Segona entrada triomfal a París de Tadej Pogacar, el ciclista sense sostre
L'eslovè esdevindrà el primer corredor a guanyar dos Tours amb tot just 22 anys
BarcelonaQuin és el sostre de Tadej Pogacar? Cada dos per tres, un nou jove prometedor irromp en el món del ciclisme i ràpidament comença a pedalejar mentre li pengen etiquetes a l'esquena. El nou Merckx, el nou Anquetil, el nou Indurain. A l'esport, com a la vida, sempre es compara amb facilitat i es carrega de pressió joves esportistes abans de saber si realment tenen tant talent com els noms que han fet gran aquest esport.
Pogacar, que ara fa un any va convertir-se en el segon ciclista més jove a guanyar un Tour només per darrere d'Henri Comet el 1904, ha acabat vuitè a la contrarellotge individual entre Liborna i Sent Milion de 30,8 km, sense patir, i guanyarà el Tour amb més de cinc minuts sobre el danès Jonas Vingegaard (Jumbo-Visma), que a la contrarellotge ha confirmat la segona posició a la general per davant de l'equatorià Richard Carapaz (INEOS Grenadiers), tercer. El mallorquí Enric Mas finalment ha assolit una sisena posició més que digna, tot i que segurament aspirava a més. Pogacar s'hauria pogut relaxar més en les últimes jornades, però, tal com va fer als Pirineus, ha seguit competint dur quan ja estava tot decidit. Ha demostrat que sempre vol més. Ara, quan l'hi pregunten, amb una rialla es limita a dir que "gaudeixo molt, és com un joc". On altres pateixen, ell gaudeix.
Però a les portes dels 23 anys, que farà aquest setembre, el jove eslovè sembla estar fet d'una pasta diferent. No són només els debats dins de les caravanes que omplen les carreteres dels Alps i els Pirineus les nits abans de les grans etapes. No són només les converses als bars on, fent un cafè, els amants del ciclisme la fan petar. El ciclista de l'equip UAE sembla destinat a poder repetir les fites dels grans noms del ciclisme com el francès Jacques Anquetil o especialment el Caníbal Eddy Merckx. El belga, guanyador de cinc Tours de França, intenta ser prudent quan li pregunten por Pogacar. "Amb 22 anys està aconseguint fer grans coses. És el millor ciclista del món, sens dubte, però cal temps per veure què pot arribar a fer", ha explicat.
La comparació amb Eddy Merckx
Només quatre homes han guanyat el Tour en cinc ocasions. Els francesos Jacques Anquetil i Bernard Hinault, el belga Eddy Merckx i, esclar, Miguel Indurain. Lance Armstrong va guanyar-ne més, però el van enxampar fent trampes. Què havien aconseguit aquests homes quan estaven a punt de fer 23 anys? Poca cosa, comparat amb Pogacar. Anquetil havia acabat de guanyar un Tour; l'únic a fer-ho tan jove com l'eslovè, de fet, ja que Merckx tenia com a grans èxits una Milà-Sanremo i un Campionat del Món en ruta. Hinault havia guanyat un Gran Premi de les Nacions, i Indurain, el Tour del Porvenir. Altres grans noms, com el britànic Chris Froome, tenia un palmarès ben modest amb 23 anys. El nord-americà Greg LeMond, campió tres cops del Tour, havia pujat a la tercera posició de la prova amb 22 anys. I l'italià Fausto Coppi havia batut el rècord mundial de l'hora. Per trobar algú que amb 22 anys ja fes por als rivals, caldria anar als anys 30 i 40 amb el llegendari Gino Bartali, que havia guanyat dos Giros d'Itàlia.
"Pogacar acabarà sent el ciclista més gran de tots els temps. Crec que està per sobre de Merckx i Hinault, si parlem de talent", ha explicat Cyrille Guimard, el veterà entrenador francès que va dirigir Hinault. "És un home especial. Els dies que veus que no està fi, segueix rodant amb facilitat. Té talent. Amb 20 anys ja era al podi de la Vuelta i amb 22 mana al Tour. No ho ha fet ningú abans", avisa. "Ara mateix el principal enemic de Pogacar és ell mateix. S'ha de cuidar, no pot relaxar-se", explica Perico Delgado, guanyador del Tour un cop.
Pogacar, que després del Tour volarà al Japó per participar als Jocs Olímpics amb un equip eslovè que fa por, també amb Roglic i Mohoric, entrarà als Camps Elisis de París liderant tres classificacions. La general, vestit de groc; la dels joves, vestit de blanc, i també la general de la muntanya. Ha dominat en tots els terrenys i ha demostrat una gran ambició. "Com Merckx, segueix atacant quan és primer a la general. S'agraeixen corredors així, amb aquest caràcter", defensa Guimard.
Merckx, de fet, l'ha beneït. Quan va donar-li el mallot groc de líder al podi al final de la 18a etapa, va explicar que "Pogacar és realment fort". "No seria estrany veure'l guanyar cinc edicions del Tour. Si no passa res podria guanyar-ne més, de fet", va assegurar el Caníbal, un home que no accepta comparacions amb ell fàcilment. De fet, a l'última etapa d'aquest diumenge, Merckx podria veure com el britànic Mark Cavendish supera el seu rècord de 34 etapes del Tour guanyades. De moment, l'ha igualat. I ara, en una etapa que sempre acaba en esprint, intentarà arribar a les 35. Merckx, però, té clar que "Cavendish mai estarà 96 etapes amb el liderat de la general i mai guanyarà cinc Tours. No té tant mèrit", perquè Cavendish sempre guanya a l'esprint. En canvi, quan li pregunten per Pogacar canvia el to de veu. Significatiu.
Segon triomf d'etapa del polivalent Wout van Aert
Pogacar ha dominat el Tour amb massa facilitat. Ara, aquest any no hi ha participat el colombià Egan Bernal, que amb 24 anys sembla el seu principal rival els pròxims anys, després de guanyar el Tour el 2019 amb 22 anys i sumar-hi el Giro d'Itàlia aquesta temporada. El belga Remco Evenepoel, de 21 anys, també ha estat comparat amb Merckx, tot i que una forta caiguda li va tallar la progressió. El danès Jonas Vingegaard, fort en contrarellotges, s'ha presentat en societat al Tour. I també el belga de 26 anys Wout van Aert, un ciclista especial que aspira a l'or olímpic a Tòquio en la contrarellotge, la cursa individual i la bicicleta de muntanya, en què és campió belga. Van Aert ha guanyat la seva segona etapa en aquest Tour a la contrarellotge i ha demostrat així la seva versatilitat, ja que l'etapa anterior la va guanyar al cim del Mont Ventoux. Ja és la cinquena etapa en tres Tours per al belga, capaç de competir en tots els terrenys. A aquests ciclistes els toca intentar evitar que la pròxima dècada sigui la de Pogacar.