Setze mesos i segueix el calvari de Víctor Valdés

BarcelonaAvui, poc abans de dos quarts de nou del vespre, farà exactament setze mesos que va començar el calvari de Víctor Valdés. Un salt per blocar la pilota, una caiguda recolzant la cama dreta i un crec al genoll. Acabava de trencar-se els lligaments i tenia una afectació al cartílag. Aquell 26 de març, en el partit contra el Celta al Camp Nou, va tancar la seva etapa de blaugrana i començava un llarg procés de recuperació i contradiccions. Se li tancaven les portes del Mònaco i no seria fins nou mesos després que fitxaria pel Manchester United. Però al club anglès tampoc li han sortit les coses i el porter de Gavà té un peu i mig -per no dir tots dos- fora dels red devils. El calvari particular d’un dels porters més importants de la història del Barça es manté i sembla lluny d’acabar-se.

Des de Barcelona es mira amb un punt de nostàlgia, pel passat de Valdés al club de la seva vida, però també amb la sensació que és una història llunyana. L’encert en els fitxatges de Claudio Bravo i Marc-André ter Stegen al conjunt blaugrana no li han servit només per garantir-se un bon present i futur sota els pals, sinó també per enterrar el neguit que havia provocat l’anunci del jugador de Gavà, que quan encara li faltava un any per acabar el contracte va anunciar que no renovaria amb el Barça.

El que en un principi semblava un buit difícil de cobrir, per l’especificitat del joc blaugrana -al porter se li demana habilitat amb els peus i anticipació, i valentia fora de l’àrea-, s’ha acabat convertint en un èxit rotund d’Andoni Zubizarreta, l’ex secretari tècnic blaugrana. Amb Bravo sota els pals, el Barça no tan sols va ser campió de Lliga sinó que també va aconseguir el trofeu Zamora al porter menys golejat. I amb Ter Stegen, que ha disputat els partits de Copa del Rei i de Champions, els blaugranes també han alçat els dos trofeus i el jove porter alemany ha encaixat menys d’un gol per enfrontament en cadascuna de les competicions.

De Mònaco a Manchester

Valdés va ser esclau d’una recuperació llarga i feixuga. Es va operar a la ciutat bavaresa d’Augsburg, on va començar a fer la recuperació, que va completar a casa seva, a Gavà. On molts haurien optat per la retirada, el porter va decidir continuar fins a tornar a estar al 100% per competir. La lesió, però, va fer que el Mònaco anul·lés unilateralment el preacord amb el futbolista i Valdés havia de buscar un nou equip. Les opcions passaven per Anglaterra, pel Liverpool, però el destí final va ser el United, en part perquè Franz Hoek -l’actual tècnic de porters dels red devils i que ja havia sigut el seu entrenador al Barça- va intervenir en les negociacions. Al gener es confirmava el fitxatge per divuit mesos amb el United.

Però quan només ha passat mig any, el somriure que començava a dibuixar Valdés s’ha esborrat de cop. L’entrenador Louis van Gaal va desvelar fa uns dies que deixava el porter fora de la gira nord-americana perquè la temporada passada es va negar a jugar amb l’equip reserva. L’holandès, a més a més, va afegir que estava “decebut”, que Valdés era un “problema per a l’equip”, ja que no seguia la seva “filosofia”, i que estava en venda.

Tot plegat ve de lluny, de quan Valdés accepta firmar pel United i ser el segon porter de l’equip. Però, en comptes de tenir oportunitats en competicions paral·leles a la Lliga, com la FA Cup, el jugador català no va debutar al primer equip fins a la penúltima jornada de la Premier, i per la lesió de De Gea. Valdés va jugar tres partits a l’equip reserva però es va negar a jugar un quart enfrontament. Això va provocar l’enuig de Van Gaal, que s’ho va prendre com un acte d’indisciplina. Curiosament, es repetia una escena que ja es va produir la temporada 2002/2003, al Barça, quan Valdés es va negar a tornar a jugar amb el filial després de debutar al primer equip blaugrana.

La topada amb Van Gaal

“Penso que el gran problema és que Valdés s’ha sentit traït per les poques oportunitats que ha tingut -apunta Rory Smith, cronista dels partits del Manchester United al The Times -. Va arribar com a substitut de De Gea i acceptava el seu rol, però no es pensava que a l’hora de la veritat seria tan secundari”.

De fet, des de Manchester asseguren que el club li va prometre que seria el relleu de De Gea a partir d’aquest estiu, però aquesta hipòtesi sembla lluny de complir-se. El representant de Valdés, Ginés Carvajal, ha insistit públicament que el desig del porter és quedar-se al Manchester United, però matisant que volia formar part del primer equip. Tot passa per fer les paus amb l’entrenador, una opció poc probable ara mateix.

“El més normal és que marxi -comenta Mark Ogden, periodista que segueix l’actualitat del United al The Telegraph -, tot i que no descarto que la cosa canviï si finalment De Gea se’n va al Reial Madrid. Però, si esgota l’any de contracte que li queda, aposto per una clara sortida de Valdés aquest estiu”. Passi el que passi amb el futur del jugador de Gavà, els red devils ja estan buscant un recanvi a la porteria. El més ben situat és l’argentí Sergio Romero, que actualment juga al Sampdoria italià.

Dubtes sobre el rendiment

Però, encara que la situació entre Valdés i Van Gaal es reconduís, hi ha molts dubtes sobre el rendiment del porter al terreny de joc i, en especial, sobre la seva capacitat de recuperar el nivell que tenia abans de lesionar-se al Barça. “En els pocs partits que ha jugat s’ha vist que tenia alguns problemes amb les pilotes aèries i els xuts creuats”, adverteix Mark Ogden. “Tothom sap que té qualitat per jugar al United, però per jugar els partits clau cal que recuperi el nivell d’abans de la lesió. I per això li caldria una continuïtat que no tindrà”, remata Smith.

La història ha sorprès, i molt, a Manchester. “Ens va estranyar que un porter com ell acceptés el rol de suplent al United quan tenia més portes obertes que li garantien la titularitat”, afegeix Rory Smith. “El United ha confiat en Van Gaal, els resultats han acabat acompanyant l’equip i els aficionats creuen en el seu entrenador. Des d’aquesta perspectiva, en un pols entre el jugador i el tècnic, és Valdés qui té les de perdre”, opina Ogden.

Valdés no va poder jugar ahir contra el seu exequip i es va haver de conformar mirant el partit per televisió. Setze mesos després, segueix sense acabar de veure la llum al final del túnel.