Sort que no has tornat, Neymar

BarcelonaJo era dels que no volien veure Neymar tornant al Barça. I mira que un Neymar lesionat i mig coix em sembla millor que Dembélé. Suposo que m'estic fent gran i enyoro un futbol que va desapareixent, però considero que no tot s'hi val. Ja sé que els grans esportistes solen ser gent egoista amb morts a l'armari. Ja sé que els altres grans jugadors no són sants, però Neymar ho ha portat tot massa lluny.

Un mentider professional, un home amb uns quants casos judicials oberts, algú que se'n fot de la justícia brasilera, d'aquells que creuen que poden fer el que volen només per ser rics. Comentaris masclistes i homòfobs, una vida privada poc ordenada, suport a Bolsonaro i una fugida del Barça on va prendre el pèl a tothom. Un jugador no gaire professional, que no sempre ha prioritzat la preparació, pensant més en divertir-se. Neymar, com a persona, no m'agrada.

Ara bé, Neymar, com a jugador, sí que m'agrada. Però en aquest cas, el personatge s'ha cruspit el jugador. Una de les coses que més m'han fet ràbia de Neymar ha estat veure com es feia mal a ell mateix, aconseguint que la persona matés el jugador. Aconseguint que la manca de seriositat fes que no prengués les decisions correctes per triomfar al futbol. El Neymar que va deixar el Barça havia de ser l'hereu de Messi i Cristiano. Ell havia de regnar, llavors. No va saber fer-ho. Amb ell em queda la sensació d'haver-nos perdut molts anys de màgia. I al final, el que queda d'ell és aquella ganyota a la banda, quan, lesionat, veia com el PSG era eliminat pel Manchester United.

No, no volia que tornés perquè el Barça ha de tenir dignitat. I si algú t'enganya marxant, no has de permetre que torni per la porta gran. El club s'ha de fer respectar. No volia que tornés perquè cal confiar en Xavi, ara que mana. No volia que tornés per evitar el soroll de si es lesionaria a temps per tornar a la festa de la seva germana al Brasil o per evitar els debats sobre si provoca els rivals, jugant. Que ho fa, és clar. Neymar és més de l'escola de Vini Júnior, el seu amic, d'aquells que semblen burlar-se dels rivals, en lloc d'estimar el joc, com feia Ronaldinho, que superava adversaris pensant només en divertir-se, en positiu. Ronaldinho tampoc era un sant fora del terreny de joc, però estimava el futbol amb bogeria. Amb Neymar no tinc aquesta sensació. Ell mateix ho ha admès, que no li agrada tant el futbol.

Que un geni com ell acabi a l'Aràbia Saudita vol dir moltes coses. Una, evidentment, que els saudites van forts. L'altra, que Neymar no tenia més opcions. Veient com és, segurament ja li anirà bé. Guanyarà més diners que mai i tindrà un jet privat per quan vulgui tornar a casa. Alguns considerem que és un final trist per a algú que prometia tant. Potser ell, pensant en els diners, es riu de nosaltres. Però una part de mi no deixa de pensar que potser, un dia, Neymar mira endarrere i, pensant en el seu amic Messi, es penedeix d'haver viscut com ha viscut.