És un pulmó al centre del camp, la peça que dóna equilibri a l'Espanyol femení. Va reforçar l'equip de Luis Carrión aquest estiu, després d'un any a l'Atlètic de Madrid. Entre Majadahonda i Sant Adrià de Besòs ha completat un molt bon 2012 que l'ha fet mereixedora del premi de millor jugadora catalana de l'any.
T'esperaves rebre el premi?
No m'esperava guanyar, no. Em van dir que estava nominada amb la Míriam [Diéguez] i la Vicky [Losada], i pensava que s'endurien el premi elles perquè havien guanyat la Lliga amb el Barça i són jugadores de més qualitat que jo, més tècniques. Jo sóc més aviat defensiva. Però mira [i riu], de tant en tant s'equivoquen, i premien també aquest treball més fosc.
També ha guanyat Busquets, un altre migcentre. No és habitual...
Gens. El que s'acostuma a veure són els gols, les assistències. I, al final, la feina que fem la gent que estem per darrere de la pilota queda amagada i l'aprecia l'entrenador i poca gent més. Quan ets jove fa més ràbia, però amb els anys aprens a veure que la teva posició no et farà ser protagonista i que ho seran d'altres a l'equip.
Treballar per a la resta. ¿Això va amb el caràcter o es pot aprendre?
S'ha de tenir una personalitat molt concreta per acceptar un rol passiu. Has de saber que el teu esforç no servirà per guanyar. Servirà per no perdre, que no és el mateix. L'èxit del teu treball dependrà després d'altres jugadores, del seu encert, de si fan gol. I no pots canviar-ho, encara que tinguis energia per fer més. Anar amunt no té res a veure amb el fet de córrer enrere i, de vegades, desespera que qui té una feina més agraïda que la teva, que és bruta, no hi vagi a totes. Això crema una mica.
Com a migcentre, què et crida més l'atenció de Busquets?
M'agrada la tranquil·litat que té al mig del camp, en una zona molt complicada. Ell agafa la pilota i sembla que s'aturi el món. Té una capacitat única de robar i fer una primera passada bona. És l'equilibri del Barça, és vital en les transicions defensa-atac. Per tot això li afegeix moltíssima qualitat quan s'incorpora.
Fa tretze anys que jugues a l'elit (des de l'any 2000 al Llevant). Com veus actualment el futbol femení?
Hem millorat moltíssim. Les estructures dels clubs i el futbol base d'ara no tenen res a veure amb quan jo tenia 18 anys, i ara les seleccions tenen categories inferiors esglaonades. S'està avançant, tot i que molt lentament. El problema és que ens volem comparar amb la bogeria del futbol masculí, i no ens hi igualarem ni el 2050. A veure si fem un bon paper a l'Eurocopa [que la selecció espanyola disputarà a Suècia aquest estiu] i donem un impuls al futbol femení.
I on situem el sostre econòmic?
És difícil preveure-ho. S'han viscut èpoques [al Rayo, al Sabadell o al Huelva] de cert descontrol salarial que no s'ha pogut mantenir. Al final resultarà que la viabilitat d'un club professional depèn de retallar el 15% del pressupost del femení.