Solució d’emergència al Girona: Francisco substitueix Pep Lluís Martí

GironaEl Girona ha decidit apostar totes les cartes que li queden a Francisco Rodríguez, el quart tècnic d’una temporada amb constants girs de volant. La paciència amb Pep Lluís Martí s’ha acabat. De fet, el balear ja va salvar el càrrec contra el Numància, en què el triomf va posposar una decisió que tothom sabia que s’acabaria prenent. Perquè Martí, que ha perdut una ocasió d’or per demostrar que és un entrenador valent, mai no va convèncer del tot. Ara és el torn de Francisco, que ja va estar molt a prop d’entrenar el club els últims estius, però sempre havia dit que no malgrat ser el primer candidat. L’andalús té sis partits per confirmar que, un cop oblidat l’ascens directe, el Girona farà les eliminatòries finals. Actualment és cinquè amb un punt de marge respecte al setè classificat.

Això sí, independentment del que acabi passant, Francisco continuarà la temporada que ve, perquè ha signat fins al 2021, i arriba amb Jaime Ramos (segon entrenador), Sergio Pardo (preparador físic) i José Manuel Rodríguez Ortega (assistent tècnic i analista). Amb passat a l’Almeria, l’UCAM Múrcia, el Lugo i l’Osca, la principal feina que tindrà serà la de reactivar una plantilla que pel camí ha anat perdent els motius per creure que està capacitada per aconseguir tornar a Primera. Calia fer alguna cosa i s’ha sacsejat la banqueta. Ningú podrà dir que el club no ho està intentant. Però el problema en cap cas era responsabilitat única de Pep Lluís Martí. Tampoc de Juan Carlos Unzué, l’entrenador que va començar el curs. Ni de Juan Carlos Moreno, que va fer de pont entre tots dos. Els futbolistes i una mala planificació també tenen la seva quota de culpabilitat.

I Quique Cárcel, el director esportiu, ho sap. Fins i tot ell es juga la cadira, aquests mesos, conscient que un nou fracàs, sumat al descens de la temporada anterior, li farà perdre força. Cárcel no ha tingut sort, amb els entrenadors. Quan va arribar a Montilivi, Pablo Machín ja hi era. Des de llavors, ningú ha pogut treballar en una idea, perquè els resultats han fet miques qualsevol projecte. Començant per Eusebio Sacristán i acabant per Martí, que marxa juntament amb Fabian Rivero i José Manuel Ramon, els seus assistents.

Com la temporada 99/00

L’última temporada en què el Girona va tenir quatre entrenadors va ser la 1999-2000, la del retorn a Tercera després de passar una penitència de dues temporades a Primera Catalana. Els tècnics van ser Pere Gratacós, Peio Bengoetxea, Manel Márquez i Miquel Jordán. Eren altres temps, però el fons no ha canviat gaire: les altes expectatives ho condicionen tot. Per cert, el 2000 no es va ascendir. Vint anys després, el club ja no és aquell conjunt petit que feia el que podia per sobreviure, ara té el pressupost més alt de la categoria. La irregularitat ha passat factura: Martí ha dirigit 23 partits, amb 9 triomfs, 8 empats i 6 derrotes. Registres millors que els d’Unzué (6 derrotes en 12 jornades), però insuficients.

A més a més, amb un únic triomf en cinc partits des del reinici de la Lliga, els gironins han anat rebaixant els seus objectius: de parlar obertament de l’ascens han vist amenaçat el seu lloc a la zona noble. Ara com ara disputarien el play-off, però una nova errada els podria portar a l’11è lloc, del qual els separa un partit. La igualtat a Segona és màxima. I el calendari no ajuda, perquè per Montilivi passaran el Saragossa -divendres, a les 19.30 h-, l’Almeria i el Cadis, i a domicili, en què els blanc-i-vermells són el segon pitjor equip de tots, visitaran l’Sporting, el Lugo i l’Alcorcón. A Francisco se li gira feina.