L’assemblea segueix sent un tràmit

BarcelonaL’assemblea del Barça continua sent el mateix de sempre: un exercici voluntariós de transparència i democràcia amb moltes ombres al darrere. Josep Maria Bartomeu, que havia portat a votació la seva gestió després que el Barça fos condemnat pel cas Neymar, va veure com els compromissaris l’aprovaven amb un 81% dels vots. A la sala, però, hi havia menys de 500 persones. Una representació ínfima entre els més de 140.000 socis que té avui dia el club. La decisió més important aplegava mig miler de persones, mentre que unes hores més tard, 83.000 persones omplien l’estadi per rebre el Granada. La cara d’avorriment dels mateixos directius al final de l’assemblea, després de 9 hores i 80 intervencions dels compromissaris, demostra que aquesta cita continua sent un repte per a les juntes que van encadenant-se a la llotja.

Article d'opinió de Raül LlimósLa trobada d’enguany va començar com l’any passat, amb Josep Maria Bartomeu elevant el to enèrgicament, i va continuar també com sempre, amb les cartolines blaves dominant l’escenari sense compassió. Es van aprovar els resultats de l’exercici anterior, el pressupost de 695 milions per a aquesta temporada, el nou acord amb Nike fins al 2028 que ha de garantir un mínim de 150 milions per temporada i, el punt culminant de la jornada, la moció de censura a Bartomeu. Totes les votacions es van decantar amb majoria aclaparadora del costat de la junta, que va rebre la ratificació de 404 dels 496 vots presents, en el punt sota el qual Bartomeu va emmarcar l’acord amb la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat pel cas Neymar.

“Hem reconegut un error en la planificació fiscal. La conformitat comporta que el Barça és condemnat penalment durant dos exercicis”, va admetre el president en tractar el tema, que va representar encara no 10 minuts dels més de 70 que va dedicar a parlar de la seva gestió -referint-se molts cops al període 2010-16, en què hi havia Sandro Rosell-. Bartomeu va ser taxatiu a l’hora d’assegurar que no podien traslladar el pacte als socis perquè hauria sigut “rentar-se’n les mans”, i va lligar la persecució pel cas Neymar -també per les estelades i la condemna per frau a Messi- a la situació política que viu Catalunya.

On hi va haver més debat va ser al voltant del patrocinador. La conclusió: Qatar es qüestiona, però els seus diners no. Va ser el tema que més va encendre els compromissaris, en l’aspecte ètic, però va aprovar-se finalment per un 61% dels vots -483 a favor, 251 en contra i 60 en blanc-. “Cap patrocinador, ni el Papa, han posat en qüestió la relació amb Qatar. Una altra cosa són els vostres sentiments”, va explicar el vicepresident Manel Arroyo, l’home encarregat de defensar l’acord i que va anunciar que ja s’han tancat deu marques més per a aquesta temporada, cosa que eleva la xifra fins als 52 patrocinadors. El directiu va avançar que d’aquí poc es tornarà a cridar els socis per explicar-los un nou patrocini que representarà uns 60 milions anuals, molts més dels 33,5 que cobra el Barça ara, molt lluny dels 54 del United i els 44 del Chelsea.

Qatar va encendre els ànims. “Prefereixo baixar a quarta regional”, va dir un dels socis que va relacionar Qatar amb “el terrorisme internacional”. “Portem Unicef al cul”, va afegir un altre. “O agafem aquests diners o hem d’augmentar quotes”, amenaçava un altre.

Qatar va ser el punt àlgid d’una jornada en la qual Bartomeu va deixar clar que no canviarà el nom del Museu Josep Lluís Núñez, que es buscarà la manera que Johan Cruyff també estigui present a les instal·lacions i que després de renovar Luis Suárez es parlarà amb Leo Messi per fer el mateix. Abans havia arrencat el dia amb un discurs agressiu. Si l’any passat el destinatari era la UEFA pel cas estelades, enguany eren el president de la Lliga, Javier Tebas, i el Comitè de Competició. “No ens deixarem atacar, ens defensarem fins al final. Estem farts de campanyes partidistes que tergiversen la veritat. El que no aconsegueixen al camp ho intenten fora dels terrenys de joc”, va dir un Bartomeu que va sortir reforçat de l’assemblea, com tots els seus predecessors.