Samaranch aconsella la màxima celeritat a Pirineus-Barcelona

BarcelonaA principis dels anys 80, quan va començar a imaginar-se la candidatura de Barcelona 92, Juan Antonio Samaranch Torelló, que acabava d’ascendir a president del Comitè Olímpic Internacional (COI) va dir als responsables polítics de l’època que si la capital catalana “jugava fort i jugava bé”, tenia opcions reals de ser el que acabaria sent, ciutat olímpica. Quatre dècades després, és el seu fill, Juan Antonio Samaranch Salisachs, qui es pronuncia en termes similars. L’actual vicepresident del COI és prudent en les seves declaracions, per mantenir una certa neutralitat, però llegint entre línies s’entén la seva voluntat d’ajudar Barcelona perquè pugui organitzar els Jocs d’Hivern. “Si Barcelona fa els deures, no hi ha cap motiu perquè no vagi amb les mateixes condicions que les millors”, explicava ahir, mentre se li escapava un políticament incorrecte: “tenim coses a favor”.

La candidatura olímpica per al 2030 va ser el tema central de la taula rodona d’ahir al Círculo Ecuestre barceloní. Samaranch va recomanar celeritat, i que el projecte que s’ha estat treballat durant anys arribi finalment al COI, organisme amb qui s’ha estat treballant colze a colze, amb trobades quinzenals, els últims tres anys. Part de l’èxit està en rematar la feina i que es formalitzi de manera oficial la candidatura. Per anar bé, abans de l’estiu. L’últim tràmit és a la vegada el més important, que el Comitè Olímpic Espanyol (COE), de qui depenen les aspiracions de Pirineus-Barcelona, enviï una carta al COI informant que tiren endavant.

El COI escollirà ciutat olímpica per als Jocs d’Hivern del 2030, com a molt tard, el 2023. És a dir, amb set anys de marge. Però pot fer-ho abans si té sobre la taula una proposta atractiva, solvent i de garanties. És el que va passar en els Jocs d’Estiu, quan es va designar d’una tacada París (2024) i Los Angeles (2028). En aquest punt, l’opció de la ciutat japonesa de Sapporo ha avançat les aspiracions catalanes. La que va ser seu dels Jocs del 1972, ja ha formalitzat la candidatura al COI i el projecte, segons veus de l’organisme internacional, està “molt avançat”. “És sens dubte el rival més potent, i el fet que Tòquio organitzi ara els Jocs d’Estiu implicarà molt ressò mediàtic. Tothom tindrà al cap el Japó i això pot beneficiar la seva candidatura”, afegia.

“Aquest 2020 cal estar preparats”, comentava Samaranch. La idea és que el dossier estigui sobre la taula abans de l’estiu. I, també, que es formalitzi la candidatura abans no es dissolgui el Parlament i s’entri en un cicle electoral incert. “Una cosa és clara, cap membre del COI votarà una proposta que no estigui clara, que no sigui una aposta segura”. L’estabilitat política és clau en aquesta cursa olímpica i per això no és convenient formalitzar la candidatura en un moment d’interinatge. A més, el vicepresident creu que el diàleg que s’ha iniciat entre Catalunya i Espanya és una oportunitat molt bona. “En privat, tots els polítics hi estan d’acord. Comença a ser hora que deixi de ser privat i es digui en públic”, rematava.

Un territori per explorar

Independentment del clima polític, la proposta dels Pirineus també té molts punts a favor. “Són verges, mai han fet uns Jocs. Una candidatura del Pirineu català i aragonès pot tenir molta força”, afegia. La candidatura que s’havia imaginat inicialment només incloïa el territori català, però ha hagut d’acceptar compartir algunes proves amb l’Aragó. Un fet que no incomoda els impulsors, asseguren. De fet, i en el cas que prosperés la candidatura, ja està decidit que algunes de les proves es faran en territori internacional, com són els salts de trampolí i de bob, segurament a França i Àustria. També s’havia treballat amb l’opció de portar algunes proves a Andorra, tot i que aquesta opció està pràcticament descartada.

“Barcelona és una ciutat potent. No hi ha una idea millor que uns Jocs per donar-li impuls”, afegia Samaranch, que posava l’accent en “el llegat” i recordava que “el COI ha canviat les regles: un projecte que impliqui grans infraestructures o gran inversió, mai obtindrà el suport dels membres del Comitè Olímpic”. Aquest és un dels punts crítics de la candidatura i que els impulsors han volgut deixar clar des del primer moment. No es faran noves instal·lacions olímpiques per acollir els Jocs, i qualsevol inversió “no serà per als Jocs, sinó per al territori”. D’aquesta manera, des del COI i des de Pirineus-Barcelona s’intenta convèncer la opinió pública que uns Jocs no són un mal negoci, sinó tot el contrari. “S’han acabat els referèndums. Sempre es perdien i era publicitat negativa. Ara votem projectes”. I confia que aquesta proposta “tindrà molt suport popular per part de la societat civil”.

1.500 milions de despesa

La despesa prevista dels Jocs es mesura en dòlars. Es calcula que costaran entre 1.500 i 1.600 milions. El COI n’aportarà 950, i els càlculs són que se n’ingressin uns 300 en la venda d’entrades i que 300 més arribin a través dels patrocinadors. “Per tant, si no dona beneficis, la balança estarà molt equilibrada”.

Un altre gran problema podria venir de Madrid, ciutat que ha aspirat durant tres edicions consecutives (2012, 2016 i 2020) a organitzar els Jocs, sense èxit. Després de les últimes eleccions municipals, la capital espanyola havia obert la porta a presentar-se per als Jocs d’Estiu del 2032. Però després de les converses amb el COI, aquesta opció ha quedat descartada fins d’aquí uns anys més, perquè per davant hi ha altres candidatures que tenen “prioritat”, com són les de la Índia i en alguna capital del continent africà.

“Qui diu qui es pot presentar i qui no, és el COE. I el COE ha donat llum verda a la proposta dels Pirineus”, rematava Samaranch. Només falta rubricar-ho en un document oficial i enviar-ho a Lausana. Cal la firma d’Alejandro Blanco.

El Barça ofereix les seves instal·lacions als Jocs

El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, va ser present a la taula rodona de Juan Antonio Samaranch. Al final de l’acte, va explicar a un grup de periodistes que el club donaria suport a la candidatura olímpica, tot i que encara no estava definit el format. El que sí que va avançar és que el Barça ha ofert les seves instal·lacions a Pirineus-Barcelona. Així, deixa la porta oberta perquè les cerimònies d’inauguració i clausura es puguin fer al nou Camp Nou - que ja estarà reformat -, i perquè el nou Palau Blaugrana pugui acollir la pista de gel i altres competicions indoor.