La fiscalia demana presó per a Rosell i Bartomeu

MadridJust deu dies després que el jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz tanqués la causa pel fitxatge de Neymar, ahir el fiscal José Perals va demanar que Josep Maria Bartomeu sigui condemnat a dos anys i tres mesos de presó i a pagar una multa de 3.830.645 euros. Perals també demana que Sandro Rosell sigui condemnat a 7 anys i mig de presó i a pagar 25.158.157 euros de multa, i que el Barça pagui una multa de 22.202.750 euros. A més, en concepte de responsabilitat civil sol·licita que solidàriament tots tres ingressin a Hisenda un total d’11.474.322 euros. El club s’esperava aquesta notícia però no se l’esperava dilluns, just després del clàssic. Bartomeu, reunit ahir amb la directiva, continua decidit a presentar-se a les eleccions presidencials.

Les penes sol·licitades són les que Bartomeu, Rosell i el Barça hauran d’afrontar en un futur judici si no és que arriben a un acord amb la fiscalia. Això, però, sembla difícil perquè el requisit imprescindible per poder aconseguir una reducció de la condemna seria que admetessin el suposat delicte. La junta directiva blaugrana, de fet, va emetre un comunicat en què afirmava que “tant el club com el seu president reiteren la seva total innocència”, i afegien que el Barça “considera impròpia la celeritat amb la qual han actuat els operadors jurídics implicats en aquest assumpte”. “Els advocats presentaran les corresponents apel·lacions de manera immediata”, assegurava el comunicat.

El fiscal considera que Rosell va cometre dos delictes fiscals, un en l’exercici 2011 i un altre el 2013, i un delicte societari per haver amagat al club l’import pagat realment pel jugador, que va ser “com a mínim de 83.371.000 euros”. Per cada un dels delictes fiscals el ministeri públic sol·licita per a ell tres anys i tres o sis mesos de presó. Per a Bartomeu, a qui només s’acusa d’un delicte fiscal el 2014, demana dos anys i tres mesos, als quals cal aplicar l’atenuant de reparació del dany per la regularització fiscal de 13,5 milions d’euros que el club va fer el febrer del 2014 per intentar saldar el deute contret amb el fisc.

Aquesta circumstància s’ha tingut en compte a l’hora de fixar les multes que sol·licita per al Barça. Fonts jurídiques van assenyalar que s’ha arribat a la xifra de la multa calculant el doble de la quantitat que va haver d’ingressar a Hisenda, encara que el Codi Penal permet que sigui sis vegades més gran. Si la petició fiscal prospera, el fitxatge de Neymar li costarà molt car al Barça, perquè als 83.300.000 en què el xifra la fiscalia n’hi haurà de sumar 22,2 milions més en concepte de multa i 11,4 per responsabilitat civil. I això sense comptar les multes sol·licitades per als dos últims presidents. A més, la condemna comportaria la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions i ajudes públiques i del dret a gaudir de beneficis o incentius fiscals o de la Seguretat Social durant tres anys.

L’escrit d’acusació del ministeri públic manté el criteri que ha esgrimit durant la instrucció de la causa, iniciada arran de la denúncia del soci Jordi Cases. És a dir, que el 2013 Rosell i Bartomeu “van decidir anticipar el fitxatge de Neymar, pactat el 2011 per al 2014”. Ho van fer “sense l’autorització de la junta directiva”. Per evitar que fitxés per un altre club, Rosell va oferir a Neymar més diners dels estipulats el 2011, i “Rosell i Bartomeu van decidir mantenir públicament que l’adquisició del jugador un any abans del previst li costaria al club els 40 milions d’euros pactats el 2011, als quals únicament s’hi havia de sumar 17.100.000 d’euros per l’adquisició dels drets federatius al Santos, ja que el jugador encara no era agent lliure”. Això significaria que el contracte era de 57.100.000 i respectava així l’acord assolit per la junta directiva de fixar en 70 milions el cost dels fitxatges per a la temporada 2013/2014.

Per evitar que se sabés que el cost real seria “més gran”, Rosell hauria ideat “fragmentar el pagament en diverses partides, per a la qual cosa va formalitzar un seguit de contractes amb el Santos i amb Neymar, sota diverses denominacions”. Amb el Santos se’n van signar quatre i amb les tres societats dels pares del jugador, set. D’aquesta manera s’intentava “aparentar que els pagaments obeïen a operacions mercantils, i a més fragmentar la veritable retribució del jugador per mantenir-la oculta”. Si es consideraven operacions mercantils, el club no havia de pagar els impostos relatius a rendiments del treball, cosa que disminuïa la quantiat que havia de pagar a Hisenda. Així es va fer, encara que el Barça va ser “advertit per l’empresa auditora Deloitte” dels riscos de l’operació. És per això que el fiscal sol·licita que en el judici declarin com a testimonis aquests experts de Deloitte.

En total el Barça hauria deixat de pagar a Hisenda 2,4 milions el 2011, 6,7 milions el 2013 i 3,1 milions el 2014. Tot i que al febrer el club va ingressar a Hisenda 13.550.830 euros addicionals, el fiscal entén que no cobreixen els recàrrecs que s’han produït. No obstant això, reclama que se sol·liciti a l’Agència Tributària un informe que quantifiqui les quotes impagades i que estableixi les quantitats que va compensar l’ingrés.

“Les penes demanades s’ajusten a la realitat”

Consultat per l’ARA, un expert en dret tributari que demana no fer públic el seu nom afirma que les penes demanades per a Bartomeu, Rosell i el Barça s’ajusten a la llei. “D’acord amb la llei, per un delicte fiscal es pot arribar a una condemna d’un màxim de 5 anys de presó. Però en el cas de Rosell augmenta fins als 7,5 perquè s’hi afegeix un delicte societari”, afirma. Aquesta font explica la diferència entre les penes a Bartomeu i Rosell: “La declaració complementària de Bartomeu s’entén com un reconeixement implícit de culpa, i això serveix d’atenuant. Com que el pagament el va fer ell, i no pas Rosell, la rebaixa de la petició del fiscal només s’atribuiex a Bartomeu”. Ara l’opció més probable és “intentar arribar a un pacte que rebaixi al màxim les penes de presó per evitar entrar-hi”: “En el cas de Bartomeu, com que la pena és de 2,3 anys, és factible aconseguir aquesta rebaixa i que no hagi d’entrar a la presó. En el cas de Rosell ja és més complicat”. Recordem que s’entra a la presó a partir d’una pena de dos anys. “El pacte consistiria a reconèixer, a través d’una declaració, la culpabilitat. D’aquesta manera, el fiscal demanaria menys anys de presó a canvi d’incrementar la multa que caldria pagar”.