Sergi Samper: “He tingut deu entrenadors en dos anys. Això és una barbaritat”

Sant Joan DespíNascut a Barcelona el gener del 1995, Sergi Samper va entrar a l’escola del Barça als sis anys i va debutar al primer equip el 2014. Després va marxar cedit al Granada i al Las Palmas, on no va tenir la sort de cara, ni amb els canvis d’entrenadors ni amb una lesió al turmell que l’ha apartat dels terrenys de joc des de finals de gener. Ara ha començat la pretemporada amb el Barça, a l’espera d’anar aquesta setmana a la gira pels Estats Units i pendent de si ha de fer les maletes cap a algun altre equip. Tot i que ell reitera una vegada i una altra que es vol quedar al Barça.

Han sigut durs aquests sis mesos?

Sembla que el temps no passi. Jo, que mai havia tingut cap lesió important, quan et passa ho valores tot molt més. Em vaig operar a la Quirón i he fet la recuperació al Barça, que és casa meva. El club s’ha portat molt bé amb mi. He tingut la sort de poder estar a casa, amb la família. Això és molt important perquè els dos primers mesos són els més durs. No pots recolzar el peu i no pots fer gaire res. Només mirar futbol, poc més.

Ara ja et tornes a entrenar.

Encara no estic al ritme dels companys. M’entreno amb ells però no al 100%. L’entrenador sap d’on vinc, perquè va tenir aquesta lesió i m’està ajudant i regulant.

Què et diu?

Quan va veure la jugada per la tele em va trucar i em va explicar que va tenir aquesta lesió, que li va costar bastant però que me’n sortiria. Sí que m’està donant consells i m’està ajudant. És d’agrair. En aquests moments difícils sempre s’agraeix el suport i especialment del primer entrenador del Barça.

Parlant de Valverde, com és ell?

Un tipus molt normal. Bastant seriós. Potser no acostuma a parlar gaire amb els jugadors però sempre que t’ha de dir alguna cosa, te la diu. Una persona molt humana.

A nivell personal, què et demana?

Ell va arribar l’any passat i jo venia d’una cessió... Crec que vaig fer una bona pretemporada. Em demanava que fos més contundent o intens defensivament. Crec que ho he millorat bastant. En això estic, i treballant per millorar.

La teva posició ideal seria la de Busquets. Quan has pogut entrenar al seu costat, en què et fixes?

Sobretot, en quan no té la pilota, en els moviments que fa per generar espais per als companys. Mai pensa en ell mateix: és un jugador totalment d’equip. A part, té molt de talent i sempre decideix bé. És un mirall en el qual em puc fixar sempre.

Vas debutar al primer equip el 2014 i el 2016 vas anar cedit al Granada.

Jo ho vaig acceptar perquè creia que era un bon lloc per créixer. Quan l’entrenador et truca diverses vegades i et dona la seva confiança i et diu que jugaràs... al final decideixo anar allà i per desgràcia no va sortir bé. Però no me’n penedeixo perquè en aquell moment creia que era el millor. Igual que a Las Palmas, així que no puc recriminar-me res.

Canvis constants d’entrenador... i al final la lesió.

Les coses van així. Al final, he après altres coses. Jo sé que molta gent no ho valorarà però soc millor jugador, encara que hagi jugat menys. He après coses de fora que abans no tenia. Crec que he tingut deu entrenadors en dos anys. Això és una barbaritat. Trobar una estabilitat així, no és fàcil. No vull que soni a excusa, però quan els entrenadors duren un màxim de vuit partits no és fàcil adaptar-se. Però bé, he après coses noves i de cadascun he après coses diferents. Ara estic més format i tinc més experiència com a jugador.

Quan dius aprendre coses noves...

Principalment com a futbolista. He après aspectes nous del joc que fins ara no dominava perquè, al final, el joc del Barça no el trobes en d’altres equips. Aquí vius en una bombolla. I també he après molt de clubs que jo no sabia. El Barça és un club molt gran però quan vas a equips més petits t’adones d’altres coses i valores molt més el que és estar aquí. A fora costa una mica, aquí ho valores tot molt més.

Com afrontes aquesta pretemporada, tenint en compte que hi ha sobre la taula, novament, una possible sortida?

El principal per mi ara és recuperar-me de la lesió. Després de tants mesos, costa molt tornar a tenir bones sensacions. El futur? La gent ja sap que si fos per mi, em quedaria sempre aquí, perquè entenc el joc del Barça, m’he format a la casa i sé pràcticament tots els moviments. Però hi ha altres aspectes i ja veurem com es desenvolupa tot. El meu objectiu és quedar-me i per això treballaré durant aquesta pretemporada.

I si has de sortir, a quin tipus d’equip t’agradaria anar?

Quant surts del Barça et trobes amb estils diferents, però cada vegada hi ha més entrenadors que intenten començar el joc des del darrere i intento fixar-me més en l’entrenador que en l’equip.

Alguna lliga en concret?

Després del que he viscut, ja no tinc por de res. Segueixo totes les lligues, però no tinc cap preferència, si he de marxar.

En algun moment has tingut la temptació de llançar la tovallola?

No, no, això sí que no m’ho perdonaria mai. Si algun dia me’n vaig, vull que sigui amb la consciència tranquil·la que ho he intentat fins al final. Per això lluito cada dia i espero aprofitar les oportunitats que tingui.

Ara es parla molt del futbolista atleta, molt físic. Creus que la Masia hi hauria d’apostar més?

Jo he estat des dels 6 anys al Barça i la línia sempre ha estat molt clara i, de fet, crec que quan ens ha anat millor, a nivell de resultats i de títols, és quan hem tingut gent de la casa i hem jugat de la manera que aquí s’ensenya. Per tant, no veig el motiu pel qual s’hauria de canviar aquesta manera de fer.

Però venim d’un Mundial que ha guanyat França amb un estil més aviat físic. Creus que el futbol va cap aquí?

És cert que França té un futbol més físic i jugadors molt potents, però també jugadors de molt nivell. Generalitzar així no ho veig just. Crec que hi ha molts entrenadors que estan intentant jugar, que pugen fort des de categories inferiors, i que a poc a poc van instaurant aquest joc. I entenc que els jugadors cada cop estan més preparats físicament i cada vegada el futbol és més intens.

Això encaixa amb la idea del Barça?

Crec que la idea del Barça és clara. Quan tu tens la pilota, el que corre és el rival. I és quan més hem guanyat, potser amb jugadors no tan físics. El que importa és la manera de fer-ho, fins i tot perdent. És per sentir-se’n orgullós.