De ser sepultada per una allau durant 10 minuts a ser subcampiona mundial

BarcelonaNúria Castán (Almoster, Baix Camp, 1997) ha aconseguit una de les grans fites dels esports d'hivern catalans. La catalana s'ha proclamat subcampiona mundial del Freeride World Tour, la principal competició internacional de snowboard en pista lliure. La rider arribava a l'última prova liderant la classificació general després de penjar-se el bronze a la prova de Wildseeloder, a Fieberbrunn (Àustria), torneig en què les riders comptaven amb dues baixades. En la darrera prova, ha acabat fent-se amb la segona posició a la general, superada per la canadenca Erin Sauve.

La rider de l’equip internacional Head Snowboards viu dies especials, com si tot formés part d'una trama escrita per un guionista, ja que la seva principal fita esportiva ha arribat la mateixa pista on fa un any va quedar sepultada durant deu minuts. Aquest any, a causa de la cancel·lació dels esdeveniments a Baqueira i Ordino, el primer esdeveniment del FWT ja va tenir lloc a les muntanyes suïsses de Verbier. És a dir, la primera i l'última prova del campionat es fan a la mateixa zona, a Verbier. Just on l'any passat, en l'última prova del calendari del 2023, la catalana va sobreviure miraculosament a una allau de neu, on va quedar enterrada durant deu minuts quan es dirigia a la caseta de sortida de la tercera i última prova. En aquesta disciplina les competidores han de pujar a dalt de tot de cims, durant més d'una hora de trajecte, i baixar després per la neu demostrant el seu talent en estil lliure. És a dir, sense que sigui una pista d'esquí delimitada com en altres disciplines. Va ser en aquell moment quan es va produir una allau de 250 metres de longitud que es va endur la Núria. "Vaig passar 10 minuts enterrada cap per avall. Resulta difícil creure que només patís un cop al colze, dolor muscular i dos dits congelats per haver perdut els guants. Tinc molta sort de poder dir que he sobreviscut a una allau de 250 metres i tant de temps enterrada. Pensava que no sortiria viva quan va passar. Gràcies a l'equip de seguretat i sobretot a les riders que eren al voltant, que van actuar de manera molt eficaç, em van poder rescatar a temps", recorda Castán, que admet que molts cops pensava en el risc de patir una allau. I "el malson va fer-se realitat". "Va ser com tornar a néixer", explica.

Aquella prova de Verbier, esclar, es va suspendre per aquella allau. I, quan es va reprogramar, Castán no va fer-la, ja que tot era massa recent. La catalana, però, sabia que hauria de tornar al lloc dels fets, així que abans d'aquesta temporada va decidir afrontar les pors i anar-hi per voluntat pròpia, després de parlar-ho amb els seus entrenadors i un terapeuta. "Vaig anar a la zona on vaig patir l'allau perquè el dia del retorn no fos en una jornada de competició. He treballat psicològicament per estar llesta i, quan van dir que aquest any el calendari començava precisament allà, va ser especial. Però vaig poder estar focalitzada en competir i vaig guanyar", recordava. Quan el campionat va començar enguany, Castán va imposar-se a Verbier. "Va ser molt especial", admet. Ara, per tancar el campionat, ha acabat pujant al podi de la general, en un torneig on cap espanyol, home o dona, havia arribat a fer-se mai amb cap de les tres primeres posicions.

L'almosterenca ha treballat aquests mesos amb un terapeuta; va quedar molt afectada per l'accident, ja que gairebé va perdre la vida fent el que la fa feliç. "Després de l'accident, al meu dia a dia m'afectava tant que no podia fer res. Vaig estar uns tres o quatre mesos amb trastorn per estrès posttraumàtic, però l'única persona que podia fer el pas era jo. Si algú et diu que has d'anar al psicòleg, no ho faràs. Has de ser tu qui fa el pas", explicava en una entrevista fa poc. Castán va començar a fer snowboard ja amb vuit anys i amb el temps es va especialitzar en el freeride, és a dir, una disciplina en què es fan trucs a la pista per algunes de les muntanyes més exigents del món, a diferència de la modalitat que fa la sabadellenca Queralt Castellet, en què els trucs es fan en una instal·lació artificial, el halfpipe. Al fer descensos per la muntanya, hi ha més risc de patir accidents o una allau. Amb 13 anys, Castán ja competia i era una de les grans promeses dels esports de neu espanyols, motiu pel qual amb el temps s'ha vist forçada a marxar a viure a Àustria, per poder ser a prop d'espais amb neu natural. De fet, Castán s'ha involucrat molt en diferents iniciatives per alertar sobre el canvi climàtic, ja que ha vist en primera persona com canvien els escenaris on competeix, cada cop amb temperatures més altes i menys neu. Ara pot aconseguir el primer gran èxit de la seva trajectòria i fer bons els sacrificis d'haver marxat de casa ben jove per perseguir els seus somnis. A una neu que s'estima amb bogeria, tot i que també li va donar l'ensurt de la seva vida fa un any a Verbier, on ara ha tancat el cercle.