Els Barcelona Dragons anuncien el seu retorn 30 anys després del seu primer rugit

BarcelonaEl futbol americà era un esport marginal fa tres dècades a Catalunya. A banda dels valents que s'atrevien a practicar-lo en condicions precàries, no hi havia afició per un dels entreteniments que causen més furor als Estats Units. A principis dels 90, en el seu afany per estendre les seves xarxes més enllà de Nord-amèrica, la NFL va idear un projecte mastodòntic: una lliga internacional per acostar el futbol americà a territoris poc explorats. Dins d'aquest projecte, la idea era que Barcelona tingués un equip: els Dragons.

Uns Dragons que, avui coincidint amb que fa 30 anys de la seva estrena, han anunciat que tornen. "No hi havia una data millor que la d'avui, 30 anys després del primer partit dels Barcelona Dragons, per anunciar que hem tornat", han explicat a Twitter, i han afegit que "l'acord de col·laboració entre l'European League of Football i l'NFL" els ha permès "recuperar aquesta mítica franquícia".

Després de posar en marxa una empresa que en molts moments va costar molt tirar endavant, el 24 de març del 1991 va ser el dia marcat en el calendari dels Dragons per estrenar-se en la nova World League of American Football, el nom que la NFL va posar a la competició.

L’enfrontament d'aquell dia, del qual aquest dimecres fa 30 anys, entre els Dragons i els Knights de Nova York va ser històric: era el primer entre un equip europeu i un d'americà que es disputava en un torneig que s'havia estrenat un dia abans a Frankfurt. Aquest partit suposa un punt d'inflexió per a la creixent afició al futbol americà a Catalunya i la resta de l'Estat. No obstant això, la història va estar a punt de ser diferent. 

Aquell 24 de març va néixer amb un temps poc agradable. La pluja i el vent van ser els protagonistes de la jornada, fins al punt que perillava l’enfrontament. “Quan el president de la Lliga, Mike Lynn, va arribar a Barcelona per al partit, va explicar que el president dels Dragons, Josep Maria Figueras, li havia demanat suspendre el xoc pel temps”, explica Rafa Cervera, pioner en el panorama del futbol americà i aquell dia cap de premsa dels Dragons. “Lynn va dir que el futbol americà no es podia suspendre”, i es va jugar malgrat les inclemències.

El terreny estava impracticable i a l'estadi de Montjuïc, que encara no estava del tot acabat abans dels Jocs Olímpics, no s'esperava una gran afluència de gent. La realitat, però, va superar el presagi. “Quan es va anunciar que es jugava, hi havia molta més gent de l'esperada, i des d'un principi el públic va sintonitzar amb l'equip”, explica Óscar Botinas, un dels periodistes que van seguir l'equip a l'estrena. 20.000 persones es van amuntegar a les graderies intentant resguardar-se de la pluja incessant i van animar un conjunt de nova creació. “L'ambient va ser increïble. Plovia molt i gairebé va ser miraculós que hi hagués tanta gent”, recorda Cervera.

L'èpica d'aquell dia va ajudar a fer que la connexió de la graderia amb l'equip fos gairebé instantània. “El primer partit va ser de pel·lícula. Pel temps i altres aspectes, va fer que hi hagués gent animant des del primer minut. Imagina cantar-li a un equip desconegut. Els càntics que es van crear aquell dia van durar per sempre”, relata Óscar Botinas. El que va néixer aquell diumenge va perdurar 12 anys, fins que el 2003 la NFL va traslladar l'equip a Colònia. “Era un equip nou, sense afició a priori. Hi havia 20.000 persones que van anar a veure un esport per primera vegada i des del minut 1 l'equip va notar que hi havia una afició. Va ser la cosa més bonica d'aquell dia”.

Xisco Marcos, un escollit

En les plantilles d'aquells equips de la World League of American Football, més enllà de jugadors provinents de la NFL, havia d'haver-hi representació de jugadors locals. El 1991 el receptor mallorquí establert a Barcelona Xisco Marcos va ser l’escollit per formar part dels Dragons: “Ho vaig viure amb moltíssima il·lusió. Per a un xaval, tenir l'oportunitat de debutar en un equip professional a casa seva davant el seu públic…”. I és que, després d'arribar gairebé per accident als Dragons, tot va ser una revolució per a Marcos, un d'aquests valents que jugaven en condicions precàries abans que tot evolucionés. “Jo era un xaval que no havia anat a dormir en un hotel en la meva vida, i de sobte em vaig veure embarcat en un desgavell enorme, divertit i apassionant”, rememora.

En un terreny enfangat i pesat, els jugadors dels Dragons, la majoria americans, al·lucinaven amb el que tenien al seu voltant: “Recordo veure cares de jugadors sorpresos sense saber què passava, qui cridava tant a la graderia”, recorda Marcos, que va haver de fer de traductor aquella nit per anar explicant als jugadors el que els deien des de la graderia. 

Trenta anys d'un dia que, vist amb perspectiva, va ser el germen de l'afició que avui dia existeix a la NFL a Catalunya. Els Dragons van guanyar 19-7 els Knights i tota una generació va quedar marcada per un projecte que, malgrat les dificultats, va arribar a la final de la Lliga el 1991 i va guanyar la World Bowl el 1997. I que va travessar fronteres: “Avui dia em continuen arribant cartes dels Estats Units amb cromos de l'any 91 perquè els signi. És impressionant que la gent ho continuï recordant”, explica amb nostàlgia Xisco Marcos.