Santi Triguero: "Vaig marxar del Vilanova per intentar fer un 'reset' i cobrir el meu entorn familiar"

BarcelonaParlar de Santi Triguero és fer-ho d'un dels millors davanters del futbol modest català encara en actiu, amb una àmplia trajectòria en equips com L'Hospitalet, Sant Andreu, Cornellà o Gavà però sobretot de forma àmplia al Vilanova, on hi va militar més temporades i es va convertir en el màxim golejador de la seva història. El punta, que actualment defensa els colors blaugranes a La Bòbila, repassa la seva trajectòria en un reportatge de la Xarxa de Televisions Locals.

Els inicis de Triguero al futbol sènior es vesteixen de groc i vermell, els colors del Vilafranca. "Hi vaig arribar amb 18 anys i vam pujar a Tercera Divisió. A més, la meva mare és de Vilafranca. No descarto, i de fet m'agradaria, acabar la meva carrera al club on la vaig començar", admet el davanter que recorda no haver-se sentit respectat ni al Nàstic de Tarragona ni a L'Hospitalet.

Amb el club on ha militat més temporades, el Vilanova, el jugador admet que la seva marxa responia al fet d'intentar "fer un 'reset' i cobrir el meu entorn familiar. Arribava un diumenge a Vilanova, plovent, amb la gent a tribuna, i el meu pare, la meva mare, la meva dona i el meu fill amb el cotxet a l'altra banda i mullant-se per no sentir els insults cap a la meva persona". Triguero creu que si no fos per aquesta situació "no hauria marxat del Vilanova".

La carrera de futbolista és paral·lela a la de mestre en educació física. No obstant, quan arribi el moment de penjar les botes, Santi Triguero desitja "ser entrenador d'algun equip amateur". Tot i que ell admet que tota la vida ha posat per davant la feina i la familia al futbol. En l'aspecte esportiu, el seu millor moment va arribar amb la convocatòria i debut amb la selecció catalana absoluta. "És el màxim premi que li poden donar a algú de les nostres característiques. La nostra Champions és jugar un play-off i el nostre Mundial jugar amb Catalunya", afirma contundent Triguero.