Saviola: "Luis Enrique no volia perdre ni als entrenaments"

BarcelonaJavier Saviola Fernández (Buenos Aires, 11 de desembre del 1981) podria retrobar-se amb el Barça en una final. El davanter argentí, titular al Barça anterior a Rijkaard, ha tornat a casa, al River Plate, per jugar els darrers anys de la seva carrera. El Conejo sol ser suplent i guarda un bon record dels seus anys catalans, durant els quals va residir a Sant Cugat i va trobar una nova vida després d'un període difícil per la mort del seu pare.

Com recorda els anys de Barcelona?

Van ser magnífics. Vaig aprendre molt com a persona i com a jugador. Al Barça vaig madurar molt, després del que m'havia passat, i vaig trobar gent que em va acollir i ajudar. Xavi va ser com un germà durant aquella època. Segurament va ser de les millors etapes de la meva carrera. Quan ho passes malament és clau trobar les persones justes, i al Barça vaig descobrir jugadors d'una qualitat humana espectacular.

No guarda cert dolor per no haver pogut triomfar?

Vaig tenir els meus dies bons [somriu], però és cert que hauria pogut guanyar més coses. Ho recordo com una escola de futbol i de vida, però durant els meus anys bons, amb Antic o Van Gaal, hi havia molts problemes a l'entitat. I mira que teníem bon equip. Un cop vaig marxar el club va poder trobar l'estabilitat, i me'n alegro, dels èxits. Hi he deixat grans records.

El pas pel Madrid no va canviar res?

Si tens una oportunitat com aquella, cal aprofitar-la. El Barça m'ha marcat més, allà vaig adonar-me del nivell del futbol europeu, vaig entendre com treballa el club per valorar un estil.

Luis Enrique ja era un entrenador llavors, quan era company d'equip?

Tenia un caràcter molt fort, un autèntic líder. No puc dir que em sorprengui com ho fa. Veies que era d'aquells que no volia perdre mai, ni als entrenaments, ho lluitava tot.

Com viu el retorn al River Plate?

Feliç. Poder viure la Libertadores i el Mundial amb el club de la meva vida no té preu. Ja tenia ganes de tornar, això és casa meva. Vaig formar-me aquí i calia acabar la carrera aquí.

Quan el River guanya la segona Libertadores, vostè era aplegapilotes. Li van arribar a fer una entrevista amb altres nois. La tercera l'ha guanyat com a jugador. S'ho esperava?

Segurament, no, ja que el River ha passat per moments molt complicats els darrers anys, amb el descens i tants problemes interns. Seguir-ho des de lluny feia mal. Però és un club gran i el River ha tornat fort. Viure aquestes coses és un somni fet realitat, el somni que tenia quan era el nen que recollia pilotes i mirava Francescoli, Ortega, Gallardo i Crespo amb admiració.

Precisament Gallardo ara és el seu tècnic...

Si, he compartit vestuari amb ell com a jugador i tècnic. És un bon entrenador, li agrada el control del joc. Al River ens agrada jugar bé, tenir la pilota, manar. En algunes coses s'assembla a la proposta del Barça.

El River hauria de voler tenir la pilota contra el Barça?

Seria complicat, però cal intentar-ho. Una cosa diferent és si et deixen. Si el Barça et tanca, segurament perds. Cal intentar jugar lluny de la porteria, que se sentin incòmodes. Igualment, serà difícil, és el millor equip del món. El Barça té jugadors que poden decidir el partit.

Va debutar amb 16 anys al River. I va marcar ja el dia dels seu debut. Que significa aquest club?

És casa meva, com una família. El River és un club guanyador, per això aquests darrers anys han fet mal. Jo havia fet molts gols a les categories inferiors i notava certa pressió, però per sort vaig tenir fortuna en els meus primers partits i vaig poder guanyar títols. I fitxar pel Barça.

On va trobar Messi...

És un crac, i una persona excel·lent que sempre treballa. És un orgull veure'l jugar amb l'Argentina, sempre ho dóna tot. Espero que no tingui el dia, si ens toca jugar contra ells!