Sergio García troba el seu espai entre els titulars

BarcelonaVa acabar el partit davant el València amb cara seriosa per la derrota, però per dins, Sergio García tornava a sentir-se un futbolista de pes a l’Espanyol. Dos anys i mig després de jugar d’inici el seu últim partit en Lliga com a periquito, el davanter del Bon Pastor va ser una de les notícies positives de la desfeta. “M’he notat molt bé, molt a gust, la gent m’estima i és d’agrair. Espero que puguem aconseguir victòries per ells”, va confessar l’atacant.

Contra el València, Sergio García va viure un partit força complet en què només li va faltar el gol: en les 41 intervencions repartides per tot el front d’atac, va associar-se força bé amb la resta de socis ofensius, però el porter Neto el va privar del gran premi en dues clares ocasions. Fins diumenge, en Lliga sempre havia entrat a la segona meitat (té una mitjana de 35 minuts per partit), i molts cops ho feia per Piatti o Jurado, per la qual cosa quedava reciclat a una de les dues bandes de l’atac. Així s’explica que només hagi rematat nou vegades des d’inici de curs, tres a porteria. Contra quatre rivals no va arribar a fer-ho, i contra cinc més només un cop. Diumenge va jugar algunes estones escorat en un dels dos costats, però només quan ell ho va decidir per generar espais interiors. La major part del temps va tenir més influència a prop de l’àrea, on és més letal. L’Espanyol necessita els seus gols, i ell n’és conscient: “Si treballem així, els gols arribaran. Són ratxes”, va assegurar.

El seu retorn a l’onze va coincidir amb els problemes físics d’un Baptistão que ja es va perdre la meitat del curs passat per una lesió, i que ara segueix pendent de com evoluciona el seu quàdriceps. El davanter, que ha participat en tots els partits menys un, i que és el dotzè més utilitzat de la plantilla, vol deixar de ser un suplent habitual, però sap que per convèncer Quique Sánchez Flores li cal demostrar a la gespa el que reivindica davant dels micròfons.