Els secrets de Pep Guardiola

HamburgHi va haver un moment en què Pep Guardiola se sentia atrapat en la insatisfacció de ser conscient que, per molts anys d’exitosa carrera que poguessin venir, l’excel·lència que va viure a la banqueta del Barça és irrepetible. Però, amb el pas del temps, el tècnic català ha entès que els seus equips, tot i que no podran tornar a jugar exactament de la mateixa manera que aquell Barça campió d’Europa dos cops, sí que podran fer-ho “amb aquella jerarquia, amb aquell domini”. Quan un crea una obra puntal és normal que al principi li sobrevinguin les pors que tot el que es farà a continuació serà pitjor que el que ja ha aconseguit. Li va passar a Guardiola i, en certa manera, també a Martí Perarnau.

Després de l’èxit internacional del seu Herr Pep, el llibre que detallava el costat més confidencial de la feina del tècnic en la seva primera temporada al Bayern i que va ser traduït a moltes llengües, amb nombroses edicions, Perarnau ha hagut de vèncer moltes incerteses per presentar una segona obra sobre l’evolució que l’entrenador de Santpedor ha experimentat en el seu pas pel futbol alemany. Pep Guardiola. La metamorfosi sortirà a la venda el 20 d’octubre, en català i castellà, publicat per l’editorial Córner, i entrarà directament en el mercat alemany i britànic.

L’últim llibre de Perarnau és més complex. No només és una crònica d’aventures i desventures a Alemanya com ho podia ser Herr Pep, sinó que ofereix també la solidesa d’un assaig sobre la feina de l’entrenador, sobre les idees tàctiques que marquen el futbol d’ara i d’abans i sobre el periodisme esportiu del qual el mateix Perarnau confessa que s’ha retirat. L’autor català s’atreveix en aquesta nova obra a contextualitzar cites i pensaments de sociòlegs, psiquiatres, filòsofs, directors d’orquestra, especialistes en música barroca, pintors, cineastes, poetes, cuiners. De tal manera que La metamorfosi no és un llibre de culte a Guardiola sinó un llibre culte sobre Guardiola.

Com en la seva anterior obra, Perarnau ha gaudit del privilegi exclusiu de tenir accés directe als entrenaments, a converses privades amb jugadors i el cos tècnic del Bayern. L’escriptor barceloní comptabilitza que Guardiola va dedicar als seus futbolistes unes 2.000 hores d’instrucció, entre partits, entrenaments i feina al despatx. La variabilitat de recursos tàctics que va assimilar l’equip és extraordinària. “Guardiola va utilitzar en les tres temporades fins a 10 sortides de pilota diferents, organitzades i assajades, i 23 mòduls [sistemes] de joc diferents”, revisa Perarnau.

I és que Guardiola s’ha tornat més eclèctic, més resilient i més adaptable. No només roba idees d’altres, com sempre havia reconegut, sinó que també les comparteix. A La metamorfosi, el lector descobrirà com Pep Guardiola té una consagrada voluntat de transmetre els seus coneixements i, fins i tot, els seus secrets futbolístics. L’ARA pot avançar un fragment del llibre en què Martí Perarnau desvela que l’entrenador continua col·laborant amb l’anàlisi del joc de Can Barça. “El 2012 va marxar del Barcelona deixant en marxa un projecte molt ambiciós que consistia a documentar al màxim la metodologia del joc de posició. Des de llavors no ha deixat de col·laborar amb el club català. Ho ha fet de manera totalment discreta, sense que pràcticament ningú no ho sabés, i segur que a ell no li agradarà que jo ho expliqui ara, però entenc que a l’aficionat barcelonista li interessa saber-ho: Guardiola ha continuat facilitant dades i contrastant documentació amb els gestors del projecte metodològic. I quan ha marxat del Bayern, què ha fet? Ha dipositat tota la documentació dels exercicis i jocs de posició desenvolupats a Munic des del 2013, cosa que també han de conèixer els aficionats del club campió d’Alemanya. [...] Desconec l’ús efectiu que en el futur faran el Barcelona i el Bayern d’aquesta teoria documentada que Guardiola ha traslladat als respectius clubs, però el fet en si ens retrata un entrenador que no tem transferir el que coneix. Recordem la seva estreta relació amb Thomas Tuchel: era el gran rival, però Pep no va dubtar a explicar-li en profunditat els detalls del joc de posició. El mateix va fer amb incomptables entrenadors, de nivells molt diferents, que es van personar a Säbener Strasse [l’adreça de les instal·lacions del Bayern]: Sampaoli, Zidane, Dorival Júnior, Sanvicente, Gattuso, Fran Beltrán, Patricia González... una llista que supera els cinquanta cognoms”.

Transmetre el llegat

Martí Perarnau defineix un Guardiola que “sent que ha de transmetre la seva ideologia, sense por que d’altres el copiïn, l’imitin o coneguin els seus punts febles”. “Al cap i a la fi, és conscient que el seu propi progrés dependrà en gran part de la pressió que exerceixin altres tècnics rivals, i com més alt sigui el nivell, millor per a tots. Existeix, tanmateix, un component d’agraïment i devolució del que ha rebut”, explica Perarnau. De la mateixa manera que Bielsa, Menotti, Julio Velasco, Sacchi, Mazzone i, sobretot, Cruyff i Lillo li van brindar consells i coneixement, Guardiola tracta igualels jugadors que tenen interès de ser futurs entrenadors. Al Barça, per exemple, va conversar molt sobre aquest tema amb Xavi Hernández, Sergio Busquets, Milito, Javier Mascherano o Iniesta. Al Bayern ho va fer amb Xabi Alonso, Badstuber, Bastian Schweinsteiger, Javi Martínez, Rafinha i Neuer.

I Messi? El jugador argentí menja sempre a banda. En un altre fragment del llibre, Guardiola exhibeix la seva admiració no només pel talent pur del dorsal 10 del Barça sinó també per la intel·ligència tàctica sobre el terreny de joc: “Fixa’t en Messi quan és per allà, sembla que passegi... Percep que està sol o, quan veu que el vigilen, pica a l’espai i s’allunya... Messi es passa el partit caminant, radiografiant la situació de cada instant. És el jugador que menys corre de la lliga espanyola. Ara bé, quan li arriba la pilota té la radiografia completa de l’espai-temps. Sap on està cadascú. I pam!”

Guardiola, en canvi, està en constant moviment. I en permanent evolució. Fins al punt que “el guardiolisme no existeix com a tal -reflexiona Perarnau-, entre altres raons perquè Guardiola no és un producte fet, s’està fent! I, per tant, està canviant”. “Pep ha crescut tàcticament perquè Alemanya li ha impedit quedar-se ancorat en la confortabilitat del joc que va practicar amb el Barcelona durant quatre anys prodigiosos”, avalua l’autor del llibre. “Pep és avui la síntesi entre el Barça de Cruyff i tot el que hem après a casa de Beckenbauer”, rebla Domènec Torrent, el segon entrenador de Guardiola.

A Munic, el tècnic de Santpedor també va exhibir certs defectes que Perarnau no passa per alt, com ara no imposar més el seu criteri en la crisi mèdica del Bayern o en política d’altes i baixes a la plantilla.

El període blau

Haver après a dir “no” és una lliçó que Pep Guardiola s’emporta al City. A Manchester estrena el seu tercer període a la banqueta d’un equip de primer nivell i Perarnau adverteix que el tècnic té “ànima de pintor”. “El període blaugrana va ser una etapa eminentment autobiogràfica, marcada per la recerca de l’excel·lència en un model singular. El període vermell de Munic s’ha distingit per l’adaptació a una cultura clàssica, a la qual ha aportat un cabal inesgotable de creativitat disruptiva. I ara ha iniciat el període blau, un llenç en blanc, una incògnita gegant, el seu gran repte”, explica Perarnau.

A Manchester, a la Premier League, Pep troba les condicions objectives per intentar construir un “idioma City”, remarca l’autor: “L’acadèmia, els joves, els mestres, la voluntat institucional, i ara també una ideologia futbolística àmplia i desenvolupada, originada a Barcelona i potenciada per la influència alemanya, i un personatge [Guardiola] carismàtic i posseït de l’energia i la passió suficients per encarrilar l’intent d’elaborar aquest metallenguatge”. L’autor de La metamorfosi resumeix que Josep Guardiola té com a objectius al Manchester City desenvolupar un minuciós pla estratègic, implantar un model de joc definit i detallat, construir una cultura (esperit) d’equip competitiu i solidari, dotar-se d’una identitat futbolística irrefutable, dissenyar un idioma propi en tota l’acadèmia i guanyar títols. “I ara ha arribat el moment que Guardiola es concedeixi a si mateix tot el temps que necessita per ser el que vol ser”.

Tancar el rival

¿N’hi haurà prou amb tres anys -els que té firmats per contracte- per a tot això? És una pregunta que ara ningú no pot respondre. Guardiola prou preocupació té a millorar el joc de l’actual líder de la Premier League. “El meu somni és ficar els 11 adversaris dins de la seva àrea des del minut 1 i no deixar-los passar de mig del camp. Ara bé, per aconseguir-ho cal ser molt precís. Com molt bé diu el Marcelo [Bielsa], «Tothom defensa espais curts i ataca espais grans». En canvi, jo vull atacar espais petits i defensar espais grans [...]”, apunta el tècnic català. En el llibre també fa una altra reivindicació: “Jo els dic a tots els que quantifiquen el futbol [...]: «Què canvia en les nostres vides una lliga de més o de menys? Una Lliga de Campions de més o de menys?» Lluitem perquè ens admirin, cabrons! I fem alguna cosa que surti de l’ànima. Compte, entén-me bé: els números són indiscutibles i jo vull guanyar sempre. A més, no obligo a ningú que pensi com jo. Només dic que si el que jo proposo no us fa sentir res, si no sentiu un pessigolleig, si no us genera cap emoció en el vostre interior, llavors no canvieu, quedeu-vos com esteu, sigueu com sou... Però jo sempre continuaré lluitant per treure el millor del futbol que tenen els meus jugadors, i si és possible, per emocionar a qui ens està veient”. Vet aquí el camí evolutiu de Pep Guardiola.