El somni de la Mia Ayats que la Federació Espanyola no vol fer realitat

BarcelonaMia Ayats només té 10 anys, però ja ha tingut temps de ser campiona del món, d'Europa i d'Espanya en la disciplina de ciclisme de BMX. Tot ho va guanyar l'estiu passat, especialment a l'agost, quan va pujar al graó més alt del podi a la ciutat escocesa de Glasgow i va coronar-se amb el títol mundial. Tot just era la segona vegada que participava en el campionat i es va convertir en l'única de tot el territori espanyol que ho aconseguia. La seva ambició per continuar trencant rècords no s'atura i el pròxim repte és córrer a la següent edició del Mundial que se celebrarà als Estats Units del 10 al 18 de maig. El somni de la Mia podria tornar-se a complir. De talent, en té de sobres. Però hi ha un detall que ho dificulta: ningú paga les despeses que comporta competir a l'altre costat de l'oceà. Tot surt de les butxaques dels pares, que han posat en marxa un crowdfunding per finançar-la.

Per mirar de revalidar el títol, la Mia Ayats està citada a Rock Hill, a Carolina del Sud. És un Mundial. Per tant, no pot representar-se a si mateixa, sinó que ho ha de fer en nom del seu país. Ara bé, la Reial Federació Espanyola de Ciclisme (RFEC) ha decidit que no paga les despeses que comporta córrer en aquesta competició perquè és menor de 16 anys. "No entra en un àmbit d'edat perquè la Federació se'n responsabilitzi", expliquen fonts de la RFEC. És una norma interna, no un imperatiu legal. I no tothom hi està d'acord. Per a Xavier Albert Canal, advocat especialitzat en dret esportiu, la federació en qüestió ha de pagar totes les despeses a qualsevol persona que vagi a representar el país en alguna competició: "No importa l'edat. Si va amb Espanya, la Federació Espanyola ho hauria de pagar".

De pare català i mare russa, Mia Ayats va néixer el 2013 a Sant Petersburg perquè aleshores els seus pares hi vivien. No va establir-se a Catalunya fins al curs 2018-19. "Tinc moltes ganes d'anar al Mundial, però ningú ens ho paga", comenta, trista, la Mia. "Es necessiten uns 5.000 euros, com a mínim, per anar als Estats Units a competir", comenta el pare, Marc Ayats. No hi ha res més bonic que veure una filla complint els seus somnis i, arran de la negativa de la federació, els pares van començar a recaptar fons a través de la xarxa.

Els pares sempre han hagut de pagar les despeses de la competició

Perquè els pares s'han de fer càrrec de tot. Els vols, l'allotjament, l'equipació, les dietes i altres aspectes externs que impliquen la corredora, com l'acompanyament d'un familiar –perquè és menor d'edat– o la presència de l'entrenador. "Hem de comprar els bitllets i pagar l'estada des del primer dia fins a l'últim, perquè no et diuen quin dia competiràs", afegeix el Marc. No és la primera vegada que han d'assumir aquestes despeses. Sempre ho han fet.

Fa anys que es paguen els trajectes per dins de la Península i pel continent europeu, a banda del gran cost que va comportar córrer a Glasgow. També hi ha un sacrifici familiar: viuen a Altafulla i han de conduir fins a Barcelona per poder entrenar-se dos dies a la setmana. "Surto molt cansada de l'escola i haig de fer una hora de cotxe fins al circuit mentre faig els deures", explica la Mia.

Però res esborra el seu somriure d'orella a orella, present en tot moment. De fons, s'estan entrenant els seus companys, nens i nenes d'edat semblant a la seva. Les bicis volen quan salten les rampes de terra del circuit de BMX del barri d'Horta. Mentrestant, ella només vol tornar a pujar sobre les dues rodes i continuar passant-s'ho bé amb els amics, els mateixos que també eren presents simbòlicament a Glasgow: "Els meus amics em van dir que fes alguna bogeria en la presentació abans de començar la final i vaig decidir fer un ball graciós sobre la bici".

"Té molt potencial. Des del primer dia se li veu una motivació extra, sempre vol millorar i fer-ho tot perfecte. Això l'ha fet ser la millor avui dia", relata Alfred Moreno, el seu entrenador al Catalonia Team, equip que la va preparar per guanyar a Glasgow. "Quan vaig travessar la línia de meta no m'ho podia creure. Estava molt feliç", afegeix ella. Va pujar a la bici per primera vegada amb 3 anys i ja no n'ha tornat a baixar. El pròxim repte és aconseguir els diners i revalidar el títol. I, mentrestant, un desig: conèixer algun dia Marc Márquez.