¿Té sentit organitzar la Ryder Cup de golf en plena sequera?
La candidatura per portar la prestigiosa competició a Girona el 2031, amb el suport de totes les institucions excepte el Govern, afirma que és viable
BarcelonaLa Ryder Cup de golf, considerada una de les principals competicions esportives en l'àmbit internacional, s'allunya de terres catalanes. Després d'anys de converses per bastir un projecte per acollir l'edició del 2031, les últimes hores el govern de la Generalitat ha descartat la construcció del tercer camp de golf reclamat per l'organització a les instal·lacions del complex Camiral Golf and Wellness, conegut anteriorment com a PGA Catalunya. La porta tancada per la Generalitat significa un fort cop al projecte, tot i que els diferents actors que defensen el torneig, privats i públics, no tiren la tovallola i es reuniran pròximament amb els organitzadors de la Ryder Cup per veure si el projecte encara té sentit sense aquest tercer camp.
La Ryder Cup, torneig nascut el 1927 per enfrontar els millors jugadors dels Estats Units i el Regne Unit, ha anat evolucionat amb el pas dels anys. En l'actualitat posa cara a cara, cada dos anys, els millors jugadors d'Europa i els millors nord-americans. Si un any es juga a Europa, la següent edició sempre serà als Estats Units. El format del torneig ha fet que serveixi per moure milers d'aficionats a aquest esport, motiu pel qual els impulsors del projecte defensen que deixaria beneficis econòmics a Catalunya: xifren en 300.000 els possibles visitants.
La Ryder està organitzada de forma conjunta pels circuits de golf professionals dels Estats Units i Europa, units sota el paraigües d'una empresa amb l'irlandès Guy Kinnings com a CEO. Kinnings s'havia reunit els últims mesos amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i seguirà en contacte amb els caps de la candidatura gironina.
Des de la Generalitat es dubta de si cal un nou camp de golf a Catalunya, especialment en plena emergència climàtica. Actualment, a Catalunya hi ha 38 camps de golf de diferents mides, ja que alguns són grossos, de 18 forats, i altres més petits. També hi ha 18 instal·lacions més petites de pitch-and-putt. Des de la Federació Catalana de Golf es recorda l'aposta per fer servir aigua regenerada, tot i que s'admet que la xifra d'aigua reciclada encara és inferior al 70%. "Si s'organitza la Ryder, es faria seguint sempre les normes relatives a cuidar el medi ambient que s'han promocionat els darrers anys", diuen des de la candidatura. El Govern, però, no ho ha vist clar, i ha citat l'emergència climàtica com la principal raó per oposar-s'hi.
Les últimes setmanes, els impulsors del projecte mantenien converses amb la Generalitat. El primer punt de fricció va ser la petició per crear una nova urbanització a prop del golf, amb més de 175 xalets de luxe. La negativa del Govern va portar els organitzadors a renunciar a aquestes obres i a centrar-se només a demanar el permís i les ajudes per fer un tercer camp de golf al PGA Catalunya de Caldes. Actualment, aquest camp, propietat del magnat irlandès Denis O'Brien, ocupa 200 hectàrees amb dos camps de golf de 18 forats, dos hotels, apartaments i altres zones esportives.
Però per poder complir amb els requisits de la Ryder Cup, els organitzadors consideraven clau un tercer recorregut de 18 forats. "Catalunya té camps de golf, però dispersos pel territori. Per poder organitzar un torneig així cal un tercer recorregut a Caldes", diuen des de la Federació Catalana de Golf. Però el Govern tampoc ho ha acceptat i ara caldrà veure si els organitzadors de la Ryder Cup consideren Caldes de Malavella una possible seu del torneig tal com està ara.
La idea de portar la Ryder Cup va sorgir ara fa una dècada, quan el Patronat de Turisme de Girona i Costa Brava va començar a treballar-ho amb la Federació Catalana de Golf, la UFEC i inversors privats. Inicialment, es va lluitar per ser-ne la seu el 2023, però la manca d'acords va provocar que la Ryder escollís un camp de golf a prop de Roma. Va ser el primer cop que es va presentar una candidatura catalana. Històricament, la Ryder Cup sempre s'ha fet en camps britànics, quan toca jugar a Europa. El 1997, el camp andalús de Valderrama va ser el primer fora dels Estats Units i el Regne Unit a ser seu de la copa. El 2018 es va fer a França i aviat anirà a Itàlia. Des de la Federació Catalana de Golf es creu que si l'opció gironina cau, la Ryder pot acabar a Madrid.
El govern central, favorable
La candidatura, de fet, té el suport del govern estatal, disposat a invertir 96 milions d'euros, sigui a Catalunya o Madrid. Ara mateix, però, la candidatura que semblava en millor posició per ser l'escollida era la catalana, que té el suport de les federacions espanyola i catalana de golf, les diputacions de Barcelona i Girona, el Consell Comarcal de la Selva, l’Ajuntament de Caldes de Malavella, així com diferents inversors privats. El propietari del PGA Catalunya, l'irlandès Denis O'Brien, va anunciar la decisió d'invertir personalment 25 milions d'euros en la millora de les instal·lacions.
La Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG), la patronal gironina, ha emès un comunicat en què es mostra sorpresa i disconforme amb la decisió del Govern i considera que la Generalitat “hauria de continuar treballant per trobar solucions i no deixar perdre aquest esdeveniment esportiu tan important”. Diferents representants del món econòmic i empresarial català van reunir-se ara fa uns dies a la seu de Foment del Treball per donar suport al manifest Salvem la Ryder! El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va afirmar que “seria imperdonable i de greu irresponsabilitat per part del govern de la Generalitat que la Ryder Cup es traslladés a Madrid, quan la prioritat dels organitzadors és Catalunya”.
Per la seva banda, el president de la Federació Catalana de Golf, Ramon Nogué, considera: “La celebració de la Ryder Cup a Catalunya tindria un gran efecte en l’economia, ja que atrauria visitants de tot el món i aportaria un impacte de més de 1.300 milions d’euros al territori, així com un miler de llocs de treball. Lamentem la desinformació sobre la qüestió de l’aigua, i més en un context tan complicat: demanem respecte i frenar la demonització que pateix aquest esport”. Plataformes de veïns i partits com la CUP han recordat que el tercer camp de golf projectat es faria ocupant un terreny destinat actualment a la producció agrícola.
Segons Nogué, els camps de Caldes de Malavella s’han regat amb aigua 100% reciclada des de l'any 1999, fet que no passa a tots els camps de golf catalans, tot i que la xifra d'aigua reciclada destinada al golf va creixent. Segons Nogué, un 95% dels camps fan servir aigua regenerada no potable, gràcies a depuradores. I en el cas del Camiral Golf and Wellness, disposen d’una depuradora pròpia a les seves instal·lacions que regenera l’aigua que fan servir les seves instal·lacions. Segons l'Agència Catalana de l'Aigua, per regar tots els camps catalans a l'any es fa servir la mateixa quantitat d'aigua consumida per la ciutat de Barcelona en sis setmanes, uns 7,9 hm³ a l'any. La Generalitat, però, considera que amb l'escenari de sequera actual no toca apostar per aquest projecte.