biogràfica sobre Steinberg. La directora de l’arxiu, la doctora Marion Stascheit i el seu equip, format per la catalana Eva Martínez Gámez i Karoline Pernt i Sabine Blechschmidt-Vogel, estan ultimant una obra de 290 pàgines que sortirà la pròxima primavera i que es traduirà només parcialment al castellà i al català.

Des de la primavera del 2013, Stascheit dirigeix intenses recerques en arxius, biblioteques i altres institucions a Berlín, Leipzig, Chemnitz, Colònia, Frankfurt, Barcelona, Madrid i, pe decomptat, Mittweida. La publicació del llibre, que inclou informacions inèdites i gran quantitat d’il·lustracions i mapes històrics de les ciutats on va viure Steinberg, s’ha hagut d’endarrerir ja tres cops davant l’escrupolositat amb què l’equip d’investigadores està treballant el gran volum de dades.

Stascheit deixa fullejar part de tot el material de recerca obtingut, que omple més de 40 arxivadors, mentre explica que la recuperació de la figura de Steinberg va arribar "per casualitat". "Animada per la petició feta per un ciutadà de Mittweida a l’arxiu de la universitat el març del 2013, de si al nostre Technikum havien estudiat membres fundadors del FC Barcelona, vaig topar casualment amb una correspondència de Barcelona a nom d’Udo Steinberg i vaig trobar, llavors, a través de més recerques, la connexió amb el club blaugrana", exposa Stascheit.

Hi ha correspondència –una carta del març del 1911 i una postal de l’agost del 1913 firmada de pròpia mà amb l’estampa de l’empresa d’enginyeria i construcció mecànica de Steinberg–, l’exjugador alemany demanava als responsables acadèmics prospectes informatius sobre els estudis impartits per fer-los arribar "alguns joves espanyols" als quals recomanaria fer una estada a Mittweida.

A petició de la direcció de la universitat, Stascheit i el seu equip van engegar l’estiu del 2013 el projecte d’investigació "Sobre la vida i obra d’Udo Steinberg", que l’any que ve prendrà forma de llibre. La primera idea era publicar els resultats de l’estudi a finals del 2013. Impossible. Llavors es va ambicionar una data de publicació a principis del 2015. Impossible també davant l’allau de nous coneixements descoberts. Després de consultar i visitar una vintena d’arxius i biblioteques de l’àmbit alemany, una quarantena a l’estat espanyol i una desena a altres països, després de recopilar milers de documents, cap als voltants de la pròxima Setmana Santa es presentarà la minuciosa documentació biogràfica sobre Steinberg. "He arribat a somiar Steinberg. Sempre hi havia dades a descobrir i contrastar sobre una figura que va ser un avançat del seu temps", destaca Eva Martínez.

Udo Steinberg va ser una figura dins i fora del camp. Segons les investigacions fetes des de l’arxiu de la Universitat de Ciències Aplicades de Mittweida, aquell jove alemany va marcar més de 60 gols en més de 70 partits amb el Barça i va cofundar diverses entitats com ara el Brittania Berlin, el Mittweidaer Ballspiel-Club i altres entitats esportives del municipi, el Brittania Chemnitz, la Federació Alemanya de Futbol, l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona –de la qual va ser posteriorment vicepresident–, l’Sportverein de Barcelona i la secció catalana del club alpí espanyol. També va intentar cofundar la Federación Española de Foot-ball, va presidir l’Associació de Clubs de Foot-ball de Barcelona –el que seria l’actual Federació Catalana de Futbol– i la comissió executiva del primer concurs internacional de Lawn-Tennis a Barcelona el 1903.

Que era un destre tenista –acostumava a formar parella amb el seu bon amic Gamper–, un gran aficionat al ciclisme i un velocista intractable i clau en la germinació de la secció d’atletisme del Barça està ben documentat. Steinberg també va ser curiosament l’àrbitre en el primer partit internacional del Madrid, l’octubre del 1905, davant el parisenc Gallia Sport (1-1).

Per a la primera sortida internacional del Barça, a Tolosa, el maig del 1904, i per a altres expedicions a Madrid i València, l’entusiasme de Steinberg va ser capital per engrescar els companys, perquè va obrir crèdits als que no podien finançar-se el viatge. El jove alemany també va ser el primer que va comprar tovalloles com a bé del club el 1901, segons queda escrit a 'Historia del Club de Futbol Barcelona 1899-1949', d’Albert Maluquer.

Per descomptat que aquesta obra també fa referència al fet que Udo Steinberg, home de total confiança per a Gamper, va ser l’encarregat de dirigir la primera escola de futbol del Barça, l’antecedent de La Masia, i va ser el primer entrenador que va exercir com a tal a la capital catalana.

Atrafegat també amb els seus negocis d’enginyeria i construcció mecànica i com a enginyer mecànic per a la Companyia de Tramvies –la seva realització més important va ser la construcció de la línia que arribava a la carretera de la Rabassada–, Steinberg va deixar de jugar de blaugrana el 1910. Com a bon cul inquiet, va fer força viatges de feina per Mallorca i Madrid, on, contràriament al que creia el club fins fa poc, va morir als 42 anys, el 25 de desembre del 1919. El primer blaugrana capaç de marcar un gol al Madrid està enterrat a la capital madrilenya.

A Mittweida entenen que queda molta pedagogia per fer sobre Udo Steinberg perquè els seus ciutadans s’identifiquin amb la seva personalitat i els seus assoliments. En aquest punt de la geografia saxona s’estan esforçant a honorar els mèrits d’una figura que al seu dia va brillar tant o més que els que dissabte jugaran al Santiago Bernabéu.