Per a ell no pot ser de cap manera un partit qualsevol. Potser s’ha protegit amb la màscara de qui està a punt d’enfrontar-se a un repte normal i corrent però segur que per dins nota el neguit de qui sap que està davant d’una primera vegada. La primera vegada que competirà en una eliminatòria de la Lliga de Campions.
Té una llarga experiència com a jugador i entrenador a Sud-amèrica, els reptes competitius d’aquelles latituds els té apamats de dalt a baix, fins i tot ha dirigit una selecció en un Mundial, però avui per primera vegada està al capdavant d’un equip que es juga la classificació per als quarts de final de la competició de clubs més important del món. Encara més, és l’entrenador d’un equip que està obligat a classificar-se per als quarts de final del torneig.
Me l’imagino compartint els nervis amb els seus ajudants, donant voltes a l’alineació més adequada per intentar encarrilar l’eliminatòria i recordant amb inquietud les dificultats que molt sovint ha tingut el Barça en l’anada dels vuitens de final. En canvi, els partits contra la Reial Societat i el Rayo Vallecano segurament l’han tranquil·litzat una mica. Veure Messi agafant a poc a poc la velocitat de creuer, comprovar que Iniesta torna a ser el futbolista deliciós que marca les diferències al mig del camp i que Cesc està en el millor moment des que va arribar al Barça, gaudir del joc de possessió i combinacions ràpides des de l’àrea tècnica, tot plegat deu haver tingut efectes relaxants.
Però malgrat l’estat de forma de l’equip i malgrat que aparentment té l’onze molt clar (renunciarà a un davanter per acumular tocadors i tenir molt la pilota), vull pensar que ningú li podrà treure del tot els nervis de la primera vegada. Espero que algú li hagi explicat que la lligueta de la primera fase no té res a veure amb les eliminatòries.
Avui comença la competició de debò. Avui hi haurà un mosaic espectacular a la graderia i la música de la Champions retronarà amb una especial intensitat. Avui la pilota estrellada voleiarà amb més ganes. Avui hi haurà milions de persones pendents de qui és qui i de qui fa què. Aquesta nit s’inicia un camí en què els errors s’acostumen a pagar caríssims i rectificar sovint és impossible. El Barça hi arriba aparentment en plenitud però el rival és letal en la part ofensiva i sortirà a fer mal des del primer minut.
Esperem que, d’aquí uns anys, quan recordi el partit d’anada de la primera eliminatòria de Champions de la seva vida, a Gerardo Martino se li escapi un somriure per sota al nas i als ulls només s’hi pugui veure felicitat. Hi ha primeres vegades que poden marcar tota una vida.