La solidaritat entesa pel Barça
BarcelonaLa resposta que va donar el Barça a l’èxode massiu de refugiats sirians que abandonaven el seu país en direcció a Europa va generar debat en l’opinió pública. L’entorn es va remoure incòmode. Es va criticar que el Barça tardés a detallar com se sumaria a la campanya d’ajuda als refugiats, i es va comparar l’actuació del club català amb la del Reial Madrid, que de manera immediata va anunciar una partida d’un milió d’euros per contribuir en aquesta causa. Van ser dues maneres d’entendre la solidaritat diferents, molt lligades a la idiosincràcia de cada institució.
La resposta a la crisi siriana per part blaugrana, a més, ajuda a descobrir la manera com el club vehicula les seves grans decisions, en aquest cas a través de la Fundació per implicar tot el teixit social que té l’entitat. “Hem anat rapidíssim”, defensa el vicepresident Jordi Cardoner. El Barça va engegar la maquinària interna -repleta de passos inevitables- per donar resposta a un problema que serà llarg en el temps, i sumar tots els actius del club per ajudar els refugiats que aterraran a Catalunya. “Gestionem els diners del soci, per això ho hem de fer voluntari”, afegeix Cardoner per referir-se al caràcter de la campanya. Durant, mínim, un any el Barça vol implicar el seu seguidor per ajudar el poble sirià, amb recollida de diners, sopars de gala, subhastes, actes benèfics i altres esdeveniments encara per concretar, com el partit de primera ronda de la Copa, que probablement estarà lligat a la campanya. També s’han posat a disposició de l’Ajuntament i la Generalitat les instal·lacions.
“No fem una acció, sinó un projecte”, explica el directiu, que remarca que també es vol sumar-hi els grans patrocinadors i proveïdors del club. “A Qatar se li ha explicat el projecte, es demanarà una aportació econòmica a tots els patrocinadors”, a través d’una carta del mateix Cardoner. D’aquesta manera el Barça vol implicar tothom en la campanya, inclòs un país al qual s’acusa de “no voler rebre refugiats” ni tampoc “fer tot el possible per evitar el finançament” que algunes grans fortunes qatarianes fan a l’Estat Islàmic, causant del clima bèl·lic del país, i que ha obligat a l’èxode massiu de civils, com explica el coordinador de recerca del Cidob, Eduard Soler.
La gran desconeguda
L’èxit de la campanya servirà per mesurar el creixement de la Fundació del Barça, que vol aprofitar el moment per donar-se a conèixer entre els socis, i que s’hi “identifiquin” aprofitant la implicació “emocional” amb el Barça. “És la gran desconeguda”, reconeix Cardoner.
La Fundació és un òrgan que conviu de manera paral·lela al club, amb un pressupost propi, que aquest any creixerà fins als 12,2 milions, i una dotzena de treballadors, i que es finança a través de tres canals: el Barça hi destina el 0,7% del seu pressupost, els jugadors el 0,5% del seu salari i la resta prové d’aportacions de grans empreses que s’associen amb el Barça per emprendre projectes solidaris. L’acord més paradigmàtic, i que al club mantenen com a gran objectiu per captar, és el de la petroliera Shell, que fa 3 anys que destina 3 milions a col·laborar amb el Barça en el projecte Futbolnet a Qatar, Oman, l’Iraq i l’Aràbia Saudita. En el cas dels dos primers països, es tracta d’una iniciativa per acostar les noies a l’esport. Una part dels diners que proporciona Shell, a més, es queden a Catalunya, i s’inverteixen en els projectes que la Fundació fa al territori.
En total, la solidaritat blaugrana arriba a 49 països i més de 400.000 infants que s’aprofiten dels projectes que impulsa el Barça. D’aquests, 260.000 ho fan a través de l’Unicef, el gran soci de la Fundació, i que dóna sentit al caràcter solidari del club des que Joan Laporta va situar-lo a la samarreta. L’aportació blaugrana a l’Unicef segueix sent d’1,5 milions anuals, malgrat que l’any passat, per exemple, a través d’una subhasta emmarcada en la campanya 1in11, es van recaptar 3,2 milions addicionals.
De la mà del Comitè Olímpic Internacional la Fundació arriba a 35 països de l’Àfrica; a través de la Fundació Messi, es treballa a l’Argentina; l’Institut Projecte Neymar i el Banc Interamericà del Desenvolupament van servir per aterrar al Brasil; Pies Descalzos, de Shakira, per ajudar a Colòmbia; Rafa Márquez, a Mèxic, i Bill & Melinda Gates són el soci per lluitar contra la pòlio. Aquestes són les grans aliances del Barça per projectar la seva solidaritat, uns acords que aviat podrien ampliar-se amb més socis a Mèxic i Colòmbia.
Per redimensionar la Fundació, el club ha impulsat un projecte pilot -que està dissenyant una consultoria externa- per fomentar el voluntariat i convertir-lo en un actiu indispensable per dur a terme els projectes solidaris. El Barça vol que d’entre els gairebé 300.000 socis i penyistes que formen part de la massa social hi hagi un grup que decideixi i pugui dedicar unes hores per col·laborar amb la Fundació. Per això es crearà la figura del voluntari. Una iniciativa per dotar de relat propi la gran desconeguda del Camp Nou, la Fundació, una eina que explica la manera de fer d’aquesta junta i de la idiosincràsia culer.
Sor Lucía Caram, Cierco i les penyes, al patronat
La Fundació del Barça ha patit una reestructuració profunda. Dilluns, tal com va avançar l’ARA, es van ratificar els canvis del patronat: Sor Lucía Caram i el president del Consell de Penyes, Antoni Guil, van entrar a formar-ne part. També hi continua sent Ramon Cierco, que al desembre va renovar el seu càrrec (són mandats de quatre anys) i que al març, arran del cas de presumpte blanqueig de la Banca Privada d’Andorra, que presideix, va abandonar l’activitat ordinària del club i ja no va formar part del nou equip de govern de Bartomeu per a les eleccions. Van caure com a patrons quatre figures que van anar amb Toni Freixa a les eleccions: Lola Bou, Marta Rodríguez, Sergi González i Eduard Sans.
