Sortir del pou amb eines del passat

Aquest cap de setmana parlava del Barça amb un amic que coneix prou bé alguna de les interioritats del club. És una ment brillant, un talent que es mou en l'àmbit internacional i amb un currículum excels. Algú que no parla d’oïdes. Va defensar la gestió de Laporta sobretot perquè l’actual president va ser valent a l’hora d’afrontar la delicada situació heretada de Bartomeu. També perquè va plantar cara a totes les grans constructores que volien fer l’agost amb l’Espai Barça amb un preu infladíssim prepactat. Òbviament, no tot eren floretes. D’ombres n’hi ha, i moltes.

La tesi de fons era que l’evolució del negoci del futbol posa el Barça contra les cordes, amb inferioritat a l’hora de competir contra els grans clubs europeus, el Reial Madrid inclòs. I que la valentia de Laporta, que ha permès al Barça estalviar-se centenars de milions, justificaria fins i tot que alguns fessin negoci amb comissions –en cap cas l’amic va dir que Laporta s’endugués comissions de Limak o altres operacions–. El que venia a dir és que cal un gir a l’hora d’estructurar el Barça i que els rampells de Laporta i la seva gestió personalista són un mal menor, un imperatiu fruit del context actual.

Afegia, a més, que els directius no pinten res. Que el Barça té un model de gestió caduc. Els membres de la junta haurien de cobrar, i evitar així que sempre estiguin buscant la seva oportunitat de mercat per compensar les hores dedicades a fons perdut. A més, s’hauria de cercar la fórmula de retenir els alts executius, que marxen, alguns esporuguits per les maneres de fer del president i d’altres perquè fan servir el Barça com a trampolí. Òbviament, un canvi així no depèn exclusivament de la institució. S’hauria de canviar, més enllà dels estatuts, la normativa que regeix els clubs esportius.

Amb aquestes converses de bar no es traurà el Barça del pou econòmic en què es troba. Al mateix moment, a tot Catalunya, hi devia haver milers de converses similars. El Barça treu moltes hores de son. Però, certament, la mirada curtterminista que utilitzem per analitzar l’actualitat esportiva, ja sigui en un bar del centre de Ciutat Meridiana o als despatxos nobles de Sant Gervasi, no ens permet posar el focus en els problemes estructurals que s’arrosseguen des de fa dècades.

El club és gestionat igual que fa 30 anys. El Barça del segle XXI està governat amb eines i mentalitat del segle passat. I no parlo del model de propietat, sinó del model de gestió. Quan el debat giri al voltant d’això i no dels fitxatges, les pancartes i l’última polèmica de torn, es podrà situar el Barça allà on pertoca.