S’acaba el malson per a 17 famílies
Els acusats van rebre la sentència a mig camí de l’emoció i la ràbia
BarcelonaSortia de l’Hospital Clínic amb la seva dona. Els problemes no acostumen a venir sols, i l’acció de responsabilitat no ha sigut l’únic maldecap d’aquests últims mesos. Anava conduint i va rebre la trucada d’un fill. Al moment, les llàgrimes, mentre avançaven per l’Eixample, van començar a caure. D’ell i de la dona. A través de Twitter es va esbombar la notícia. Ho va fer el mateix Xavier Sala i Martín, un dels 17 demandats, i el fill de Jacint Borràs, en veure-ho, va trucar al seu pare immediatament. L’exdirectiu sortia exculpat de l’acció de responsabilitat que va emprendre la junta de Sandro Rosell el 28 de juliol del 2011, complint el mandat de l’assemblea del 2010. S’acaba, de moment, un malson que ha durat 1.473 dies.
El primer de tots
La primera notícia sobre la sentència va arribar des de Nova York. Sala i Martín la va fer saber a través de les xarxes. Parlava per telèfon amb els seus advocats i li anaven llegint a mesura que ells mateixos en feien una primera lectura. Alguns, com Jordi Torrent, de viatge a Hong Kong, ho van saber des de la distància; Jaume Ferrer, recent arribat del Gabon, ho va saber a casa, després de molt temps fora; a Josep Antoni Colomer, que viu a Lima, li va dir el seu fill a les 6.15 del matí i es va posar a plorar. I el mateix Joan Laporta ho va saber acompanyat d’un altre dels demandats, el seu amic d’infància Rafa Yuste. Tots dos eren al despatx de l’expresident, amb l’exdirector general Joan Oliver i la mà dreta de Laporta, Jordi Finestres. La primera abraçada, la més sentida, entre els dos exdirectius, entre els dos amics de tota la vida. Un minut més tard, l’emoció va deixar pas a la deformació professional. L’expresident es va capficar en la lectura de la sentència del jutge José Manuel Martínez Borrego per saber-ne els detalls. Després, família, dinar amb els fills per alliberar la tensió acumulada.
Laporta va confessar una cosa als seus: “Espero saber guanyar”. L’expresident vol tancar aquesta guerra que ha durat massa anys, i ahir, en les múltiples converses que va mantenir, va evitar carregar contra la junta actual. El to va ser mesurat, a l’espera de la roda de premsa que farà a finals de setmana. Això sí, va recordar que tot i haver de fer front a pagaments pendents de l’època Núñez a Hisenda, durant el seu mandat entre 2003 i 2010 s’ha demostrat que hi ha hagut beneficis. “Els hem deixat el millor Barça, esportivament, socialment i ara econòmicament”, explicava.
El marit, l’esposa, els fills... La primera paraula que repetien ahir tots els exdirectius feia referència a les persones més pròximes, al cercle més íntim, els que més han patit. La família és qui menys ha entès per què el marit, l’esposa, el pare... després de dedicar tants esforços al Barça havia d’acabar pagant.
Maria Elena Fort agafava la mà al seu marit quan l’advocat l’hi va comunicar per WhatsApp, tot i que encara no havia rebut la sentència i no tenia confirmació plena, i va provocar uns moments d’incertesa i suspens que no van evitar les llàgrimes sentides de tots dos. Han sigut mesos durs, en què la sentència no ha sigut el més important, i els sentiments van sorgir com un torrent desbocat.
A Josep Cubells el va atacar el mòbil. Van començar a sonar els missatges mentre “passejava per la Diagonal”. Fins i tot, algun soci que el va reconèixer mentre caminava per l’Eixample li va donar l’enhorabona. Joan Boix ho va viure des “de la fàbrica”, des del seu lloc de treball, tot i que “poc concentrat”. Hi havia massa en joc i el cap s’apartava per uns moments del negoci. Els dos fills l’hi van comunicar.
Albert Perrín i Alfons Godall se’n van assabentar al seu despatx professional. L’advocat els hi va comunicar tan ràpid com va ser possible, i, en el cas de Godall, la primera abraçada va ser per al seu pare, que l’acompanyava en el moment tens de l’espera. També estava treballant Alfonso Castro, i un company de feina, assabentat per la piulada de Sala i Martín, va desencadenar l’eufòria a l’oficina, on es va barrejar una sensació d’alliberament amb precaució extrema. “¿De debò s’acaba aquí?”, es preguntaven els exdirectius.
Xavier Bagués i Josep Ignasi Macià ho van saber gràcies a Magda Oranich, convalescent a casa per una operació d’urgència a què va ser sotmesa durant la vista oral. Els fills de l’advocada, també lletrats, defensaven uns quants directius i ràpidament van avisar la mare, que des del primer dia tenia clar que el jutge, a qui coneix per motius professionals, resoldria el cas favorablement als seus interessos.
Bagués ho va saber a les portes de Perafita, on va aturar-se abans d’entrar a una reunió de feina, resseguint les emissores de ràdio i les novetats a la xarxa. A Macià l’hi va dir la dona, pendent de Twitterdurant tot el matí. Les llàgrimes també van fer acte de presència a l’oficina de Guissona on treballa Macià; han sigut massa nits “sense dormir”. Patrick Auset, a Perpinyà, es va desmarcar de tot el judici. “Potser no ho sap”, bromejava un company seu.
Ahir durant tot el dia els exdirectius es van intercanviar trucades. Alguns van estar a punt de perdre l’amistat per culpa d’aquest cas. La majoria volien pactar i evitar el judici, però quatre d’ells volien arribar fins al final, i la resta els ha acabat donant la raó: “La tenies”.
Les mostres de suport els van arribar durant tot el dia. A Munic, Pep Guardiola va conèixer la notícia durant la roda de premsa prèvia a un partit, i es va mostrar satisfet. També hi va haver trucada per a Laporta. Amics i família, sempre primer.