El somni europeu s’esvaeix de la manera més cruel

BarcelonaEl futbol va tornar a ser molt cruel amb un Espanyol que va acomiadar-se definitivament de la setena posició al Benito Villamarín (1-1), on l’exespanyolista Zou Feddal va empatar al minut 93 el gol inicial de Darder. Els blanc-i-blaus van tenir la mel els llavis però el premi se’ls va esvair al temps afegit. Un cop molt dolorós que obliga els de Rubi tancar una finestra, la de la setena plaça, que s’havia obert més per demèrits dels seus rivals que no pas per mèrits propis. Llevant, Celta i Betis, tres partits que l’Espanyol va començar guanyant i tres triomfs que es van escapar en situacions en què l’equip de Rubi no va saber mantenir un avantatge que l’hauria aproximat al setè. L’Athletic queda a sis punts quan en queden nou en joc, una distància pràcticament inassumible. Igual de frustrat va quedar el Betis, tot i esgarrapar un punt que donava per perdut.

Al Benito Villamarín s’enfrontaven un dels equips que ha començat més vegades encaixant primer a la Lliga, el Betis (17 de les 34 jornades anteriors) i un dels que ha obert primer la llauna més vegades, l’Espanyol (19 cops en 34 partits). No era d’estranyar, doncs, que qui s’avancés primer fos el conjunt de Rubi com a càstig a una greu errada de Canales, que a l’inici del joc, a l’altura de la seva àrea, va fallar el xut i li va regalar la pilota a Borja Iglesias i, després d’un primer intent, li va regalar el gol a Darder. Quan l’Espanyol necessitava més urgentment una empenta va aparèixer el balear i la fe del darderisme, que, com va passar a Montilivi, va fer acte de presència en el moment més oportú.

Abans d’obrir la llauna, l’equip de Rubi havia viscut força còmode, resistint prou bé els intents d’un Betis que no va saber com desxifrar la defensa de tres centrals. El tècnic maresmenc va sorprendre recuperant aquesta fórmula, que ja va estar a punt de permetre-li esgarrapar un empat al Camp Nou. Lluís i Hermoso, colossals, van assumir la responsabilitat a l’inici del joc i l’anticipació, mentre que Duarte va tenir un rol més posicional i defensiu. Entre ells tres es van encarregar d’assecar un Betis xiulat per la seva pròpia afició, que va demanar la dimissió de Setién.

El 0-1 va alimentar el nerviosisme de la grada, però no el d’un Betis que va treure l’orgull que porta a dins i no va defallir fins al final. Marcar primer contra el Betis no era un escenari nou per als blanc-i-blaus, que ja ho havien fet en els tres enfrontaments anteriors contra els andalusos d’aquest curs entre Lliga i Copa. Cap d’ells va acabar en triomf espanyolista. Tampoc el d’ahir. Després d’una setmana en què ja havia vist com el Llevant i el Celta li havien empatat diversos avantatges, l’Espanyol era plenament conscient que no podia cedir un nou entrebanc. Calia demostrar que havien après la lliçó, i de fet els blanc-i-blaus van tenir a prop el segon en dos contraatacs: Joel va salvar un xut creuat de Roca i el Panda va marcar, però en fora de joc.

A partir de llavors van manar les urgències d’un Betis que va fer recular l’Espanyol al seu camp. Canales, Guardado dos cops, Tello i Loren van anar avisant, però un enfeinat Diego López va solucionar força bé la insistència local. L’Espanyol va patir i resistir, però no va poder evitar una rematada acrobàtica de Feddal, que al minut 93 va trencar els somnis d’un Espanyol que, ara sí, pot donar el curs per acabat.