El sacrifici dins de la piscina: "He hagut d'aparcar el somni de ser mare"

Sant Cugat del Vallès"Tinc el somni de poder ser mare i formar una família, però ara mateix ho he aparcat per dedicar-me completament al waterpolo", diu la waterpolista María del Pilar Peña, més coneguda com a Pili, en conversa amb l'ARA. Tot i això, la capitana està molt orgullosa del que ha aconseguit fins ara: "Evidentment, ho faria una i mil vegades". "Això sí, hi podrien haver més ajudes i recursos per a la dona, perquè pugui quedar-se embarassada, tenir una família i poder compaginar la vida familiar amb la professional", afegeix.

Amb 37 anys i més de 15 com a professional dins d'una piscina, la madrilenya està disputant el Mundial de waterpolo amb la selecció espanyola a Doha (Qatar). Les jugadores del seleccionador Miki Oca han guanyat tots els partits de la fase de grups, han superat els quarts i aquest dimecres disputaran les semifinals contra els Estats Units (14 h, Teledporte). L'altre bitllet per la final serà per a les vencedores de l'Hongria-Grècia (15.30 h).

La Pili està acostumada a aquest tipus de partits. Porta moltes medalles a la motxilla. És una de les més veteranes de l'absoluta i ho ha guanyat gairebé tot: un or mundial i dos europeus, entre d'altres. Només li queda una competició per tenir la triple corona: els Jocs Olímpics. L'edició d'enguany se celebra a l'estiu a París, però per a la madrilenya això no és un assumpte del present: "Ara només tenim ulls per al Mundial, quan acabem ja pensarem en els Jocs".

El camí de la madrilenya, però, no ha estat fàcil. Ha hagut de deixar-ho tot enrere per jugar a l'esport amb què des de petita sempre havia somiat: "Vaig deixar tota la meva família a Madrid per venir a Barcelona. També la meva vida personal. Tot per pensar per i per al waterpolo". Amb 24 anys va deixar el Club Natació Ondarreta d'Alcorcón per llançar-se a la piscina del Club Natació Sabadell. Una vegada instal·lada a Catalunya, la Pili no n'ha marxat. Ha passat per les aigües del Sant Andreu i del Terrassa, el seu últim club.

A part de la capitana, Miki Oca ha convocat diverses joves per viatjar a Doha. També ho va fer en l'Europeu d'Eindhoven, celebrat al gener, en què les espanyoles van endur-se la medalla de plata al perdre contra la selecció amfitriona, els Països Baixos. Elles també ho han sacrificat tot per ser on són avui dia. "Si vols aconseguir uns objectius i uns somnis, l'edat és igual. Has d'estar al peu de canó i continuar entrenant-te", afirma Isabel Piralkova a l'ARA. Però té clara una cosa: "Haig de seguir sacrificant coses. Això només és l'inici".

Al seu costat hi ha les germanes Ruiz: l'Ariadna i l'Elena. Amb 22 i 19 anys, respectivament, també han hagut de posar-hi el coll per jugar a waterpolo: "Hem dedicat moltes hores per aconseguir el que avui dia estem assolint. És el que ens agrada i n'estem gaudint molt. Seguirem treballant i lluitant tant com puguem per fer realitat el nostre somni". Les dues saben que és el camí correcte i tenen clar que estan "molt orgulloses" de tot el que han obtingut. El reconeixement, però, no és el que esperen: "De vegades no se'ns reconeix la feina igual que als homes". "Estem lluitant. Les que hi havia abans han lluitat molt perquè les d'ara tinguem una mica més de reconeixement", explica orgullosa l'Elena.

La visibilitat del waterpolo

El waterpolo és un esport en què es dediquen moltes hores als entrenaments. A les piscines del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès es treballa molt intensament per penjar-se medalles cada estiu. Flotar dins l'aigua durant 32 minuts, elevar-te fins a la cintura per llançar la pilota entre els tres pals de la porteria i rebre cops que intenten desestabilitzar-te no és gens fàcil. Tot aquest esforç no es veu recompensat mediàticament. "Ens agradaria que més mitjans de comunicació apostessin per nosaltres. No defraudem mai", reivindica la Pili. "Està en mans de tots canviar això: tant de nosaltres com de la premsa", afegeix l'Ariadna.

"El waterpolo és tant o més sacrificat que el futbol. Realment, no es mostra l'esforç gegant que hi posem, les hores d'entrenament... Les quantitats de medalles que guanyem no es veuen reflectides en la premsa, com passa amb el futbol", explica la Isabel. La selecció espanyola ha guanyat quatre ors, set plates i un bronze en les tres grans competicions. "Hem de seguir penjant-nos medalles cada any i dir que no ha estat un cop de sort, sinó que hi ha molta feina dura al darrere", explica la capitana.

Les millors piscines són a Catalunya

Totes les jugadores de l'absoluta juguen en clubs catalans. Catalunya és la Meca del waterpolo. Ho és des del 10 de novembre del 1907, quan Bernat Picornell va fundar el club degà de tot l'Estat, el CN Barcelona. Des d'aleshores, més de 90 equips de waterpolo triomfen a les piscines de tot Catalunya. "El waterpolo que hi ha aquí [a Catalunya] és el millor d'Espanya i un dels millors del món. Hi ha molt bon nivell", explica Piralkova, que juga al Terrassa.

El fet de competir en una de les millors lligues femenines del planeta fa que les jugadores de la selecció s'enfrontin contra les millors. "Jugar unes contra les altres ens fa arribar a l'absoluta molt preparades", afegeix la Isabel. "Competir al mateix país fa que de cara a les Olimpíades puguem ajuntar-nos amb més facilitat", comenta la Pili, jugadora del Terrassa i capitana d'una selecció, plena d'esportistes de clubs catalans, que viatjarà a París per penjar-se el primer or olímpic. Abans, però, toca centrar-se en el Mundial.