Sergi Roberto, el triomf d’un “tros de pa” al Barça

Barcelona“Si un soci el veu jugar pensa que ha sigut lateral dret tota la vida”, deia Luis Enrique després del triomf del Barça contra el Màlaga. Aquell dia, Sergi Roberto havia pujat la banda metòdicament, defensant amb encert i centrant amb efectivitat, com si realment fos lateral dret de tota la vida. Però Sergi Roberto, als 23 anys, portava tot just unes setmanes mirant el futbol amb els aficionats a la seva dreta, tot el camp a l’esquerra i un munt de metres per pujar a l’atac. Uns metres que cal refer quan toca defensar.

“Primer li va sobtar una mica, no tenia clar exactament què significaria aquest canvi. Ell sempre s’ha considerat migcampista. Però és un noi positiu que ha vist la part bona d’aquest canvi que l’ha reconvertit quan cal en lateral”, diuen a l’entorn d’un jugador definit per moltes persones dins del Camp Nou com “un noi normal, una persona excel·lent”.Durant anys, de fet, Roberto recollia més elogis per la seva manera de ser que pel seu futbol. “És un tros de pa”, va dir un jugador amb qui va compartir equip quan Guardiola el va fer debutar amb el primer equip. Llavors tothom es preguntava si el bon joc que havia mostrat a les categories inferiors, tant al juvenil B com amb el filial, li serviria per arribar a gaudir de minuts en una posició amb tanta competència i pressió com la de migcampista. Pocs podien imaginar que Sergi Roberto acabaria excel·lint com a lateral. “Estic satisfet de com m’estan sortint les coses, en la posició que sigui”, deia després de superar el Bayer Leverkusen jugant al centre del camp de nou i marcant un gol.

Sergi Roberto va arribar amb 14 anys a La Masia provinent del Nàstic de Tarragona, on l’havia descobert Albert Benaiges durant un partit al camp de la Damm. Benaiges admetia en declaracions a la SER que “patia per ell, ja que li costava trobar minuts, però ja quan el vam fitxar teníem clar que té ADN Barça”. Inicialment, Sergi Roberto anava i venia cada dia des de Reus en taxi per poder estudiar a casa, no gaire lluny del pati del col·legi Maria Cortina, on va perseguir per primer cop una pilota. Després va posar-se la samarreta del Santes Creus, des d’on el Nàstic va apostar per ell. Fill d’una professora d’institut i d’un empresari que el segueix a molts desplaçaments, Roberto finalment va acceptar deixar Reus quan va adonar-se que realment tenia opcions de fer el salt del Miniestadi al Camp Nou. Ara sempre que pot torna a la seva terra, de vegades per veure l’equip d’hoquei patins, el Reus Deportiu, on juga el seu amic Marc Ollé.

L’adaptació a la banda

Luis Enrique va comentar al jugador reusenc que el faria jugar de lateral a finals de la temporada vinent, i durant la pretemporada va treballar molt els conceptes tàctics que calia millorar per fer-lo brillar a la banda. El seu primer partit com a lateral va ser a Florència, i malgrat que el tècnic asturià ja li havia dit que tindria minuts com a lateral per donar descans amb rotacions a Alves –es confia poc en Douglas–, la lesió de Dani Alves va acabar d’obrir les portes a Sergi Roberto. Luis Enrique, de fet, de jove s’havia vist situat a la banda per fer de lateral de manera puntual quan jugava al Madrid, malgrat que va treballar molt per poder triomfar en una posició més centrada i ofensiva quan va deixar el Santiago Bernabéu per fitxar pel Barça. El Bernabéu, precisament l’estadi on Sergi Roberto va debutar a la Champions el dia en què Messi va decidir una semifinal amb dos gols. “El primer cop que vaig escalfar a la banda al costat del Leo se’m van posar els pèls de punta”, deia llavors el migcampista, promocionat per Guardiola, que li deia que no havia de marxar, ja que podria triomfar a l’estadi.

“Té una capacitat intel·lectual alta, ideal per adaptar-se”, va arribar a afirmar Luis Enrique sobre un jugador que s’ha fet un fart de recollir elogis de tots els tècnics que han anat desfilant pel Camp Nou mentre ell era suplent. Guardiola el va fer debutar, Vilanova va dir que triomfaria, Martino afirma que necessitava llibertat per expressar el seu talent iLuis Enrique va recordar que va ser ell qui l’havia fet debutar amb el filial. Però el migcampista de Reus continuava sempre a la banqueta. “Altres amb menys talent reclamen el seu lloc. Ell ha esperat amb paciència, amb prou fredor per entendre que no calia marxar i prou sacrifici per no perdre els papers cada cap de setmana que no jugava”, diuen al seu entorn. Els últims anys, especialment l’estiu del 2014, Sergi Roberto ha rebut moltes ofertes. El seu agent, Josep Maria Orobitg, va admetre trucades de l’Inter, el Milan o el Sevilla. També de la Premier, on amics com Muniesa i Bojan li van dir que s’hi vivia i treballava bé. L’Stoke City, on juguen els seus amics, també va trucar, i el Tottenham. Però Sergi Roberto, pacientment, va esperar, sacrificant també, de moment, els seus estudis, ja que ha aparcat la carrera que va començar: administració i direcció d’empreses. Després de fer sis assignatures, el jugador té clar que l’acabarà algun dia. Però no sap quan.

Però la paciència de Roberto ha tingut la seva recompensa. De fet, abans de la final de Berlín, Luis Enrique ja va parlar amb el jugador per deixar-li clar que aquesta temporada tindria més minuts. I malgrat que el telèfon d’Orobitg ha rebut trucades, aquest estiu Sergi Roberto no ha dubtat sobre què calia fer: treballar molt per estar llest si calia jugar de lateral, una posició en què de moment està firmant grans actuacions i està demostrant que té una gran eficàcia en el toc, com un bon migcampista (més del 70%), però també velocitat, ja que ha guanyat curses a extrems ben ràpids com Iago Falqué a l’Olímpic de Roma durant la primera jornada de la Champions o Yannick Ferreira Carrasco de l’Atlètic al Calderón. “Ara es podrà veure per fi el Sergi Roberto que molts hem vist cada dia, serà un jugador important i podrà expressar-se amb facilitat”, diu Benaiges, que admet que “ha sigut una sorpresa veure com juga a la banda”. “No hem enyorat Alves. Defensivament, de fet, crec que és millor”, afegeix