La imatge de Sarunas Jasikevicius celebrant amb Cory Higgins el títol de Copa i el de MVP de l’escorta americà té un valor incalculable per al Barça. La mirada i el gest entre entrenador i jugador simbolitzen el respecte mutu que es tenen. Són aquelles instantànies que expliquen a la perfecció la sintonia d’un vestidor, molt més fins i tot que un partit sencer. Saras és el líder que buscava el Palau. Tot i que a la pista hi pugui haver jugadors com Mirotic, Calathes o el mateix Higgins, el tècnic lituà s’ha convertit en la pedra angular del projecte. Els jugadors hi creuen, des de la complicitat i proximitat que ha sabut generar des de la banqueta, però alhora modelant el lideratge des d’una autoritat inqüestionable: els pot esbroncar sense contemplacions, que els jugadors el seguiran, si cal, a cegues.
Al Camp Nou, Koeman segueix construint el seu lideratge, que és radicalment diferent del que ja exerceix Saras. Són dos caràcters oposats, dues maneres distintes d’afrontar la vida i l’esport. A banda, esclar, que l’holandès partia d’una posició inicial molt més complicada, tant per la idiosincràsia del grup com per l’ascendent de Messi o el mateix nivell de la plantilla. De moment, però, malgrat els condicionants, Koeman ha aconseguit el primer requisit: que els seus jugadors el respectin. Ara haurà de guanyar-se’ls perquè el segueixin amb els ulls tancats.
Després del dubitatiu inici de temporada, l’adeu de Suárez i el cas Messi, el partit contra el PSG d’avui és una bona prova de foc perquè Koeman es guanyi aquesta fe cega dels seus. Fins ara ha sigut valent. Ha acceptat tenir mirada de club, rebutjant futbolistes consagrats per apostar pels joves. El lideratge també es construeix així. Però no serà complet fins que no demostri als seus jugadors que és entrenador per a les grans cites. Madrid, Juventus, Sevilla, Atlètic de Madrid, Athletic Club... Koeman ha sucumbit en la majoria de partits importants. Ara l’equip arriba als vuitens de la Champions amb bones sensacions, en fase creixent malgrat els interminables problemes defensius que han penalitzat moltíssim el Barça. Contra un PSG sense Neymar, amb Pochettino a la banqueta rival, Koeman té una oportunitat d’or per ensenyar als jugadors propis que ell, com Saras, pot guiar-los cap als títols. I, de passada, a tots aquells que seguim pensant que Koeman és un tècnic per fer una revolució, per dinamitar statu quo però no pas per marcar una era, el partit d’avui ha de servir per dir-nos que estem equivocats.
