Sandro i Munir tornen a sentir-se golejadors

BarcelonaHa hagut de passar un any perquè Sandro i Munir es retrobessin amb el gol. I ho van fer en una de les últimes oportunitats per demostrar la seva habilitat de cara a porteria. Un hat trick de Sandro i dues dianes de Munir van servir perquè el Barça s’assegurés el pas als vuitens de final de la Copa del Rei golejant el Villanovense (6-1). Un partit plàcid que es va decantar a favor dels blaugranes al cap de tres minuts, amb una diana de Dani Alves, i que va quedar resolt abans del descans. La superioritat dels de Luis Enrique contra un rival de Segona B va ser tan evident que el tècnic fins i tot es va permetre el luxe d’acabar el partit amb deu jugadors arran de la lesió de Mathieu. Com que el partit estava sentenciat i el tècnic no volia arriscar amb els suplents (Iniesta, Suárez i Neymar eren a la banqueta), va preferir que s’esgotessin els minuts jugant amb inferioritat.

Era un partit ideal perquè els joves tinguessin minuts i Luis Enrique va decidir apostar-hi. El 0-0 de l’anada deixava l’eliminatòria oberta però els blaugranes, molt superiors en tots els nivells, no havien de patir si feien les coses bé. I així va ser. Els joves i els menys habituals van sortir a jugar i van espolsar-se la feina sense gaires complicacions. Per si no fos prou, Munir i Sandro es van retrobar amb la seva gran assignatura pendent d’aquesta temporada. Un premi a nivell anímic per a dos jugadors que, fins ara, no havien pogut aprofitar els minuts al primer equip per marcar.

L’ambient era tens i els dubtes sobre ells començaven a asfixiar-los. La lesió de Messi els va regalar minuts. Hi van posar ganes, però els va faltar el que caracteritza els davanters: el gol. El partit contra el Villanovense els va servir com una espècie de placebo. Seguiran tenint poques oportunitats fins a finals de temporada, però almenys hauran pogut estrenar el seu registre de gols d’aquesta temporada. L’abraçada i el somriure de tots dos després del sisè i definitiu gol, amb passada de taló de Sandro i definició magnífica de Munir, resumia l’angoixa que havien viscut en els últims enfrontaments de Lliga i Champions.

Era qüestió de confiança, la que no va tenir Munir a la primera part i sí el seu company Sandro. El davanter d’origen marroquí va errar dues ocasions clares. Xutant fora o al cos del porter, pensant massa abans de rematar i perdent encara més temps lamentant-se. En canvi, Sandro va fer la feina d’entrada. Un cop Alves va obrir el marcador -amb la col·laboració del porter José Fuentes, desafortunat a l’hora de refusar la pilota-, Sandro va aprofitar un nou error del porter visitant en la sortida de la pilota per, tot sol, trencar amb una sequera golejadora que el perseguia des del 16 de desembre de l’any passat. I, encara a la primera part, recolliria una passada a l’espai d’Aitor Cantalapiedra per batre novament Fuentes. Ja al segon temps, amb tot resolt, el canari rebia a la frontal i completava el hat trick.

Faltava Munir, que es desesperava per la falta d’encert. Però ell també va tenir premi. El premi a la constància. Una centrada des de l’esquerra de Mathieu i un cop de cap, llançant-se en planxa, per trencar amb un malefici que s’havia allargat un any i tres mesos, des del primer partit de Lliga de la temporada passada contra l’Elx. Ja a les acaballes del partit, amb tot resolt i la confiança de la diana del minut 50, va recollir l’assistència de taló de Sandro per clavar una rosca imparable al segon pal. El Barça es va classificar i Munir i Sandro es van tornar a sentir golejadors. Nit rodona al Camp Nou.