Rubi, l'atrevit estudiós format entre modestos

Barcelona“La idea de joc serà molt clara: vull donar moltes possibilitats a l’equip, que els jugadors disfrutin i se sentin protagonistes”. Així es va presentar a la banqueta del Llevant Joan Francesc Ferrer, Rubi, en la que és la seva primera experiència al capdavant d’un club de Primera. Divendres el tècnic va fer 46 anys, però només en fa cinc que va deixar enrere l’etapa formativa en clubs de categories inferiors com el Vilassar, l’Hospitalet, el Sabadell, l’Espanyol B o l’Eivissa.

Estava sense feina, valorant deixar les banquetes i centrar-se en el negoci familiar, una agència de viatges, quan li va arribar la trucada de Raül Agné. L’aleshores tècnic del Girona el va reclutar per fer d’analista dels gironins. L’any següent, el 2012, va rellevar el seu valedor i firmar una temporada de rècord -el Girona va acabar quart amb 71 punts- que va tenir un final amarg: als play-off d’ascens l’Almeria va impedir que es culminés un any de somni a Montilivi. La seva feina, però, va despertar l’atenció de Tito Vilanova, que el va afegir com a assistent del cos tècnic en el seu segon curs al primer equip del Barça, l’estiu del 2013. Vilanova ja l’havia intentat fitxar el 2004 quan era director esportiu del Figueres i Rubi entrenava l’Hospitalet.

El precipitat comiat del Barça

Després d’un curs convuls marcat per la recaiguda de Vilanova i el relleu de Gerardo Martino, Rubi va quedar en un segon pla que el va portar a abandonar el Barça a final de curs. “Va ser una pena perquè vaig anar a treballar amb unes persones que ens van tractar molt bé i no va poder ser”, va lamentar Rubi en una conversa amb l’ARA en què va reconèixer que, tot i ser breu, el seu fugaç pas pel Barça el va fer créixer: “Em va ajudar molt a tractar amb jugadors, a conèixer un primer equip d’un club de Primera per dins. N’estic molt content, vaig agafar molts petits detalls que t’ajuden a millorar”.

“Se li veia l’anhel de ser algú”, aporta Paco Flores, que va ser el seu entrenador a l’Espanyol B a Tercera en la temporada 1994/95. Llavors, defensa Flores, ja demostrava algunes qualitats del tècnic que és avui. “Ell, com Constantin Galca o Paco Jémez, destaquen per la seva dedicació, l’estudi permanent de tots els rivals i dels sistemes tàctics”, afegeix.

Un Llevant més atrevit

“N’hem de fer una de grossa i aviat”, va demanar en roda de premsa la setmana passada en referència als dos següents partits del Llevant, contra el Sevilla i el Barça. “Si no marques, no pots sorprendre’ls, i aguantar 90 minuts sense que et marquin és difícil”, va afegir. Amb el maresmenc, el Llevant ha millorat, però no tant com els seus rivals en la lluita per la salvació. Quan va agafar l’equip, el Llevant era el cuer a tres punts de la salvació. Ara manté la mateixa posició, però és un punt més lluny de l’objectiu.

Tot i això, amb Rubi el Llevant suma més punts que amb l’anterior tècnic, Lucas Alcaraz -ha passat d’obtenir el 22% dels punts en joc al 28%-. No és l’únic registre que supera del seu predecessor: també marca més gols -1,15 per partit pels 0,66 d’Alcaraz- i en rep menys -1,7, i abans d’ell, 2,1-. Una de les seves principals apostes, canviar el 5-3-2 per un 4-3-3, prioritzant un futbol més vistós. “La meva idea és treballar-ho tot: tenir possessions llargues i saber jugar al contraatac”, explica. Des d’aleshores ha mantingut la recerca de l’equilibri, encara que sempre amb l’enfocament d’un estil atractiu en el seu discurs. Amb Rubi al Llevant, el Barça no és l’únic blaugrana de la Lliga que vol proposar un futbol seductor.