MOTOR
Esports06/06/2017

De Sant Hilari Sacalm a les carreteres de l’illa de Man

El pilot Raül Torras participa en el mític Tourist Trophy, després de tretze anys sense cap català

Albert San Andrés
i Albert San Andrés

Sant Hilari SacalmL’illa de Man és per a molts pilots un repte en què només participen bojos o suïcides, però la realitat és que l’Snaefell Mountain Course -la coneguda com a cursa de la muntanya d’aquesta illa britànica- només és apta per als que són capaços de mantenir la concentració durant els gairebé 61 quilòmetres que voregen aquest tros de terra situat entre Irlanda del Nord i el Regne Unit. Raül Torras, un mosso d’esquadra de Sant Hilari Sacalm, participa en l’edició d’aquest any després de dues temporades preparant l’assalt a Ellan Vannin, el nom d’aquesta illa en la llengua local, el gaèlic manx.

El desaparegut Carlos Kotnik (1990) o Toni Bayeta Miranda (2004) van ser els últims catalans a atrevir-se a competir en la considerada com una de les curses més mítiques del món del motor. Ho van fer amb llicències estrangeres, ja que la Reial Federació Espanyola de Motociclisme va prohibir durant el règim franquista la participació en aquesta cursa amb llicència espanyola arran de la mort de Santiago Herrero el 1970. Torras (Girona, 1976) ho farà amb llicència andorrana, i el suport de l’equip andorrà del Martimotos ha sigut vital per poder completar tot el camí fins a la carrera.

Cargando
No hay anuncios

L’aventura del Raül va començar fa dues temporades, quan es va proposar el repte de la seva vida. Un somni que venia dels anys 80, quan en un videoclub el seu pare va comprar-li una cinta del resum anual del Tourist Trophy (TT). El petit va quedar extasiat veient com Joey Dunlop esquivava voreres pels carrers de Douglas i Ramsey i com saltava posant al límit la seva moto pel conegut Ballaugh Bridge. “Era un nen de vuit anys que va triar una cinta VHS de motos, i l’hora que durava va encendre una espurna en mi pel món de la competició. Van ser les primeres imatges de curses que vaig veure”, explica el pilot. Un somni d’infància que va mantenir viu durant molts anys, mentre començava a descobrir el món de la benzina.

Després d’iniciar-se amb 18 anys en el motocròs, el 2004 canviava la terra per l’asfalt i un any després participava a la Challenge Yamaha i a les 24 Hores de Catalunya. Des del 2005 -a excepció del 2013, per una caiguda- ha pres la sortida en totes les edicions de les 24 Hores, la disciplina que més s’aproxima al TT i que va guanyar el 2012 en Superbike.

Cargando
No hay anuncios

Un debutant d’alt nivell

El 2014 va iniciar el projecte per participar a la cursa de l’illa de Man el 2016, però les exigències per fer-ho van obligar-lo a participar en el ManxGP, una cursa que se celebra a finals d’agost per als pilots sense experiència. “Sabíem que havíem de passar pel Manx per demostrar a l’organització que podíem participar en el TT amb els professionals. És la porta d’entrada a la cursa, a la qual es pot accedir pagant una inscripció o per invitació després de fer bons temps en el Manx”. I ho va aconseguir. Una mitjana de velocitat de 113,676 milles per hora (182,9 km/h) sobre una Yamaha YZF-R6 li van permetre acabar en sisena posició i que els organitzadors li atorguessin una plaça per al 2017. “Com a pilot costa molt explicar el que és rodar a l’illa. És indescriptible el nivell de concentració que has de mantenir i el risc que suposa. Les road races són una dimensió exponencial. Són una lluita interna amb un mateix i contra el sentit comú per fer el que t’agrada: pilotar”, explica amb emoció.

Cargando
No hay anuncios

Les curses a Ellan Vannin són molt diferents de la resta. Tothom s’ajuda i es dona consells: “És com l’ambient d’un campionat regional. Els pilots i els equips, per molt importants que siguin, t’ajuden en qualsevol aspecte i fins i tot et deixen una peça que no tens per poder seguir a la cursa”. Torras ho va poder comprovar després dels problemes amb la moto la setmana passada als entrenaments: l’equip del nord-irlandès William Dunlop, un dels pilots amb més fama a les Illes, va aconseguir resoldre un problema de fuita d’oli i va acabar amb els problemes electrònics de la Yamaha R1 del català.

El mosso volador participarà en les categories Superstock i sènior durant aquesta setmana, i els resultats no el preocupen gens ni mica. Tot i això, ja va aconseguir una rèplica de bronze el dissabte a Superbike, en què va acabar en una espectacular 30a posició. Una gran gesta per a un debutant.