Sergi Samper: "El Barça confia en mi i vull tornar"

Barcelona"Setmana especial", va escriure Sergi Samper (Barcelona, 1995) sota una fotografia que va penjar dimecres a Instagram on se'l veu al costat de Messi al Camp Nou després del partit entre el Barça i el Granada de la primera volta. Aquest diumenge (20.45 h, Movistar Partidazo), es tornarà a enfrontar al club de la seva vida per segona vegada. Un partit especial per a un dels pocs jugadors que ha debutat amb el primer equip –el 17 de setembre del 2014 a la Champions– després d'haver passat per totes les categories formatives del club.

Tornaràs a enfrontar-te al Barça…

És molt especial. Vaig entrar al club amb només 6 anys. Només havia vestit aquesta samarreta fins a aquesta temporada. Serà una mica estrany, com al partit del Camp Nou a la primera volta, però tinc moltes ganes de jugar el partit. A més, després de l'aturada pels compromisos de les seleccions, ja són massa dies sense jugar.

Com els veus?

Després de la remuntada contra el PSG han agafat molta confiança. Per a nosaltres serà un partit molt difícil. Sabem com juga el Barça. Hem d'estar molt junts i fer un gran partit.

Quina bogeria, la remuntada.

Va ser brutal. Em va saber greu no haver pogut anar al Camp Nou aquell dia. No vaig poder perquè estava a Granada. El vaig veure sol a casa. Vaig embogir celebrant els gols.

Els veus capaços de guanyar el triplet?

Sí, per què no ho han de poder aconseguir? Lluitaran fins al final per tots els títols. Estan bé, units, han canviat el sistema, estan còmodes i tenen els millors jugadors del món. Confio molt en ells.

Què opines del canvi del 4-3-3 al 3-4-3?

M'agrada aquest sistema. Tens més jugadors al mig del camp, pots pressionar millor en camp contrari, tens més la possessió… El que sí que és veritat és que, si et superen la primera línia de pressió, pateixes més en defensa. Però és una forma molt vàlida amb què ja s'havia jugat anteriorment al Barça. Segueixo molt l'equip. Ara estic cedit, però és el meu club. Encara que no estigués cedit, sempre el seguiria.

A alguns fitxatges sembla que els està costant entrar en la dinàmica del Barça. Com és adaptar-se a l'estil?

No és fàcil. Els que fa tota la vida que hi som, quan debutem amb el primer equip, també ens costa. És normal que passi el mateix amb els fitxatges. L'estil del Barça és molt diferent del d'altres equips i es necessita un temps per adaptar-s'hi.

Vas debutar amb Luis Enrique. Què opines del fet que deixi la banqueta?

És una decisió respectable. Suposo que ell sent que ja ha donat tot el que podia donar a la banqueta del Barça. Ha fet molt per l'equip i se li ha d'agrair.

Quines característiques ha de tenir el pròxim entrenador?

L'estil de joc del Barça és innegociable. És el que diferencia el club de la resta, és la seva forma de jugar, de voler sortir amb la pilota jugada des del darrere. Ha de ser un entrenador que vulgui fer bon futbol i, també, que confiï en els jugadors de la casa.

Les darreres temporades no estan pujant gaires jugadors de la Masia al primer equip. Per què creus que passa això?

És una suma de moltes coses. Els últims anys al primer equip s'han ajuntat jugadors de molt nivell i és molt difícil igualar-lo per als que pugen. Luis Enrique deu haver considerat que el nivell no és el mateix i ha decidit comptar més amb els jugadors de la primera plantilla i les incorporacions.

Parlem del Granada. Com valores aquesta etapa fora del Barça?

Està sent un any de contrastos. Els resultats no estan acompanyant l'equip, però, en canvi, per a mi està sent una gran experiència. He vingut al Granada per guanyar experiència, intentar jugar el màxim de minuts possible a Primera i tornar la temporada vinent al Barça. Tot i que el canvi a la banqueta amb l'arribada de Lucas Alcaraz [en substitució de Paco Jémez] no em va beneficiar per la manera que tinc de jugar.

Com vas viure aquest canvi d'entrenador?

Va ser una mica complicat perquè vaig decidir de venir al Granada perquè Jémez hi va insistir diverses vegades i vaig pensar que era la millor forma de tenir minuts dins d'un estil de joc que podia ser adequat a les meves característiques. Però amb Jémez només hi vaig coincidir quatre partits. Després hi va haver el canvi d'entrenador i d'estil. Però tot i que les tres primeres setmanes no vaig jugar gaire, em vaig poder reivindicar i començar a sumar minuts. Últimament no en jugo gaires, han arribat jugadors al mercat d'hivern i és normal que tinguin minuts, però estic treballant per poder tornar a entrar en la dinàmica de l'equip.

Has comentat que està sent un any de contrastos.

Sí, està sent una experiència brutal. Estic vivint el futbol de primer nivell, de veure com és quan surts del Barça. Aprens a valorar molt més les coses. Però contrasta amb la situació de l'equip. Cada partit per a nosaltres és una final. Ens juguem la salvació. Queden 10 partits, n'hem de guanyar com a mínim 6 i, tot i que ho tenim molt difícil, ho hem d'intentar fins al final.

I, pel que fa a la posició, quin rol estàs tenint al mig del camp del Granada?

He jugat en diverses posicions perquè hem canviat molt el sistema. Molts partits hem jugat amb cinc defenses i he hagut de jugar en el doble pivot, una posició nova per a mi perquè al Barça jugàvem només amb un. M'he hagut d'adaptar a un altre estil de joc que també és vàlid.

Sempre has dit que el teu referent és Xavi Hernández.

Sí. Quan era jugador del planter vaig jugar durant molt temps a la seva posició. Des de petit que m'he fixat moltíssim amb ell. Quan jugava intentava imitar els seus moviments. Ha sigut el millor mestre que he tingut. El fet d'haver pogut jugar al seu costat alguns partits ha sigut molt especial.

Més d'un cop t'hi han comparat…

No faig cas d'aquesta mena de comparacions. El Xavi ha fet història, ha jugat molts anys al Barça, ho ha guanyat tot… Jo tot just començo.

Per anar acabant, ja has pensat en la temporada vinent?

Ara mateix estic centrat en el Granada, que ens hi juguem molt, però jo estic cedit pel Barça. Em van renovar el principi d'aquesta temporada, se segueix confiant en mi i la meva intenció és tornar.

Fins a aquesta temporada, des dels 6 anys que només havies vestit la samarreta blaugrana. El teu avi va tenir molt a veure en el fet que siguis jugador del Barça…

Sempre explico la història que un dia vaig anar al Camp Nou amb el meu avi, i als marcadors anunciaven proves a l'escola del Barça i un telèfon. El meu avi i la meva tieta hi van trucar, vaig anar a fer una prova i fins aquí he arribat. Tot va començar per ell…

També hauries pogut ser tenista, com el teu germà Jordi…

Soc soci del Club Tenis Barcino. De petit jugava a tenis allà. Fins que vaig anar a fer la prova a l'escola del Barça i, quan al cap de dos anys em van trucar de la Masia, no li pots dir que no al Barça. Respecte al Jordi, li va molt bé. Està lluitant molt. El tenis és molt dur, molt més que el futbol. Està viatjant pel món. El segueixo allà on va per internet.