Isabel Sánchez-Arán: "Sempre tinc por quan baixo més de 80 metres sota l'aigua"

BarcelonaIsabel Sánchez-Arán (Elx, 1984) viu enamorada del mar. Quan era jove, el mar era un espai de llibertat. Després va ser també una feina quan va fer-se monitora de submarinisme. I ara, alguna cosa més: és la gran especialista espanyola en apnea, la immersió a pulmó lliure. A nivell competitiu, es pot fer a les piscines o al mar. Les especialitats de profunditat es fan al mar i consisteixen a descendir verticalment la màxima distància possible seguint un cable guia, amb aletes o sense. A la piscina es pot fer amb dues aletes, una sola aleta gran o sense, fent el màxim de metres. O es pot fer l'estàtica, on es tracta de passar el màxim de temps sota l'aigua. Sánchez-Arán les practica totes. Ara fa anys que viu a l'Estartit (Baix Empordà), on compagina la competició amb la feina de monitora al Club d'Apnea La Caretta amb la seva parella. Fa pocs dies va guanyar la seva primera medalla a un mundial de la disciplina a Grècia, un bronze a la prova de pes constant sense aletes, una de les més exigents tècnicament.

La seva vida és baixar al fons del mar. Com neix, aquesta passió?

— Jo vinc d’una terra amb mar, però a la vegada molt seca. Soc d'Elx, una ciutat a l'interior però a prop de la costa. I la meva família és d'Almeria, de la zona del desert de Tabernas, on es rodaven els westerns. Desert i mar, sempre ho he tingut present. I sempre he relacionat el mar amb les vacances de quan era petita. El mar és llibertat, benestar, sempre he sentit els elements a la meva pell. L'aigua salada i el sol. Dins de l'aigua sentia que era lliure, sense normes i movent-me en tres dimensions.

Aquest amor pel mar acabarà per ser una feina...

— Soc molt apassionada. Quan una cosa m’agrada haig de fer-la per ser feliç. Si no faig el que m’agrada, estic trista. Quan era jove i vaig començar a estudiar, estalviava per viatjar. Volia conèixer llocs i cultures noves. I vaig començar a fer esport a l'aire lliure, en aquests viatges. Després vaig fer de professora de castellà a la Guyana francesa i quan era allà, vam anar de vacances a Trinidad i Tobago. I una noia ens va convèncer per fer el baptisme en submarinisme, rebre una lliçó i baixar per primer cop. Va ser un gran moment, poder passar tanta estona sota l'aigua. Vaig fer els cursos i al final vaig treballar d'instructora de submarinisme a Xipre.

I aquí va descobrir l'apnea?

— Correcte. El meu cap em va parlar dels campionats mundials d’apnea que es feien allà aquells dies: baixar sense ampolla, aguantant la respiració. Em va fascinar. També em va semblar una cosa gairebé de bojos, però ell em va dir que era bona idea tenir uns coneixements bàsics d'apnea per fer la meva feina. És molt útil per si tens problemes amb el teu equip fent submarinisme, un minut o dos aguantant la respiració et pot ajudar molt.

És a dir, no va entrar a l'apnea per competir...

— No, va ser per seguretat a la feina. Quan la gent relaciona l'apnea amb la inseguretat. Cal estar ben format. Es produeixen pocs accidents, però la formació és clau, com per exemple, saber reaccionar a un alumne que perd el control. En molts casos poden reaccionar de forma violenta intentant prendre't a tu l'aparell per respirar si els falla el seu. Així vaig entrar a l'apnea i va atrapar-me.

No té por, quan baixa més de 80 metres al mar?

— Sempre tenim por, sempre hi és. És un sistema ancestral que tenim amb un objectiu de protegir la vida.

Què li aporta l'apnea?

— En part és una mena d'alteració de la consciència. M'agrada sentir-me lliure dins de l’aigua, és una mena de desconnexió. Et concentres en les coses importants, oblidant el dia a dia, els whatsapps i els telèfons. Vas desconnectant. Malgrat que hi ha companyonia, ja que sempre ho practiques amb altres persones, també es genera una intimitat molt bonica. Una soledat que has escollit tu i et fa bé. Molta gent s'enamora de l'apnea precisament per lluitar contra l'estrès, especialment en el cas de l'apnea estàtica a la piscina. A vegades tens mals dies. O èpoques en què les coses no surten. I fent apnea deixes els moments dolents enrere, reneixes com la persona que vols ser. Jo quan vaig descobrir l'apnea estava sortint d'una relació complicada. Va ajudar-me a superar-ho.

De tots els tipus d'apnea, quin prefereix?

— La modalitat de pes constant sense aletes és la més tècnica i exigent, ja que no tens cap ajuda de cap element extern, ni corda, ni aletes.... Els rècords aconseguits amb monoaleta criden l'atenció, ja que la xifra és més alta, però entre nosaltres la disciplina més valorada és aquella sense aleta, és només és el teu cos dins de l’aigua. És com córrer descalç. Fer-ho amb aletes és com fer-ho amb sabatilles i amb la monoaleta és com portar patins. La que mes m’agrada es la Immersió lliure, s’assembla a l’estil lliure de nedar. Seria la mes relaxant, el temps sota l’aigua s’allarga i la narcosis es més forta que per altres modalitats a la mateixa profunditat.....

Ha guanyat per primer cop una medalla a un mundial. Ho ha aconseguit a Grècia, un lloc molt especial.

— Tinc una gran connexió amb Grècia. No soc gens espiritual, però sí emocional. Va ser a Xipre i Grècia on vaig descobrir l'apnea i vaig formar-me. El mar a Grècia és una meravella, el Mediterrani és la meva pàtria, podríem dir. I allà sento una connexió increïble. El mundial es feia a Kalamata, on vaig formar-me com a instructora d'apnea, així que vaig poder retrobar persones. I l'aigua. Allà és plana, sense corrents, un fons ideal. No és com la Costa Brava. Li diem Brava per alguna cosa. Aquí tenim corrents, vent i onades. M'agrada poder viure a l'Estartit i entrenar-me aquí, ja que fer-ho amb aquest mar et fa més forta. A Kalamata és com una piscina natural. I finalment he aconseguit aquesta medalla i també he assolit els 90 metres de profunditat a la prova de descens amb pes constant i aletes.

Actualment, té el rècord d'Espanya d'apnea estàtica, amb un temps de set minuts i 24 segons. Ha aconseguit 18 rècords i 12 campionats d'Espanya. I ara, un bronze mundial. Quin serà el pròxim repte?

— No he tingut temps de pensar en què toca ara. 100 metres amb aletes seria una gran marca, molt poques dones ho han aconseguit. Podrà ser un repte per a l’any vinent, però abans necessito suport per poder entrenar-me més. No soc professional. Vaig decidir obrir el meu propi projecte amb la meva parella, traspassant tots els coneixements del que aprenem. Però per competir cal entrenar-se i no he parat. Al juliol tenia els mundials en piscina, l'estiu és temporada alta de feina i ara tenia aquest mundial. Per sort tinc el suport de patrocinadors magnífics com Bituna, Newfish o Livinda. No tenim ajudes públiques, tot i que en el cas del mundial, la Federació espanyola pagava el viatge, estança i la inscripció. Vull trobar més patrocinadors per poder competir millor.

No ha tingut temps de celebrar el casament!

— Em vaig casar el 14 de setembre i el 18, tot just quatre dies després, ja era a Grècia per tenir uns dies per conèixer bé el lloc on es feia el mundial. Llavors vaig proposar-me que valgués la pena, l'esforç. I així ha estat, he tornat amb medalla.

Va ser un viatge de noces diferent.

— El viatge vindrà ara.

A un lloc amb mar, suposo.

— Esclar. A Tailàndia.