La selecció veneçolana, ¿pròxima víctima de la crisi del seu país?

MadridLa selecció veneçolana va aconseguir divendres derrotar l’Argentina de Messi per 3-1. Per a un equip com Veneçuela va ser tota una fita, ja que mai abans havia derrotat el combinat argentí fora del seu territori. L’equip dirigit per Rafael Dudamel, de fet, superava tot just per segona vegada a l’ albiceleste. I la victòria no només va ser important pel resultat com a tal, sinó pel que es va veure sobre el terreny de joc. Veneçuela va ser clarament superior a una Argentina que disposava de Messi, el millor jugador del món, que després de més de 8 mesos d’absència tornava a la selecció.

No obstant això, el que representava una festa per a un país necessitat d’alegries va acabar malament quan, en la roda de premsa posterior al partit, Rafael Dudamel va dir: “He parlat amb el vicepresident de la Federació Veneçolana i he posat el meu càrrec a la seva disposició”. Aquestes declaracions sorgeixen a causa de la publicació d’unes fotos de la vinotinto amb l’ambaixador veneçolà a Espanya Antonio Ecarri, que representa el president de l’Assemblea Nacional i president interí de Veneçuela, Juan Guaidó. Dudamel va afirmar que aquestes imatges eren per a “consum intern” i que la seva publicació “polititza l’ambient que envolta la selecció”. Per al director tècnic, la vinotinto representa “tots i cadascun dels veneçolans” i no només els d’un bàndol polític. Aquestes declaracions van generar una enorme polèmica als mitjans de comunicació i les xarxes socials. A Veneçuela, a causa de l’enorme crisi que s’hi està vivint, tot és negre o és blanc, no existeixen punts intermedis, i el que és pitjor encara, es justifica qualsevol acció en contra de l’enemic sense importar la càrrega ètica que tot això comporta.

Al llarg de la seva llarga trajectòria Rafael Dudamel ha demostrat tenir una enorme personalitat. Oriünd de l’estat Yaracuy, va representar Veneçuela en 54 ocasions com a porter i va disputar una final de la Copa Libertadores amb el Deportivo Cali colombià en una època en què tan sols sortir al futbol de l’estranger era una odissea per al futbolista veneçolà. A més, va ser l’entrenador dels dos únics equips veneçolans formatius que han jugat Mundials, el Mundial sub-17 del 2013 i el Mundial sub-20 del 2017. Avui dia lidera una selecció molt talentosa que té com a objectiu classificar-se per primer cop per a un Mundial absolut. El tècnic, de 46 anys, és sense cap dubte un dels personatges que més ha contribuït al creixement del futbol veneçolà. La situació actual és complexa. Amb els seus èxits, els esportistes contribueixen a donar petites quotes d’alegries a un poble que ho necessita. Avui, davant Catalunya, Rafael Dudamel podria estar dirigint el seu últim partit amb Veneçuela. Quan s’acabi aquesta gira, Laureano González i Jesús Berardinelli, president i vicepresident de la FVF respectivament, es reuniran amb Dudamel. Un factor important és que Pedro Infante, ministre de l’Esport del govern de Nicolás Maduro, és a la vegada directiu de la FVF, de manera que la situació es torna encara més polèmica de cara a l’opinió pública. Aquest és un cas més de la política tacant l’esport. I que pot trencar el somni de 30 milions de veneçolans: jugar per primera vegada un Mundial.