El rugit de Cornellà-El Prat es queda a mitges (0-0)

Cornellà de LlobregatL’Espanyol ha tornat a Primera per quedar-s’hi. Ho va demostrar al Sadar i ho va repetir a l’RCDE Stadium davant del vigent campió de l’Europa League, el Vila-real, a qui va tutejar. Els blanc-i-blaus van esgarrapar un altre empat de força valor (0-0) que va estar ben a prop de convertir-se en victòria: l’àrbitre va anul·lar dos gols als locals a la segona part que haurien arrodonit la festa. 

La d'aquest dissabte no va ser, en cap cas, una tarda qualsevol. 538 dies després, l’afició blanc-i-blava –11.095 espectadors, per ser més concrets– va poder tornar a repetir moltes de les rutines que celebraven els dies de partit, i que havien quedat congelades per la pandèmia. El metro, les terrasses pròximes al camp i les grades d’un RCDE Stadium que van tornar a tenyir-se de samarretes i bufandes blanc-i-blaves. L’estadi va rugir i va substituir el depriment so enllaunat d’una megafonia que mai podrà substituir les persones. Les ganes de l’afició de poder tornar a viure futbol en directe van ser proporcionals a la intensitat amb què l’Espanyol va sortir a la gespa. 

Pacient i sense posar-se nerviós tot i les primeres arribades locals, el Vila-real va saber neutralitzar la rauxa del conjunt de Vicente Moreno amb ordre defensiu i algun avís puntual. El més perillós, una gran desmarcada de Moi Gómez que va caure a la gespa després de desfer-se de Diego López. Afortunadament per als interessos de l’Espanyol, l’àrbitre no va veure falta de Diego López al límit de l’àrea –hauria suposat la seva expulsió– i sí groga per al jugador del Vila-real per haver simulat una falta.  

L’Espanyol va intentar basar el seu atac en pilotes a l’espai buscant l’esquena de la defensa del Vila-real. Dimata i RdT van fixar els centrals visitants mentre Embarba i Puado intentaven atacar a l’espai pels costats. Una fórmula que, malgrat que no donava gaire continuïtat al joc dels de Vicente Moreno, sí que els va servir per amenaçar la porteria de Rulli. A l’àrea pròpia, Cabrera va saber neutralitzar força bé Gerard Moreno, que amb prou feines va disposar d’ocasions clares. En el seu retorn a l’RCDE Stadium, això sí, el perpetuenc va repartir força joc perquè companys com Alberto Moreno, un autèntic punyal pel carril esquerre, intentessin fer mal a la defensa de l’Espanyol. Com ja va demostrar al Sadar, Sergi Gómez és un bon complement per a Cabrera. Atents a l’hora d’anticipar-se i contundents en els duels per dalt i per baix, els dos centrals espanyolistes van saber contenir els contraatacs del conjunt groguet, que va intentar trencar el partit en la segona meitat. 

Gols anul·lats a RdT i Wu Lei

Força fiable al darrere, el conjunt blanc-i-blau va tornar a demostrar que ha tornat a Primera mostrant una versió força més competitiva i sòlida que no pas la que va baixar a Segona ara fa dues temporades. El retorn de Darder va donar un altre aire a un mig del camp que necessita la creativitat del d’Artà. Al segon temps, l’Espanyol va trobar a faltar la profunditat de Pedrosa, substituït al descans després de prendre mal al braç en una caiguda.

Tot i això, va estar a prop d’obrir la llauna en diferents avisos de RdT, que no va tenir la seva tarda més encertada de cara a porteria. L’àrbitre li va anul·lar a ell i a Wu Lei dos gols per mans que van fer vibrar l’RCDE Stadium. L’Espanyol segueix sense marcar, però també sense encaixar, en una Lliga en què ja suma dos punts. El millor símptoma és que, fins i tot en el tram final, quan el cansament podia convidar a resguardar-se, el conjunt espanyolista va buscar amb el cor un gol que satisfés la seva afició. Aquest és el camí. Competir i no defallir.