Rússia aprova l'examen previ al Mundial

BarcelonaA falta d’un any per al Mundial de Rússia, la Copa Confederacions era el primer gran examen del país per esbrinar fins a quin punt eren uns bons amfitrions en un esdeveniment de gran ressò internacional. I la FIFA li ha posa bona nota: “Una competició ideal i un gran èxit organitzatiu”, deia textualment el seu president, Gianni Infantino.

No era una prova senzilla per a Rússia, sota sospita per un suposat suborn en l’adjudicació del Mundial del 2018, i sacsejada per altres escàndols esportius, com els incidents dels seguidors violents durant l’Eurocopa de França -que fins i tot va comportar l’amenaça d’exclusió de la selecció- o els casos de dopatge d’estat que van deixar els atletes russos sense participar als Jocs de Rio. Rússia volia reivindicar-se i, almenys de portes enfora, ho ha aconseguit amb un torneig que ha permès maquillar la mala imatge exterior del país.

“Penso que des de tots els punts de vista, aquesta Confederacions ha sigut un gran èxit. S’han jugat partits meravellosos, un futbol atractiu. El públic ha anat als estadis, que han registrat una mitjana de 38.000 espectadors. No hi ha hagut problemes, ni racisme ni hooliganisme. Cap incident. Tot ha anat com una seda”, sentenciava el president de la FIFA. Infantino parlava alleujat perquè, arran de les sospites de corrupció, algunes veus havien demanat que es revisés, i fins i tot es canviés, la seu del Mundial 2018, fet que hauria significat un fracàs sense precedents per a l’organisme que regeix el futbol al planeta.

També és cert que hi han contribuït alguns factors. D’una banda, que el número de seleccions participants és molt menor, així com també el desplaçament d’aficionats. De l’altra, l’absència de rivals problemàtics -seleccions amb aficionats violents-. I que, en general, la Confederacions s’entén per totes les parts com una prova a petita escala del que passarà d’aquí un any. Un exemple és que el torneig s’ha disputat en quatre seus -Moscou, Kazan, Sant Petersburg i Sotxi-, mentre que en el Mundial la xifra s’eleva fins a onze.

Un interès relatiu

El que no canvia, però, és com les seleccions afronten un torneig que forma part del calendari oficial. Tot i que a Europa no té un prestigi excessiu, al continent americà es van agafar la Confederacions com una qüestió de vida o mort.

A Europa no hi ha tant d’interès. Alemanya, per exemple, preferia jugar amb una selecció B -només dos dels futbolistes havien disputat més de 20 partits amb la mannschaft -. O, en el cas de Portugal, la vigent campiona europea va permetre que Cristiano, la principal estrella, s’agafés vacances abans de la final de consolació.

El calendari de partits és molt atapeït. La majoria d’internacionals havien disputat l’Eurocopa l’estiu passat i d’aquí un any els espera el Mundial. Això significa allargar la temporada, començar tard les vacances i tornar a la feina amb els clubs respectius més tard que la resta de companys.

La revàlida del videoarbitratge

La FIFA també ha utilitzat la Confederacions per fer proves. La més sucosa, el VAR, el sistema d’arbitratge a través de vídeo que ja s’havia provat de forma experimental en el Mundial de Clubs del desembre passat i que tenia una nova revàlida a Rússia. “Els ajudants dels àrbitres han pogut intervenir en els partits i prendre decisions que han condicionat el joc”, explicava Infantino, satisfet perquè, al seu parer, el vídeo havia permès “corregir” l’àrbitre principal i “evitar errors greus”.

El VAR s’utilitzava per primer cop a la Confederacions en el partit de la fase de grups entre Mèxic i Portugal, i servia per anul·lar un gol de Pepe per fora de joc previ de l’equip portuguès. Curiosament, ahir mexicans i portuguesos es tornaven a veure les cares en la final de consolació i el videoarbitratge permetia que l’àrbitre xiulés un penal a favor dels lusitans que el col·legiat principal no havia apreciat.

“Ara els àrbitres tenen menys pressió durant els partits”, explicava Pierluigi Collina. El president del comitè d’àrbitres de la FIFA desvelava, durant la roda de premsa de balanç del torneig, que després d’un partit un col·legiat li havia enviat un missatge assegurant que, amb el VAR, havia “gaudit més del partit” perquè havia “notat menys pressió”. “Això vol dir que el VAR és molt valuós. Evidentment hi ha coses a millorar, però s’anirà fent a mesura que els àrbitres tinguin més experiència”, sentenciava.

El títol que li faltava a la ‘mannschaft’ (0-1)

Després de quatre Mundials i tres Eurocopes, la selecció d’Alemanya va aconseguir per primera vegada la Copa Confederacions, l’últim gran títol internacional que li faltava. La mannschaft va derrotar Xile (0-1) amb un gol de Stindl, aprofitant un error defensiu del combinat sud-americà. La final, disputada i emocionant, va estar oberta fins a l’últim minut, ja que Alemanya va desaprofitar les nombroses ocasions per sentenciar i Xile va disposar d’una falta a l’últim minut que va refusar amb els punys el porter blaugrana Marc-André ter Stegen.

A la final de consolació, Portugal va aconseguir el tercer lloc del torneig després de remuntar contra Mèxic (2-1). L’equip americà s’havia avançat amb un gol en pròpia porteria de Neto; però Pepe, al descompte, i AdrienSilva, de penal a la pròrroga, van capgirar el marcador d’un duel en què totes dues seleccions van acabar amb deu jugadors.