"Messi m'ha canviat la vida"

BarcelonaEl nom de l'astre argentí estarà per sempre als llibres d'història i el cor dels culers. El seu talent innat i màgic ha portat molts títols a les vitrines del Camp Nou i molts somriures als seus seguidors. Hi ha persones que asseguren que Messi els ha canviat la vida.

Sarah Salahpour

"Em vaig quedar en xoc total i me'n vaig anar gairebé plorant de l'emoció a casa. «Acabo de veure Messi de super a prop!», no parava de pensar", confessa Sarah Salahpour, natural de Califòrnia i amb orígens iranians. Va descobrir el seu amor pel futbol gràcies al Mundial del 2010. Veure la selecció espanyola li va fer trobar el Barça i d'allò va passar a enamorar-se perdudament del futbol i de Leo Messi. L'objectiu el tenia clar, volia venir Barcelona, aconseguir feina al Barça i poder conèixer el seu ídol. Amb constància, esforços i molts sacrificis va estudiar català durant set mesos, quatre hores al dia, per poder venir a fer un màster i entrar en contacte amb el món periodístic català. Fa tres anys que va aterrar a Barcelona i poc més d'any i mig que treballa a Barça TV. El dia que va conèixer per fi Messi no l'oblidarà mai. "Jo estava gravant un vídeo per a Instagram amb els jugadors. Vaig anar fent sense problemes, però quan va arribar Messi estava en xoc total, ni vaig veure la càmera [riu]. Per a mi ell em va canviar la vida. Si no fos per ell, jo seria als Estats Units treballant en alguna cosa que no seria tan guai com el que tinc ara al Barça".

Dani Pairada

Molts gols, moments i imatges quedaran retinguts en la ment dels qui estimem el futbol. Una celebració, un títol o un partit. Sempre hi haurà instants que perduraran en la nostra memòria. Fins i tot hi ha qui els porta marcats a la pell. "Igual que hi ha gent religiosa, l'amor per Messi és el mateix. És una persona que m'ha proporcionat felicitat, és algú a qui tinc un afecte especial". Per això en Dani Pairada va decidir immortalitzar a la seva pell la celebració de l'argentí en el 6-1 contra el PSG. Coses del destí. "Per a mi Messi podria dir que és la meva infància. Ara tinc 25 anys i des que tinc coneixement he crescut amb ell. La majoria de les alegries me les ha donat ell, amb tots els títols i tots els gols que ha aconseguit. És el millor jugador del món i de la història i jo l'he pogut viure", raona Pairada, que admet que mai s'esborraria la imatge que ocupa a la seva pell. Molts moments de la seva vida han anat acompanyats dels gols de l'astre argentí. Potser un dels que més el va marcar va ser el de la final de la Champions a Roma. "Quan tenia 12 anys em van operar a Sant Joan de Déu i vaig veure la final allà. És quan ell marca de cap i li surt la bota al caure. Costa molt d'explicar el sentiment que tinc, és complicat explicar-ho en paraules, ho has de viure".

Shingo Sugawara

La gira d'estiu del 2010 del Barça pel continent asiàtic va significar un abans i un després en la vida de Shigo Sugawara. "El Barça va estar a Seül, Corea, durant la gira. Un dia abans del partit contra el K-league All Star, l'equip va fer un assaig de minipartit 8 contra 8. "Normalment no ens permeten observar els entrenaments més dels primers 15 minuts. Però la mala organització de la gira ens va donar la possibilitat als periodistes de veure aquell entrenament". Aquell dia es va adonar que Messi era diferent de la resta de jugadors. "Cada vegada que va tocar la pilota, alguna cosa va passar i va fer mal al rival. Va ser increïble. Mai havia vist una cosa així en un jugador de futbol. M'agradava Messi abans, però després d'aquell dia em vaig convertir en un fanàtic de veritat. És un jugador diferent", assegura Sugawara, que ha volgut transmetre aquest sentiment d'admiració al seu fill. "El desembre del 2019 vaig fer el primer viatge amb ell i vam venir a Barcelona. Des de petit jo sempre li he dit «Messi és el millor, no hi ha ningú com ell». Portar el meu fill al Camp Nou perquè pogués veure jugar Messi, en el seu millor moment, era un somni. Era la meva obligació gairebé com a pare [riu]". Ara el seu fill i ell comparteixen la mateixa passió, que no canviarà sigui quina sigui la samarreta que porti el de Rosario.

Anna Aurich

El nom de Leo Messi traspassa fronteres. Vagis on vagis pots trobar una samarreta del Barça amb el nom de l'argentí estampat a l'esquena. L'Anna Aurich, en un viatge a l'Iran, va poder comprovar com el futbol, i en especial l'astre argentí, són presents arreu del món. "Vaig tenir un problema amb el visat i quan vaig arribar a l'aeroport van veure que el tenia caducat. Allò és una dictadura islamista i la situació se'm va complicar molt. Quan vaig arribar a l'oficina d'estrangeria, em va cridar un dels oficials per entrar en una habitació, on li vaig explicar el meu cas i em va portar a parlar amb el seu superior. Aquest últim em va preguntar d'on era i jo li vaig dir de Barcelona, per simplificar, tot i que soc de Banyoles. Em va començar a parlar de Messi i del Barça. Jo, que no tinc ni idea de futbol, vaig seguir-li el rotllo, repetint tots aquells tòpics que havia anat sentint durant anys [riu]. L'home estava encantat amb mi i em va rebaixar la multa", explica Aurich, que a més va aconseguir gràcies a les gestions de l'oficial culer reduir el seu periple a l'Iran de quinze dies a dos. Messi, una eina per a la diplomàcia internacional.

Eudald Clascà

Els socis més petits de l'entitat blaugrana sempre tenen un somni. Ser dels pocs nens que surten abans de cada partit a la gespa del Camp Nou –ple de culers en els temps prepandèmics– per fer-se una foto amb els seus ídols. Menys de quinze segons coincideixen amb els jugadors blaugranes, però poder tenir una imatge amb els teus referents compensa els mesos de llista d'espera i nervis. L'Eudald Clascà va experimentar en primera persona aquesta situació i va ordir una estratègia per aprofitar al màxim aquells instants d'or. La temporada 2009-2010 se li va fer llarga esperant la trucada. Finalment, va arribar la notificació de cara a l'últim partit de Lliga. "Em va caure el món a sobre pensant que sortirien tots els suplents. Per sort, suposo, l'equip va començar a perdre partits i van haver de sortir els titulars". El seu pla es podria dur a terme: Messi era titular. "Tenia estudiat on es col·locava cada cop que es feia la foto i, afortunadament, vaig aconseguir estar entre ell i l'Abidal". Objectiu aconseguit i somni complert.

Dossier Quin Barça sense Messi?

Següent

Una tristesa alliberadora

Anterior

La Catalunya i el món de Messi: tot ha canviat... menys ell

Vés a l’ÍNDEX