Sagan, expulsat del Tour per una mala maniobra

Barcelona“Pressió? Què és la pressió?”, es preguntava dilluns un tranquil Peter Sagan, confiat després de vèncer amb facilitat a Longwy la seva primera etapa del Tour de França del 2017. Se n’esperaven moltes més. Doncs pressió era saber a les set de la tarda que el jurat d’àrbitres de la cursa francesa havia decidit expulsar-lo pel seu gest a l’esprint final de la quarta etapa, en què es va imposar el campió francès Arnaud Démare i ell va ser segon. Fins que el van desqualificar. El seu cop de colze, causa de la topada de tot un Mark Cavendish (Dimension Data) contra la tanca, li ha costat car.

“No sabia que en Mark venia per darrere. Jo m’havia quedat sense espai per progressar pel costat dret a roda d’Alexander Kristoff, així que he hagut d’anar per la tanca, i ell venia molt ràpid”, s’explicava Sagan després d’anar a disculpar-se al bus de l’equip del britànic. Així doncs, l’astre eslovac, el primer ciclista de la història que guanyava dos anys seguits etapes al Tour com a vigent campió del món, va veure com havia d’abandonar la millor cursa ciclista del món per primera vegada a la seva carrera, en la seva sisena participació consecutiva des de la seva presentació estel·lar l’any 2012, amb 22 anys, quan va guanyar tres etapes i va aconseguir el primer dels cinc mallots verds del premi de la regularitat que ha guanyat. Enguany aspirava a igualar el rècord de l’alemany Erik Zabel amb tot just 27 anys.

Sagan afrontava aquest Tour de França el seu primer any amb l’equip alemany Bora-Hansgrohe, que va arribar a la primera categoria gràcies al seu fitxatge i a l’atractiu del doble campió del món per als nous patrocinadors, com la marca de bicicletes Specialized. Després d’anys en equips més dèbils o, les últimes temporades, compartint plantilla amb Alberto Contador, per fi tenia un equip pràcticament al seu servei, amb bons corredors de suport i la tranquil·litat de tenir al seu costat el seu germà, Juraj.

Un gran Tour de França hauria fet que l’home més mediàtic del ciclisme mundial es tragués l’espina que duu clavada en aquest principi d’any, en què la mala sort en moments clau l’ha apartat dels grans triomfs. Al prestigiós Tour de Flandes, on defensava victòria, va caure quan es va enganxar amb la jaqueta d’un espectador just quan llançava el contraatac definitiu, mentre que a la París-Roubaix dues inoportunes punxades el van apartar del grup que es va jugar el triomf al velòdrom.

Amb tot, l’any de Sagan és lluny de ser dolent: set victòries, algunes en escenaris importants com la Tirré-Adriàtic i la Volta a Suïssa, que mostren un Sagan consolidat, madur, lluny d’aquella estrella que es va quedar sense victòries als Tours del 2014 i el 2015. Malgrat la pressió de ser una estrella precoç, l’eslovac va acabar evitant ser víctima de la seva pròpia aura i les victòries als campionats del món del 2015 i el 2016 l’han estabilitzat com una referència que ja té el domini total de la seva carrera, tant esportivament com mediàticament. L’any passat, no tan sols va tornar a guanyar tres etapes al Tour (ja en suma vuit), sinó que va vestir el mallot groc per primera vegada.

L’eslovac, sense la velocitat d’esprintadors purs com Cavendish (ja veterà, 30 victòries al Tour), el vencedor de la primera etapa, Marcel Kittel (10 triomfs) o els incipients Fernando Gaviria i Caleb Ewan (encara absents al Tour), segueix tenint un perfil combatiu que el fa molt difícil de controlar.