Els sostenidors que van fer la volta al món

Cap / D’esportsLa Brandi Chastain viu a San Jose, a Califòrnia, no gaire lluny del camp on va començar a perseguir pilotes de futbol. “Quan era petita, al barri no hi havia cap equip per a nenes, així que competia amb nens. Estic molt orgullosa del que vaig fer. Després d’aquella celebració, a Califòrnia es va passar en poc temps de 67 a més de 300 equips de dones”, explica. El 10 de juliol del 1999, 90.185 espectadors van omplir el Rose Bowl de Pasadena per veure la tercera final d’un Mundial femení, entre els Estats Units i la Xina. El partit va acabar sense gols i van ser els penals els que van decidir el campió. Chastain era l’encarregada de xutar l’últim penal dels Estats Units. Si marcava, l’equip amfitrió aixecaria la Copa. I no va fallar. “Vaig perdre el control, va ser un moment de bogeria, de felicitat”, diu per explicar per què va decidir treure’s la samarreta i quedar-se amb sostenidors.

20 anys després, Chastain encara rep ofertes de gent que li vol comprar aquells sostenidors, convertits en un símbol. “Els guardo jo; si de cas els podria donar al Museu del Futbol d’aquí uns anys”, diu. En una època en què ja era molt normal veure futbolistes traient-se la samarreta per celebrar gols, ella va ser la primera dona que ho va fer. “La major part de la gent va entendre el gest tal com era: un crit de felicitat, un moment de llibertat. Però de mica en mica van sentir-se veus dient que donava mal exemple, que havia estat una falta de respecte. A veure, si els sostenidors aquells eren esportius, com els que tantes noies porten per fer esport pel carrer. No era res sexi”, deia en broma en una entrevista amb la revista Sports Illustrated, la publicació que va popularitzar la seva imatge traient-la en portada. Ella, agenollada, cridant, amb la samarreta a la mà.

Darrere del crit, però, hi havia una història. La selecció dels Estats Units, campiona del primer Mundial de la història el 1991, s’havia quedat a les semifinals el 1995. I en els anys previs a l’organització per part dels EUA d’una fase final va veure com la selecció xinesa no parava de millorar. En dos partits jugats uns mesos abans de la fase final, les xineses es van imposar. I la portera, Gao Hong, va aturar en un d’ells un penal a Brandi Chastain. Quan la final es va acabar, sense gols, Chastain va posar-se nerviosa perquè li tocaria tornar-se a enfrontar a Gao, la millor portera del moment. “L’entrenador Tony Di Cicco va acostar-se’m i em va dir que m’havia de concentrar, perquè xutaria el penal amb la cama esquerra. No ho vaig entendre, perquè soc dretana. No havia xutat mai amb la cama dolenta. Primer vaig pensar que no tenia sentit, però Di Cicco m’ho va raonar explicant que creien que el cos tècnic xinès havia creat una base de dades sobre com xutàvem els penals nosaltres. Ara aquestes coses són normals, però el 1999 no ho era tant. Així que, per enganyar-la, vaig canviar de cama. I és ben cert que ella va llançar-se cap on hauria xutat amb la dreta. Fer el gol va ser un alliberament. Ens havíem proposat guanyar a casa per ajudar el nostre esport”, diu Chastain. La final va ser el segon esdeveniment esportiu més vist de l’any, només per darrere de la Superbowl. I la seva imatge sense samarreta va ser escollida la fotografia de l’any. Els sostenidors van donar la volta al món.