Sis pioneres desafien l'esport masculinitzat

Barcelona“Quan em vaig presentar a les eleccions del 2017 un soci em va preguntar si les dones podien ser presidentes”, explica Mercè Roser Pérez Quintana (55 anys), presidenta del Barcelona Universitari Club (rugbi). Ella és una de les sis dones entre les 100 presidències de les entitats esportives més rellevants de Catalunya. Les altres cinc són Itziar Ruedas Retuerto, de l’Íluro Hockey Club de Mataró; Lídia Martí Garbayo, del CD Terrassa (hoquei herba); Mònica Balsells Pere, del Reus Deportiu; Mercè Rosich Vilaró, del Club Atlètic Manresa (atletisme), i Helena San Martín Cervera, del Club Tennis Barcino. Els 94 clubs restants estan presidits per homes. “En aquell moment vaig respondre de males maneres, però el que em va agradar és que abans que jo digués res la resta de socis que hi havia a la sala se li van tirar a sobre”, segueix relatant la màxima mandatària del BUC.

Abans que això passés, Pérez, ginecòloga de professió, ja havia tingut dubtes a l’hora d’assumir el càrrec pel fet de ser dona. “Quan em van proposar ser presidenta vaig pensar: «I per què?» Però després vaig pensar: «I per què no?» Tinc el mateix dret que qualsevol home de fer-ho bé o malament, així que endavant”, es va dir a si mateixa. Tampoc ho va tenir fàcil Mònica Balsells (49 anys) per arribar a la presidència del Reus Deportiu, malgrat ser-ne sòcia des dels 5 anys. “L’altra candidatura, el president de la qual portava 16 anys al càrrec, creia que la nena no tenia res a fer a les eleccions. De fet, per això als estatuts van allargar la durada del mandat fins als sis anys poc abans de marxar. Vaig tenir discriminació per ser jove i dona. Em vaig sentir malament”, diu Balsells, economista, que ara ja porta una dècada al càrrec. En l’actualitat no sent discriminació per ser dona, però puntualitza: “A les reunions amb altres presidents o federacions tots són homes i s’hi fan comentaris d’homes. De vegades penses: «Ja hi som»”. 

En la mateixa línia s’expressa Itziar Ruedas (43 anys), que presideix l’Íluro des del 2019 i s’ha dedicat a la igualtat de gènere com a advocada. “No he tingut cap problema, però al ser un entorn masculí, quan tens reunions amb presidents de clubs o federacions veus que estan acostumats a un cert tipus de llenguatge i de dinàmiques… Per exemple, que es quedi per sopar a l’hora de fer reunions. Jo vaig dir si es podien fer dinars per poder tenir una conciliació familiar”, exposa. “Recordo una reunió per videotrucada que va ser molt llarga. Jo estava desesperada perquè havia de donar de sopar als meus fills i la reunió no acabava mai. I, al final, la reunió va acabar perquè els homes volien anar a veure un partit de futbol de Champions”, recorda. 

La més longeva

Mercè Rosich (69 anys) és psicòloga i la presidenta de l'Atlètic Manresa des del 2000. Només es va apartar temporalment del càrrec per ser candidata a la presidència de la Federació Catalana d’Atletisme el 2018, quan va perdre les eleccions per tan sols un vot. El març s’hi tornarà a presentar i, guanyi o perdi, abandonarà definitivament la presidència del club manresà. “És l’hora de fer el relleu”, sentencia. “Quan vaig agafar el càrrec fa 21 anys ningú va veure estrany que fos presidenta. En canvi, vaig ser una mica pionera en el món de l’entrenament i als anys 70 i 80 sí que va haver-hi estranyesa pel meu paper, perquè hi havia molt poques entrenadores d’atletisme”, relata. El 1975 va crear l’Escola Manresana d’Atletisme, que encara funciona. “A causa de les eleccions a la presidència de la federació m’estic adonant que els clubs petits comencen a tenir força dones presidentes”, informa amb satisfacció.

Dificultat per trobar directives

D'entre aquests sis clubs presidits per dones només n’hi ha un, el Reus Deportiu, que ha aconseguit la paritat a la junta directiva: sis i sis. La nova llei de l’esport que s’està tramitant obligarà les juntes directives dels clubs esportius a tenir entre un 40% i un 60% d’homes i dones. “Jo abans estava en contra de les quotes, però ara gairebé hi estic a favor”, admet Balsells. “Crec que aquest marc normatiu ajudarà a impulsar la paritat, però les entitats no són més que un reflex fidel de la societat. Si tu a la societat no tens una veritable corresponsabilitat i una distribució equitativa entre homes i dones, als clubs i a les entitats tampoc la trobes. I això va molt relacionat amb la distribució del temps i al fet que ser presidenta sigui una dedicació altruista. Malauradament, moltes dones no disposen d’aquest temps”, exposa Ruedas. 

Hi està d’acord la Lídia Martí (59 anys), psicòloga escolar i presidenta del CD Terrassa Hockey; porta al càrrec des del 2018. “És difícil trobar dones per ser directives a causa de la conciliació familiar. A la meva junta en tinc dues”. Però és optimista: “Cada vegada les dones s'acosten més al club. Ara hi ha molta gent que treballa des de casa o amb models híbrids, i això farà que n’hi hagi més”. Martí està segura que l’increment de la presència de les dones en els clubs esportius canviarà les regles del joc. “Les dones podem aportar una visió nova per transformar el món de l’esport. Una visió més dialogant i innovadora per canviar valors i models imperants”, assegura.

El Barça, club català amb més socis i pressupost, només té una directiva a la junta. És Maria Elena Fort, vicepresidenta de l'entitat. Tots els seus companys de cúpula són homes. A l'altre club de futbol de l'elit estatal, l'Espanyol, Lu Zuilan i Liu Shenghua són les úniques dones d'entre les deu persones que formen el consell d'administració.

*El llistat dels 100 clubs esportius més rellevants de Catalunya s’ha confeccionat tenint en compte la classificació esportiva actual i el recorregut històric que han tingut en la desena d’esports amb més tradició de Catalunya (futbol, bàsquet, handbol, hoquei patins, tenis, rugbi, ciclisme, hoquei sobre herba, natació i atletisme).